L’exvicepresident dels Estats Units, Dick Cheney, ha mort aquesta matinada als 84 anys a causa de complicacions derivades de la pneumònia i de problemes cardíacs i vasculars, segons ha confirmat la seva família en un comunicat aquest dimarts. "La seva estimada esposa durant 61 anys, Lynne, les seves filles, Liz i Mary, i altres membres de la família han estat amb ell quan ha mort", recull el text. La nota també recorda que Cheney va dedicar dècades al servei del país, ocupant càrrecs com a cap de gabinet de la Casa Blanca, congressista per Wyoming, secretari de Defensa i, finalment, vicepresident dels Estats Units.
Cheney va ser el 46è vicepresident dels Estats Units i és considerat una de les figures més influents i polèmiques de la política nord-americana moderna. Com a màxim responsable de la "guerra contra el terror", va jugar un paper clau en la decisió de portar el país a la guerra d’Iraq, basada en informacions que després es van demostrar errònies. Va exercir el càrrec durant dos mandats, entre 2001 i 2009, al costat del president republicà George W. Bush.
Crítiques a Donald Trump
Durant dècades, Cheney va ser un jugador polític dominant a Washington, amb una presència forta i sovint controvertida. En els últims anys, però, el veterà polític, encara ferm conservador, es va veure marginat dins del seu propi partit a causa de les seves crítiques constants a l’expresident Donald Trump, a qui va qualificar de "covard" i del major perill que havia afrontat la república. En un gir irònic en la seva trajectòria política, el seu últim vot en unes eleccions presidencials, el 2024, va ser a favor d’una demòcrata liberal, Kamala Harris, membre també del club dels vicepresidents, en un gest que reflectia com el GOP populista s’havia distanciat del seu conservadorisme tradicional.
Salut fràgil
La salut de Cheney havia estat fràgil durant bona part de la seva vida adulta. Va sobreviure a diversos atacs cardíacs i, després d’un trasplantament de cor el 2012, va declarar en una entrevista de 2014 que aquest procediment li havia regalat "el do mateix de la vida". Tot i els problemes mèdics, va mantenir una vida activa i va continuar participant en el debat polític fins a la seva mort. Dick Cheney deixa enrere un llegat complex, com a estratega de poder i figura clau en un període convuls de la història nord-americana, marcat per decisions que van generar tant elogis com crítiques ferotges.
Una figura clau
Abans de convertir-se en vicepresident, Cheney era un representant sardònic de Wyoming, cap de gabinet de la Casa Blanca i secretari de Defensa que gaudia d’una carrera lucrativa en el món corporatiu. Va ser aleshores quan George W. Bush el va encarregar de supervisar la selecció de candidats a vicepresident, una tasca que finalment va acabar amb Cheney prenent ell mateix possessió del càrrec com a número dos al costat d’un president novell que arribava a la Casa Blanca després d’unes eleccions controvertides.
Encara que les caricatures que el presentaven com el “veritable president” no reflecteixen amb exactitud la dinàmica interna de l’administració Bush, Cheney va gaudir de la influència enorme que exercia des de l’ombra, movent fils clau i participant en decisions estratègiques de gran impacte.
El 11 de setembre del 2001, Cheney es trobava a la Casa Blanca mentre el president era fora, i en l’instant de terror en què un segon avió segrestat va impactar contra les Torres Bessones de Nova York, va afirmar que aquell moment el va canviar profundament. A partir d’aquell dia, es va mostrar decidit a venjar els atacs orquestrats per Al Qaeda i a reforçar el poder dels Estats Units al Pròxim Orient, adoptant una doctrina neoconservadora basada en el canvi de règim i la guerra preventiva.
11-S, data clau per a Cheney
En els darrers anys, Cheney reflexionava sobre com els atemptats del 11 de setembre li van deixar un profund sentit de responsabilitat per evitar que un atac similar tornés a passar al seu país, recull la CNN. Tot i això, les percepcions que el consideren l’únic motor darrere de la guerra contra el terror i de les intervencions dels Estats Units a l’Iraq i l’Afganistan són enganyoses. Els informes contemporanis i les anàlisis històriques de l’administració Bush deixen clar que, malgrat la influència de Cheney, el president sempre va ser el veritable ‘Decisor’, prenent les decisions finals sobre les grans polítiques del país.
Des d’un búnquer situat sota la Casa Blanca, Cheney va entrar en mode de crisi, coordinant la resposta d’una nació esgarrifada i sobtadament en guerra, recorda la mateixa cadena nord-americana. Va donar l’ordre extraordinària d’autoritzar l’abatiment de qualsevol altre avió segrestat si es dirigia a la Casa Blanca o al Capitoli dels Estats Units. Per a molts, les seves freqüents desplaçaments a “ubicacions desconegudes” fora de Washington, per protegir la successió presidencial, reforçaven la seva imatge com una figura omnipotent que dirigia una guerra encoberta des de les ombres. La seva postura bel·ligerant i la seva visió alarmista d’una nació enfrontada a greus amenaces no eren excepcionals en aquell moment, especialment durant un període traumàtic que incloïa enverinaments amb antrax i tiroteigs a Washington, D.C., que augmentaven la por pública tot i no estar relacionats amb l’11-S.
Els atacs de l’11 de setembre van desencadenar la guerra dels Estats Units a l’Afganistan per enderrocar els talibans, que protegien Al Qaeda, encara que el líder terrorista Osama bin Laden va aconseguir escapar. Aviat, Cheney va començar a advocar per ampliar l’ofensiva nord-americana cap a l’Iraq i el seu líder, Saddam Hussein, forces que havia ajudat a expulsar del Kuwait durant la primera guerra del Golf com a secretari de Defensa del president George H.W. Bush.
Una nova guerra contra l'Iraq
Les advertències agressives de Cheney sobre els suposats programes d’armes de destrucció massiva d’Iraq, els vincles amb Al Qaeda i la possibilitat que els terroristes poguessin obtenir armes mortals van jugar un paper clau a l’hora de preparar el terreny per a la invasió nord-americana de 2003. Informes del Congrés i investigacions posteriors van mostrar que Cheney i altres membres de l’administració van exagerar o mal interpretar la intel·ligència disponible, que finalment va resultar ser incorrecta.
Els conflictes a l’Iraq i l’Afganistan van obrir també un camí legal i moral controvertit, incloent les anomenades “interrogacions millorades” a sospitosos de terror, pràctiques que molts van considerar tortura, tal com destaca la CNN. Cheney, al centre de cada aspecte de la guerra global contra el terror, defensava mètodes com el waterboarding i sostenia la detenció sense judici a Guantánamo com a mesura acceptable.
En sortir de la Casa Blanca, Cheney es convertí en símbol dels excessos de la política antiterrorista i de les premisses equivocades que van transformar la invasió inicialment exitosa d’Iraq en un conflicte sangrós i prolongat. La seva popularitat entre la ciutadania americana era limitada: només un 31% segons el Pew Research Center, i molts demòcrates el consideraven un dels responsables principals de les decisions més controvertides de la seva administració.