El món afronta una etapa de creixent inestabilitat marcada per l'augment dels conflictes armats, l'expansió de les crisis polítiques i un deteriorament de diversos indicadors vinculats als drets humans. Aquesta és la principal conclusió de l'últim informe elaborat per l'Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que dibuixa un panorama internacional més convuls que el de fa una dècada.
L'estudi identifica 40 conflictes armats actius durant el 2025, tres més que l'any anterior, i registra 113 escenaris de tensió sociopolítica arreu del planeta, la xifra més elevada dels darrers deu anys. Els investigadors adverteixen que gairebé la meitat de les guerres analitzades van experimentar un empitjorament durant l'últim any, una tendència que consideren simptomàtica de les dificultats creixents de la comunitat internacional per prevenir o contenir les crisis.
Quins són els conflictes més greus i persistents?
Entre els episodis que han contribuït a aquest augment hi figuren nous focus de confrontació militar, com l'escalada entre l'Índia i el Pakistan, les tensions armades entre Tailàndia i Cambodja o el conflicte que va enfrontar Israel, els Estats Units i l'Iran. Aquest últim episodi, conegut popularment com la "guerra dels 12 dies", es va convertir en un dels principals focus de preocupació internacional durant el 2025 i ha continuat generant tensions durant aquest any.
L'informe també assenyala que alguns dels conflictes més greus i persistents continuen concentrant-se en territoris que fa anys que pateixen inestabilitat. És el cas del Sudan, Somàlia, Haití, Myanmar, la Franja de Gaza o la guerra entre Rússia i Ucraïna. A aquestes crisis s'hi afegeix la degradació de la seguretat en diverses zones del Sahel africà, una regió que s'ha consolidat com un dels principals epicentres de violència armada.
Per continents, Àfrica continua sent el territori amb més guerres actives, amb 17 conflictes armats registrats. La segueixen Àsia i el Pacífic, amb 12, i l'Orient Mitjà, amb set. Europa i el continent americà registren dos conflictes armats cadascun, segons les dades recollides per l'estudi.
Per què hi ha tants conflictes?
Els autors atribueixen aquest deteriorament a una combinació de factors que inclouen la incapacitat de molts actors internacionals per apostar per la prevenció, la manca de mecanismes efectius de resolució de disputes i les dificultats per abordar les causes profundes de nombrosos conflictes. Segons l'informe, cada vegada és més evident la debilitat dels espais de negociació i mediació davant l'augment de les dinàmiques de confrontació.
L'estudi dedica una atenció especial a la situació de les dones en contextos de guerra. Coincidint amb el vint-i-cinquè aniversari de la resolució 1325 de les Nacions Unides sobre dones, pau i seguretat, els investigadors alerten d'un retrocés preocupant en matèria d'igualtat. Set de cada deu conflictes armats d'alta intensitat tenen lloc en països amb nivells baixos o mitjans-baixos d'igualtat de gènere.
Violència sexual i desplaçaments forçosos
Aquesta realitat també es reflecteix en l'augment de la violència sexual vinculada als conflictes. Les Nacions Unides van documentar més de 4.600 casos durant el 2024, un increment del 25% respecte de l'any anterior. La immensa majoria de les víctimes van ser dones i nenes.
Les conseqüències humanitàries continuen sent enormes. A mitjan 2025, més de 117 milions de persones es trobaven desplaçades forçosament, ja fos dins dels seus propis països o com a refugiades. Tot i una lleugera reducció respecte de l'any anterior, impulsada en part per alguns retorns a Síria, Afganistan o Sudan, la xifra continua situant-se en nivells històricament extraordinaris. Cinc països —Afganistan, Síria, Sudan, Ucraïna i Veneçuela— concentren gairebé dos terços de tota la població refugiada del món.
Per a l'Escola de Cultura de Pau, aquestes dades apunten a una conclusió clara: la conflictivitat global no només no retrocedeix, sinó que continua ampliant-se en un context en què les eines diplomàtiques semblen tenir cada vegada menys capacitat per frenar-la.