Els danesos han sortit al carrer aquest dissabte per manifestar-se contra l’ambició de Donald Trump d’aconseguir l’annexió de Groenlàndia als Estats Units. Les principals ciutats daneses han estat els escenaris d’aquest rebuig, hores abans que aquesta tarda els mateixos groenlandesos també es manifestin a Nuuk, la capital del país. La manifestació a Copenhaguen ha cobert la plaça de l’ajuntament de banderes groenlandeses i moltes pancartes han recollit els sentiments dels danesos, que han volgut mostrar la seva solidaritat amb Groenlàndia, un territori autònom dins del Regne de Dinamarca, amb un règim d’autonomia ampliada que li dona control sobre gairebé totes les qüestions internes, com l’economia, els impostos, l’educació, els serveis socials, la cultura i l’idioma. “Traieu les mans de Groenlàndia”, “Ara Nuuk”, “Groenlàndia no està en venda” o “Make America go away” (Fem que els Estats Units se’n vagin), parafrasejant l’eslògan de Trump Make America Great Again (Fem els Estats Units grans de nou) són algunes de les consignes que s’han vist i sentit en moltes ciutats daneses com Aalborg, Kolding, Odense o Aarhus, i el nom de Groenlàndia en groenlandès - "¡Kalaallit Nunaat!"- ha estat un clam.
Un missatge al món
“És absolutament increïble veure que tanta gent ve a donar-nos suport. No puc contenir les llàgrimes”, ha declarat Julie Rademacher, presidenta de l’organització convocant, Uagut, l’associació representa groenlandesos a Dinamarca. “Els darrers esdeveniments suposen una pressió per a Groenlàndia i per als groenlandesos, tant a Groenlàndia com a Dinamarca. Per això apel·lem a la unitat. Quan hi ha maregassa i ens posem en alerta, ens arrisquem a generar més problemes que solucions”, ha advertit Rademacher, que ha afegit que “estic molt agraïda pel gran suport que rebem els groenlandesos… també estem enviant un missatge al món perquè tothom es desperti”. Per Rademacher, “Groenlàndia i els groenlandesos s’han convertit involuntàriament en el front de la lluita per la democràcia i els drets humans”.
Les manifestacions es concentren en rebuig a les declaracions reiterades de Trump manifestant l’ambició d’annexionar-se l'illa per considerar que “necessita” per garantir la seguretat nacional per contrarestar la influència russa i xinesa a l’Àrtic, tot i que a ningú se li escapa que els Estats Units també volen controlar perquè posseeix reserves massives de minerals rars (liti, neodimi, terres rares), petroli, gas i or, essencials per a la tecnologia militar, les bateries i la transició energètica, accessibles gràcies al desgel.
Dinamarca ha incrementat la seva presència militar a Groenlàndia amb soldats, vaixells i aeronaus durant l’exercici de l’OTAN Arctic Endurance. Països aliats com Alemanya, Finlàndia i Noruega hi envien tropes de suport, mentre que la UE expressa solidaritat política i econòmica. El Parlament Europeu dona suport a la sobirania danesa-groenlandesa, i líders com Ursula von der Leyen afirmen que Groenlàndia pot comptar amb la UE.
Els groenlandesos rebutgen de forma unànime els plans de Trump per comprar o annexar el seu país, utilitzant fins i tot la força, com ha advertit, i castigant als països que no li donin suport amb més aranzels 1538506. El president està decidit, i no s’amaga, a aconseguir l'illa més gran del món, i ja ha afirmat que els Estats Units “tindran Groenlàndia, d’una manera o l’altra”. Els groenlandesos, però, consideren aquestes declaracions un insult i una violació a la seva sobirania i al seu dret a l’autodeterminació. El primer ministre Jens-Frederik Nielsen ha respost amb un contundent “Ja n’hi ha prou!” a les amenaces de Trump, afirmant que Groenlàndia és el seu país i que les decisions es prenen localment. Als carrers de Nuuk, samarretes amb el lema “Groenlàndia no està en venda” reflecteixen el sentir popular, mentre els ciutadans critiquen que Trump desvirtua la seva cultura i veu l’illa només com un intercanvi comercial pels recursos minerals. Els groenlandesos sortiran aquesta tarda a Nuuk en una marxa que començarà en el centre de la capital groenlandesa i acabarà davant el consolat dels Estats Units, i s’espera que sigui multitudinària, tenint en compte la població que viu a l’illa, que és d’uns 57.000 habitants, en un ambient pacífic i que vol mostrar la unió dels groenlandesos contra el perill de ser ocupats, i amb l’objectiu que tingui influència sobre la resta del món i sobre el mateix Donald Trump.