Javier Milei ha tornat a fer saltar pels aires totes les previsions. Contra els pronòstics de les enquestes, el president argentí ha consolidat el seu poder després d’aconseguir el 40,7% dels vots a les eleccions legislatives, superant en sis punts el peronisme, que es queda amb el 34,8%. El resultat reforça la seva majoria al Congrés i reconfigura el mapa polític del país dos anys després de la seva irrupció. La victòria de Milei s’explica per una combinació de factors interns i externs. D’una banda, la crisi econòmica i el cansament d’una població castigada per la inflació i la corrupció han alimentat la seva retòrica de “refundar l’Argentina”. De l’altra, el suport obert dels Estats Units i del mateix Donald Trump ha tingut un paper determinant en la seva campanya.

L'ajuda de Trump

El gir en la dinàmica electoral es va produir després de la trobada entre Milei i Trump a Washington, dotze dies abans dels comicis. Segons fonts properes al govern argentí, el president nord-americà va condicionar un paquet d’ajuda econòmica de 20.000 milions de dòlars al triomf del líder ultradretà. La injecció de divises va estabilitzar temporalment el dòlar i va frenar una nova devaluació, una jugada clau per arribar a les urnes amb una sensació de calma financera. El secretari del Tresor dels EUA, Scott Bessen, ha actuat de facto com un ministre d’Economia paral·lel, aportant fons per calmar els mercats. Washington, alhora, veu en Milei un aliat per frenar la influència xinesa a la regió i afavorir les inversions nord-americanes en sectors estratègics com el liti i el petroli.

El vot de la por i la fatiga del peronisme

Tot i la forta resistència del peronisme a la província de Buenos Aires, el Mileisme va aconseguir revertir-hi l’avantatge opositor en l’últim tram de campanya. Els analistes coincideixen que molts electors, especialment joves i desencantats amb el sistema, han preferit “el mal conegut” a la possibilitat d’un retorn del kirchnerisme. El peronisme, que durant dècades ha estat un moviment gairebé emocional per a milions d’argentins, s’ha convertit també en un motiu de rebuig visceral per a una meitat del país. Milei ha sabut explotar aquesta divisió amb un discurs simple però efectiu: “llibertat o comunisme”. Aquesta polarització ha deixat sense espai les forces moderades, atrapades entre la indignació social i la por al populisme.

Economia en tensió i futur incert

Tot i el triomf, el govern de Milei continua trepitjant terreny inestable. L’economia mostra signes clars de recessió, i el país afronta el pagament de 19.000 milions de dòlars als creditors internacionals el 2026. El seu ministre d’Economia, Luis Caputo, ja ha anunciat que no hi haurà canvis en el programa liberal, tot i les advertències del Fons Monetari Internacional sobre el risc de quedar-se sense reserves.

Mentrestant, la societat argentina continua dividida. Molts dels qui van votar per La Libertad Avanza veuen en Milei una oportunitat per recuperar estabilitat i orgull nacional; altres el consideren un experiment perillós que pot acabar empobrint encara més el país. Amb el suport internacional i la seva habilitat per capitalitzar la frustració social, Milei ha aconseguit el que semblava impossible: transformar la ràbia en poder polític. Resta saber si podrà convertir aquest poder en resultats concrets abans que el vent, tan voluble com la política argentina, torni a canviar de direcció.

 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!