Barcelona torna a ser l’epicentre mundial de la protesta contra la guerra. Com ja va passar el febrer del 2003, quan més d’un milió de persones van omplir els carrers contra la invasió de l’Iraq sota el lema “No a la guerra”, aquest dissabte la capital catalana s’ha convertit de nou en l’escenari d’una mobilització històrica. Milers i milers de persones, convocades per més de 500 entitats, han desbordat els carrers de Barcelona en una manifestació massiva en solidaritat amb el poble palestí. Des dels Jardinets de Gràcia i fins al centre de la ciutat, passant pel passeig de Gràcia, desenes de milers de persones vestides de negre s’han concentrat en senyal de dol, amb un crit unànime: posar fi al “genocidi” a Gaza. La Guàrdia Urbana ha xifrat en 70.000 els assistents, que els organitzadors eleven fins a 300.000 persones.
La mobilització, que els organitzadors ja assenyalen com la més gran a Catalunya en solidaritat amb Palestina, ha aplegat participants de tota mena, des de col·lectius estudiantils i entitats veïnals fins a sindicats, ONG i partits polítics. Tots ells clamen contra “la inacció de la comunitat internacional” i exigeixen que Catalunya i l’Estat espanyol trenquin lligams amb Israel. Els crits de “Palestina lliure” i “Boicot a Israel”, “Netanyahu criminal de guerra” i “Boicot, sancions, desinversions” s’han repetit constantment durant el recorregut, en un ambient marcat per la indignació i la voluntat de fer-se sentir davant els governs i les institucions internacionals.
Enmig de la marxa, s’han llegit missatges de suport a la Global Sumud Flotilla, que va intentar trencar el bloqueig marítim a Gaza i els integrants de la qual continuen empresonats per les autoritats israelianes. Entre ells hi ha figures com l’exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, la diputada Pilar Castillejos i el regidor d’ERC, Jordi Coronas, que esperen la deportació des de la presó de Saharonim, al desert del Nègueb. Els organitzadors han denunciat que la seva detenció forma part d’una estratègia de criminalització de la solidaritat internacional.
En aquest context, a la prèvia de la manifestació, Natàlia Abu-Sharar, presidenta de la Comunitat Palestina de Catalunya, ja havia fet una crida “a tota la població, veïns i veïnes de pobles i ciutats de Catalunya a sortir al carrer per demostrar un rebuig clar i ferm al genocidi que l’estat sionista d’Israel està duent a terme contra el poble palestí”.
La protesta també ha posat el focus en les responsabilitats polítiques. Les entitats i els manifestants reclamen a Pedro Sánchez que rebutgi el pla “colonial” impulsat pel president dels Estats Units, Donald Trump, i que es faci efectiu l’embargament d’armes. També exigeixen a la Generalitat i a l’Ajuntament de Barcelona que trenquin relacions institucionals amb Israel. Un missatge directe també a Junts, a qui acusen de mantenir-se en silenci davant el decret d’embargament.
La marxa d’avui se suma a les mobilitzacions d’aquest divendres, que ja van reunir unes 2.000 persones en una jornada de vaga estudiantil. La manifestació va avançar des de la plaça Universitat fins al port, tallant la ronda Litoral a l’altura de Drassanes. Allà hi va haver moments de tensió quan un petit grup va llançar pedres contra la línia policial i els Mossos van respondre amb gas pebre per dispersar-los. Tot i aquests incidents, l’acte va transcórrer en gran part de manera pacífica i va culminar a la plaça de la Carbonera, on s’ha instal·lat una acampada indefinida.
Avui, però, l’ambient és més pacífic i alhora més multitudinari, amb famílies senceres i col·lectius de totes les edats que han sortit a cridar contra la guerra. La jornada encara continua i es preveu que la marxa arribi al mar al llarg de la tarda. Si el 2003 Barcelona va ser la imatge mundial del “No a la guerra”, aquest 4 d’octubre del 2025 la ciutat torna a aixecar la veu contra la “la barbàrie a Gaza i a favor dels drets del poble palestí”.