El president de la República francesa, Emmanuel Macron, ha proposat aquest dijous davant l'assemblea regional corsa reformar la Constitució per bastir un nou estatus per a Còrsega, en forma d'autonomia "ni contra l'Estat, ni sense l'Estat" i dins de la República, en un discurs i una proposta que el mateix líder francès ha qualificat de "moment històric". Una autonomia "per inventar" que tindria capacitat per legislar sobre competències transferides i amb la qual el govern central francès vol ajudar a "conservar l'ànima i la identitat de Còrsega, dins dels límits de la República". Així i tot, la proposta de Macron al poble cors, al qual s'ha referit com "comunitat corsa", assenyala que la República és "una i indivisible", rebutja les nocions de "poble cors" i de nació i qualsevol possibilitat de cooficialitat de la llengua corsa en l'educació i les institucions. 

La de Macron és una proposta que vol enaltir Còrsega com "una comunitat insular històrica, lingüística i cultural", però sense sortir dels límits de ser una "comunitat francesa, dins la República". Una submissió que toca també la llengua, en tant que el president francès s'ha mostrat a favor "que la llengua corsa es pugui ensenyar millor i estar més present en la vida dels corsos", però sense que hi hagi un estatus de "cooficialitat" en l'educació o els serveis públics i les institucions. Macron també ha insistit en el seu discurs a Ajaccio que la continuïtat de Còrsega dins l'ordre territorial i legal de l'Estat és "essencial per a la seguretat i prosperitat" de l'illa i ha recordat que va ser el primer territori francès alliberat durant la Segona Guerra Mundial, tot assenyalant "l'estima irresistible de Còrsega a la República". De fet, la visita de Macron a l'illa coincideix amb el vuitantè aniversari d'aquest alliberament de Còrsega, l'any 1943. 

El nacionalisme cors, dividit

La que ha fet Macron aquest dijous es tracta d'una proposta que el nacionalisme cors —els partits Corsica Libera (CL) i Partitu di a Nazione Corsa (PDNC), amb 23 diputats en una assemblea regional de 63— han rebutjat de ple, ja que ho consideren un encaix insuficient. De fet, ni tan sols s'han volgut reunir amb el president francès. Per altra banda, el Femu a Corsica (FaC), també nacionalista cors, però més moderat, ha valorat positivament la proposta de Macron i ha assegurat que "ha arribat el moment d'obrir un camí d'esperança". El FaC té 18 diputats a l'Assemblea. 

La dreta republicana, a favor

Per altra banda, la resta de partits de l'Assemblea, els centredretans Républicains i La République En Marche, amb 22 diputats tots plegats, s'han mostrat a favor de la possible reforma de l'estatus constitucional de Còrsega, però apuntalant la defensa de l'ordre republicà centralista i la "llengua única de l'Estat", en referència al francès.