L'any 1986, després de l'accident al reactor nuclear de la central de Txernòbil, més de 100.000 persones van ser evacuades d'aquella àrea, però la vida no va desaparèixer del que des d'aleshores s'anomena zona d'exclusió. Tota mena d'animals, salvatges i domèstics, es van quedar habitant la zona, tot i la seva radioactivitat. És més, amb el pas dels anys i les generacions, alguns d'ells s'han adaptat als efectes d'aquesta radioactivitat, és el cas dels llops. Segons un estudi del laboratori de Shane Campbell-Staton a la Universitat de Princeton (EUA), els llops que passen per la zona d'exclusió han mutat per resistir al càncer.
Gairebé 40 anys després de la tragèdia, els llops que habiten la zona han desenvolupat gens resistents al càncer. Cara Love, biòloga evolucionista de la Universitat de Princeton, ha estat estudiant els llops durant una dècada i la seva investigació ha descobert que han alterat els sistemes immunitaris que són notablement similars als pacients amb càncer sotmesos a tractaments amb radiació. Love i el seu equip han observat que els llops de Txernòbil estan exposant a més d'11,28 mil·lirems de radiació cada dia durant tota la seva vida, que és més de sis vegades el límit de seguretat legal per a un ésser humà.
En aquest context, els animals han alterat els sistemes immunitaris de manera similar als pacients amb càncer sotmesos a tractament amb radiació, però més significativament també va identificar parts específiques de la informació genètica dels animals que semblaven resistents a l'augment del risc de càncer.
Com afecta els humans?
Més enllà de la curiositat que pot satisfer saber que els llops de Txernòbil han evolucionat en un curt lapse de temps per poder suportar la radiació del seu entorn, els investigadors esperen extrapolar aquests coneixements en el tractament humà. Per il·lustrar-ho, es pot posar l'exemple contrari, és a dir: moltes investigacions en humans han trobat mutacions que augmenten el risc de càncer, amb la presència de la variant del gen BRCA. Aram el treballa de Love i els seus companys intenten identificar mutacions protectores, en comptes aquelles que augmenten les possibilitats de patir un càncer, les que augmenten les probabilitats de sobreviure.
Investigar en plena guerra
Aquesta investigació va començar fa deu anys, l'any 2014. Des d'aleshores entre la pandèmia i la invasió russa, l'equip de Love no ha pogut visitar com voldria la zona d'exclusiu, Tanmateix, la doctora i líder de la investigació defensa la feina a distància. "La nostra prioritat és que les persones i els col·laboradors estiguin tan segurs com sigui possible", ha sentenciat, segons recull Sky News.