El primer ministre canadenc, Mark Carney, ha anunciat que el seu govern reconeixerà formalment l’Estat de Palestina durant la pròxima Assemblea General de l’ONU, prevista per al setembre. Aquesta decisió arriba després que França, el Regne Unit i altres 14 països signessin una declaració conjunta, coneguda com la Crida de Nova York, que promou una onada de reconeixements per revitalitzar la solució de dos estats en el conflicte entre Israel i Palestina.
El document, impulsat pel ministre d’Afers Exteriors francès, Jean-Noël Barrot, destaca el compromís dels signants amb la coexistència de dos estats democràtics, Israel i Palestina, amb fronteres segures i reconegudes. Subratlla també la necessitat d’unificar Gaza i Cisjordània sota l’Autoritat Nacional Palestina.
Els països signants de l'acord
Entre els països signants hi ha nacions que encara no han reconegut Palestina, com Austràlia, Nova Zelanda, Canadà, Andorra, Finlàndia, Luxemburg, Portugal i San Marino, així com d’altres que ja ho han fet, com Islàndia, Irlanda, Malta, Noruega, Eslovènia i Espanya. El president francès, Emmanuel Macron, va declarar recentment que França formalitzarà el reconeixement aviat.
Carney ha condicionat el reconeixement canadenc al compliment d’uns requisits: la celebració d’eleccions a Cisjordània el 2026, l’exclusió de Hamàs del procés electoral i reformes democràtiques per part de l’Autoritat Palestina. També ha exigit que Hamàs alliberi tots els ostatges, es desarmi i no participi en el futur govern palestí.
Què diu Israel?
La reacció d’Israel no s’ha fet esperar. L’ambaixador israelià al Canadà, Iddo Moed, ha qualificat la iniciativa d’intent de "pressió internacional distorsionada" i ha advertit que Israel no permetrà la creació d’un "estat gihadista" al seu territori ancestral. També el representant israelià a l’ONU, Danny Damon, ha acusat els països signants de legitimar el terrorisme amb "declaracions buides".
Als Estats Units, el president Donald Trump ha reaccionat amb dures crítiques. Inicialment, es va mostrar indiferent, però més tard va advertir que el reconeixement de Palestina podria perjudicar les negociacions comercials entre Washington i Ottawa, amenaçant amb nous aranzels si no s’arriba a un acord abans de l’1 d’agost.
Paral·lelament, el primer ministre britànic, Keir Starmer, també ha indicat que el Regne Unit reconeixerà Palestina al setembre si Israel no atura la seva ofensiva a Gaza ni es compromet amb una pau duradora. L’australià Anthony Albanese s’ha expressat en una línia similar, defensant el reconeixement com a eina per avançar cap a la pau.
La situació humanitària a Gaza continua empitjorant. Més de 60.000 persones han mort des de l’inici de l’ofensiva israeliana l'octubre del 2023, que es va desencadenar arran d’un atac de Hamàs que va deixar 1.200 morts a Israel i centenars de segrestats. La comunitat internacional augmenta la pressió per posar fi a l’escalada bèl·lica i tornar a posar sobre la taula la solució de dos estats.