Alemanya ha donat una nova lliçó d'honorabilitat. El president alemany, Frank-Walter Steinmeier, ha demanat aquesta setmana perdó a Israel i Polònia pels crims comesos pel seu país contra els jueus polonesos, inclosa la destrucció del gueto de Varsòvia. "Em presento avui davant vostre i us demano perdó pels crims comesos aquí per alemanys", ha afirmat Steinmeier sobre el règim nazi. Ha estat el primer cap d'Estat alemany a participar en la cerimònia anual de la revolta jueva del gueto, que es remunta al 1948 i ara ha complert 80 anys. Arran de la revolta, el gueto va ser arrasat per l'exèrcit nazi i els jueus van ser deportats a camps de concentració. "És difícil venir aquí com a alemany i com a president d'Alemanya. Els terribles crims que els alemanys van cometre aquí m'omplen d'una profunda vergonya", ha afegit.

80 anys revolta gueto Varsòvia EFE
Commemoració dels 80 anys de la revolta jueva del gueto de Varsòvia     EFE

Steinmeier ha estat acompanyat en l'acte del 80 aniversari de la revolta, pels seus homòlegs polonès i israelià, Andrzej Duda i Isaac Herzog, respectivament. Els tres líders han fet un gest d'unitat al costat del contundent monument de Nathan Rapoport als jueus que van lluitar contra els nazis des del 19 d'abril fins al 16 de maig del 1943, en un intent d'impedir la liquidació programada pels nazis. "Aquí, en aquesta plaça, al costat del monument commemoratiu de la Revolta del Gueto de Varsòvia, em presento davant vostre amb dolor i humilitat. Afirmo la nostra responsabilitat pels crims del passat i la nostra responsabilitat pel nostre futur comú", ha afegit Steinmeier assumint tot el passat alemany.

El president alemany ha recordat que ve de la mateixa ciutat que l'oficial de les SS Jürgen Stroop, que va destruir el gueto de Varsòvia i va volar la Gran Sinagoga. Després de la Segona Guerra Mundial va ser jutjat a Polònia i el van penjar per crims de guerra. "Els crims que els alemanys van cometre aquí, a la Polònia ocupada, aquí, al gueto de Varsòvia, mereixen un espai més gran en la nostra memòria. Per aquesta raó és tan important per a mi ser avui aquí", ha afegit.

Una de les primeres accions del règim liderat per Adolf Hitler en els territoris annexionats, que passaven a formar part de la "Gran Alemanya", era iniciar la "neteja" dels jueus, considerats una raça inferior, un menysteniment que s'agreujava en el cas dels jueus polonesos. Així, després de la invasió alemanya de Polònia, entre el setembre i l'octubre del 1939, de seguida van començar els plans per "reubicar" els 3 milions de jueus del país i per això es van construir desenes de guetos arreu del país. El gueto de Varsòvia, a la capital del país, va ser el més gran de tots i es va crear un any després de la invasió, el novembre del 1940. Es va construir un mur de tres metres d'altura per aïllar-lo de la resta de la ciutat, i era concebut com un espai transitori, abans de fer efectives les deportacions als camps d'extermini, principalment al de Treblinka. La població inicialment era de 380.000 persones, que representaven el 30 % d'habitants de la ciutat, però que havien de viure en un espai de 3,3 km², que representava un 2,4 % de l'espai de la localitat. Aquesta població va augmentar i va arribar prop del mig milió de persones el maig del 1941. Inevitablement, sota aquestes condicions, la fam i la insalubritat van provocar la mort de centenars de milers de jueus molt abans de l'inici de les deportacions. 

Al gueto hi havia organitzada la resistència clandestina jueva sota dues organitzacions, l'Organització Jueva de Lluita (ŻOB), dirigida per Mordechai Anielewicz, i la Unió Jueva de Lluita (ŻZW), encapçalada per Pawel Frenkiel, que sumaven poc menys d'un miler d'activistes. La primera era de tendència socialista, i la segona amb vincles amb el govern polonès a l'exili i el grup armat jueu Irgun al Pròxim Orient.