La relació entre els Estats Units i Groenlàndia, l’illa àrtica més gran del món i territori autònom dins del Regne de Dinamarca, té arrels que s’estenen més d’un segle enrere i és un fil conductor de la política exterior nord‑americana que combina ambicions estratègiques, recursos naturals i interessos militars. Així doncs, l’interès nord‑americà per Groenlàndia es remunta al segle XIX, quan el secretari d’Estat William Seward, després de l’adquisició d’Alaska el 1867, va considerar la possibilitat que els Estats Units també controlessin Groenlàndia i Islàndia. Aquest interès inicial es basava en factors geogràfics i econòmics: la proximitat de l’illa al continent americà, les seves àmplies pesqueries i el potencial dels seus recursos minerals.
Durant la Segona Guerra Mundial, Groenlàndia va esdevenir un element clau de l’estratègia aliada. Amb Dinamarca ocupada pels nazis el 1940, l’ambaixador danès a Washington, Henrik Kauffmann, va actuar contra les instruccions de Copenhaguen i va signar un acord que atorgava als Estats Units la defensa de l’illa. A partir d’aquell moment, els nord‑americans van establir bases aèries a Kangerlussuaq i Narsarsuaq, que es van convertir en punts vitals per al trànsit i l’assistència dels aliats a Europa, tal com recorda el portal de Visit Greenland. De fet, a Narsarsuaq hi ha un museu i la col·lecció inclou nombroses imatges i objectes de la base operativa entre 1941 i 1958, així com una secció dedicada als assentaments nòrdics liderats per Erik el Roig, que van arribar a Groenlàndia fa més de mil anys.
Groenlàndia i el context de la Guerra Freda
La importància de Groenlàndia es va intensificar immediatament després de la guerra, amb l’arribada de la Guerra Freda. En aquest context de confrontació amb la Unió Soviètica, els estrategs militars dels Estats Units van considerar l’illa un baluard indispensable per a la defensa transatlàntica. Això va portar el 1946 a una oferta informal per comprar Groenlàndia per 100 milions de dòlars en or, proposta que Dinamarca va rebutjar diverses vegades, donant prioritat a la sobirania nacional sobre els incentius econòmics.
L’element més durador de l’era de la Guerra Freda va ser la construcció de la Thule Air Base el 1951, situada a la costa nord‑occidental de Groenlàndia. Aquest enclavament va convertir‑se en un punt clau de la xarxa de defensa nord‑americana, especialment per als sistemes de radar de detecció primerenca i com a plataforma per a operacions de reconeixement i resposta nuclear. El 2023, van canviar el nom de la base per Pituffik Space Base en honor al nom inuit tradicional del lloc, tot i que continua essent gestionada pels Estats Units en el marc de l’OTAN i en cooperació amb Dinamarca.
Per què hi ha presència dels EUA a Groenlàndia?
Al llarg de les dècades posteriors, el control d’aquestes instal·lacions va consolidar‑se com una peça central de la presència militar nord‑americana a l’Àrtic. A més, es van executar projectes com el famós Projecte Iceworm, una campanya militar secreta per establir túnels i sistemes de míssils sota el gel que finalment es va abandonar a causa de les dificultats tècniques, però que exemplifica l’assentament militar profund de Washington a la regió.
Tot i això, Groenlàndia no és un territori deshabitat ni desvinculat. El seu poble inuit i la seva cultura han existit durant mil·lennis, i des de 1979 amb el Home Rule i des del 2009 amb el Self‑Government, Groenlàndia ha aconseguit un alt grau d’autonomia en assumptes interns, reconeixent‑se com a poble amb dret a determinar el seu futur polític.
Aquest equilibri complex entre sobirania local i interessos globals s’ha tornat a posar sobre la taula en els últims anys. El 2019, l’administració de Donald Trump va tornar a fer una oferta per comprar l’illa, proposta rebutjada tant pel govern danès com pel groenlandès amb un missatge clar: “Groenlàndia no està a la venda”. El mateix 2024, Trump va reafirmar la importància estratègica de l’illa per a la seguretat nacional dels EUA, generant debat diplomàtic sobre sobirania, recursos i geopolítica a l’Àrtic. El 2025, no ha estat exempt de polèmica tampoc. De fet, aquesta setmana, Trump ha tornat a moure fitxa designant el governador de Louisiana, Jeff Landry, com a enviat especial per a l'illa. Una decisió que torna a situar al centre del debat internacional les aspiracions nord-americanes. L’objectiu declarat de la missió és convertir Groenlàndia en part dels Estats Units, segons ha reconegut el mateix Landry.
La història de l’interès americà a Groenlàndia mostra una evolució que va des d’intents d’adquisició territorial fins a una presència militar consolidada i una nova tensió geopolítica en l’era de l’escalfament global i la competència àrtica. En aquest escenari, Groenlàndia es manté com un punt de trobada entre la sobirania local i les grans potències, amb la preservació de la identitat inuit i l’autoria de la seva pròpia trajectòria històrica com a element central de qualsevol discussió futura.