Els líders i caps d'Estat de la Unió Europea han assenyalat que la recent rebel·lió interna a Rússia encapçalada pel grup Wagner ha "debilitat" la figura del president rus, Vladímir Putin. "Demostra que hi ha greus esquerdes", ha assenyalat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, moments abans de l'inici de la reunió del Consell Europeu d'aquest dijous i divendres a Brussel·les. No obstant això, la dirigent de l'executiu europeu ha assegurat que els esdeveniments tindran "conseqüències" i l'alt representant per a la política exterior de la Unió Europea, Josep Borrell, alerta que "un Putin debilitat suposa un perill més gran".

Per Borrell, el conflicte intern a Rússia ha posat de manifest que el màxim dirigent del Kremlin "no és l'única autoritat" al país i que "ha perdut el monopoli de la força". En aquest sentit, ha subratllat que una Moscou inestable suposa "un risc" i que cal estar atents als seus pròxims moviments. En la mateixa línia s'ha expressat el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, qui veu "esquerdes" en el sistema rus. Per la seva banda, el president del Consell Europeu, Charles Michel, ha mostrat la seva preocupació per una possible escalada del conflicte i ha reiterat la importància que la UE mantingui la seva unitat. "El que hem vist aquest cap de setmana a Rússia és un contrast a la unitat que demostra la UE i l'OTAN", ha assenyalat.

Encara en relació amb els problemes causats pel grup Wagner, el canceller alemany, Olaf Scholz, ha titllat Rússia "d'irresponsable" per confiar una part de la seva força militar a entitats privades. "És una amenaça per a Rússia i per als països on el grup Wagner està distribuït", ha puntualitzat, qualificant les seves accions "d'irresponsables i inesborrables".

Suport a Ucraïna

Un altre consens a la cimera europea —ja habitual durant les últimes reunions— és el missatge de suport a Ucraïna. Durant el torn d'entrades, els països bàltics i escandinaus han posat especial èmfasi en la importància que Ucraïna entri a l'OTAN, una qüestió que es tractarà en la cimera de l'aliança a Vílnius dels dies 11 i 12 de juliol. "Un cop acabi la guerra, Ucraïna ha de formar part de l'OTAN; és l'única manera de garantir la pau", ha apuntat el primer ministre de Lituània, Krisjanis Karins. Per la seva banda, Borrell ha fet una crida als diferents estats membres perquè continuïn donant suport al Fons Europeu de Suport a la Pau, l'instrument comunitari per reforçar la capacitat de la Unió per prevenir conflictes. "El suport a Ucraïna s'ha de mantenir", ha reivindicat.

Putin tracta de recuperar el lideratge

Després de la rebel·lió de Wagner, parada en l'últim moment, abans que el grup paramilitar arribés a Moscou, Putin ha intentat tornar a mostrar força com a líder amb compareixences i un discurs a la televisió pública, en les quals ha afirmat que les forces armades russes han aturat el que podria haver estat "una guerra civil". També ha deixat al càrrec el ministre de Defensa, Sergei Shoigu, a qui el líder de Wagner, Prighozin, exigia destituir, i ha detingut el general Sergei Surovikin, a qui Prighozin havia alabat, acusant-lo de col·laborar amb Wagner per no comunicar els plans del grup de mercenaris tot i que suposadament els coneixia.