Per primer cop en la història, els tres líders d'Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord són independentistes i ho volen deixar clar unint les seves lluites amb un memoràndum d'enteniment que signaran aquest dilluns en una reunió a Cardiff. El ministre principal gal·lès, Rhun ap Iorweth, del Plaid Cymru, farà d'amfitrió pel seu homòleg a Escòcia, John Swinney, del Partit Nacionalista Escocès, i de la seva contrapart nord-irlandesa, Michelle O'Neill, del republicà Sinn Féin, tot i que tots tres es reuniran com a líders dels seus respectius partits independentistes. A Cardiff, els líders abordaran l'estat del Regne Unit i signaran un document conjunt per continuar treballant per les respectives independències dels seus territoris, segons ha avançat el rotatiu britànic The Telegraph i ha confirmat Swinney en un comunicat previ a la trobada.
La trobada entre els tres líders independentistes arribarà dos dies després de les polèmiques paraules del president dels Estats Units, Donald Trump, des de Dublín, on ha dit que li "encantaria veure una Irlanda unida", cosa que vaticinava que passarà "tard o d'hora". "Per primer cop en la història, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord estan governades per ministres principals proindependentistes", indica Swinney en el seu comunicat previ. "Demà a Cardiff espero poder debatre sobre un futur millor amb socis vinguts de la resta d'aquestes illes, i això només és possible amb el nou començament que suposa la independència". En aquesta línia, el líder de l'SNP afirma que l'statu quo actual no és "sostenible" i que el primer ministre, Andy Burnham, ha d'assumir que "passarà a la història com l'últim primer ministre del Regne Unit".
Els representants del Plaid Cymru, l'SNP i el Sinn Féin es reuniran a un luxós hotel de la capital gal·lesa acompanyats per Mary Lou McDonald, la presidenta del Sinn Féin i líder de l'oposició a Irlanda. Els tres líders signaran una declaració conjunta asseverant els drets de les seves respectives nacions a l'autodeterminació en un moviment amb el qual esperen posar més pressió a Burnham després que aquest es mostrés obert a la celebració d'un referèndum a Escòcia si es demostrés l'existència d'un consens favorable a la votació per part de la població, tot i que el va deixar "fora de qualsevol discussió" ara per ara.
Acord en quatre temes
L'acord entre les tres parts cobrirà quatre àrees: l'economia, energia, Europa i cooperació internacional i l'autodeterminació. Els tres líders coincidiran a dir que les seves nacions han de ser part de la Unió Europea: Escòcia i Gal·les com a nous membres, i Irlanda del Nord mitjançant la seva reunificació amb la República d'Irlanda, de la qual Trump es mostrava partidari públicament aquest dissabte. Dins de l'acord, Gal·les demanarà més poders en les àrees d'economia i finances i més recursos per finançar els seus serveis públics.
Una font del Sinn Féin explica que els líders discutirien el fet que "les nostres nacions tenen dret a construir el seu propi futur mitjançant la democràcia, guiades per la voluntat de la seva gent", segons recull The Telegraph. El mateix rotatiu indica que, en una carta enviada aquest dijous, Burnham va ser taxatiu en negar l'existència d'un consens social ni a Escòcia ni a Irlanda del Nord per celebrar un referèndum ni per separar-se del Regne Unit.