Només cinc dies després de les eleccions i arran d'uns resultats històrics, el líder del Plaid Cymru, Rhun ap Iorwerth, ha estat elegit primer ministre de Gal·les després dels seus grans resultats. Els independentistes gal·lesos van guanyar els comicis al parlament després d'anys d'hegemonia dels laboristes, que van patir una sonora derrota a les urnes, tant en aquestes eleccions com a les d'Escòcia i a les municipals d'Anglaterra. Amb aquesta derrota, són les veus dins del mateix partit laborista i del seu executiu que exigeixen a Keir Starmer que plegui. L'elecció d'Ap Iowerth és un fet històric a Gal·les, ja que, per primer cop, un membre del partit independentista ha estat elegit com a ministre principal de la nació. En les eleccions del passat dijous, Plaid Cymru va obtenir 43 diputats, fregant la majoria absoluta. També li han donat suport dos membres del Partit Verd i els nou diputats laboristes s'han abstingut en la votació. Malgrat aquesta victòria dels nacionalistes gal·lesos, en el territori també es va registrar un fort increment de la ultradreta de Reform UK, amb 34 escons. 

 Un "moment històric", així ha definit el mateix Ap Iowearth la seva elecció, assegurant que liderarà Gal·les sense "prejudicis ni presumpcions" i que el seu executiu no posarà "cap límit" a la nació i les seves fites. D'aquesta manera, tres de les quatre nacions del Regne Unit estaran liderades per formacions que defensen sortir-ne, amb el Sinn Féin a Irlanda del Nord i l'SNP a Escòcia, una situació que afegeix encara més inestabilitat per al govern de Starmer.  

Una situació diferent de l'escocesa 

Amb tot, la situació a Gal·les és ben diferent que a Irlanda del Nord o Escòcia, on els nacionalistes van centrar la campanya electoral en la reclamació d'un segon referèndum d'autodeterminació, gairebé dotze anys després que el "sí" a la independència perdés a les urnes el setembre del 2014. Malgrat que el centenari Plaid Cymru és una formació independentista, les enquestes entre la ciutadania d'aquesta nació indiquen que el percentatge de gal·lesos que es vol independitzar del Regne Unit és, encara, minoria. Per això, des d'un primer moment han plantejat la independència com un objectiu a mitjà i llarg termini, descartant que, en el cas d'arribar al govern, el referèndum formés part dels seus primers objectius.

En canvi, des de Plaid Cymru han parlat d'analitzar les diferents possibilitats per reforçar l'autogovern de Gal·les i aconseguir més competències com a primeres passes abans d'aquesta consulta. "Que Gal·les, Escòcia i Irlanda tinguin ministres principals que creuen en el dret a l'autodeterminació representa un moment històric per aquestes illes. Estem d'acord que hem de cercar noves oportunitats per cooperar sobre una base comuna i que hem d'estrènyer els llaços entre les nostres nacions cèltiques", va assegurar el ja primer ministre gal·lès.