El president dels alcaldes francesos (AMF), François Baroin, ha denunciat en unes declaracions a Le journal du dimanche, el centralisme del model polític francès. Les declaracions coincideixen amb els moviments de reforma que es respiren a París, davant l'evidència que el model estatal jacobí és encarcarat, i que s'han traduït també en la decisió d'introduir la immersió lingüística a les escoles en català i altres idiomes, i de suprimir l'Escola Nacional d'Administració (ENA) que formava fins ara l'alt funcionariat i que va ser creada pel general De Gaulle.
Segons Baroin, els problemes de l'Estat francès s'han fet evidents amb la Covid, en contrast amb els municipis, que a França són l'únic contrapès al jacobinisme. "Els alcaldes han estat treballant des del principi, i ho continuen fent: han buscat mascaretes, proves generalitzades de PCR, i han obert centres de vacunació. L’Estat s’ha acomodat a la seva energia perquè ja no té els mitjans sobre el terreny per fer moltes coses per si sol. Però, en general, l'Estat no ha tingut en compte la paraula dels alcaldes ni a nivell nacional ni a nivell local. Aquesta crisi ha confirmat l'excés de centralisme que encara pateix el nostre país", ha indicat.
"França pateix un excés de centralisme", afirma el president dels alcaldes francesos
Segons el president dels alcaldes, "des de l'inici de la crisi, l'AMF ha defensat de forma convençuda la territorialització de les decisions". "La idea és senzilla, però implica confiar en els representants electes locals: les mesures adoptades s’han d’adaptar a la situació real de cada territori. En moltes ocasions, l'aplicació d'aquest principi hauria facilitat la vida als francesos sense posar en risc la seva salut. Però, el diàleg va ser molt difícil i no hi havia confiança", ha insistit.
Coincidint amb aquest debat que s'està obrint a la França jacobina, l'Assemblea francesa ha aprovat aquesta setmana la denominada llei de promoció de les llengües regionals, que introduirà per primer cop la immersió a l'escola pública. Podrà ser fins al 50% en català a la Catalunya Nord. La proposta, impulsada pel diputat bretó Paul Morac (Llibertats i Territoris), ha estat aprovada en segona lectura per 247 vots a favor i 76 en contra i 19 abstencions. Ha superat de llarg la majoria absoluta de 162 diputats, i també afavorirà els altres idiomes que es parlen en territori francès, com l'occità, el basc, el bretó o el cors.
La llei també reconeix la retolació bilingüe a tots nivells, i permetrà posar als noms i cognoms les grafies que no existeixen en francès, com els accents propis del català, una qüestió que provocava moltes polèmiques fins ara. No estaven permesos els diacrítics que no usa el francès, i això posava problemes a l’accent agut al català "í".
Per la seva banda, el president francès, Emmanuel Macron, ha decidit tancar la mítica escola d'alts funcionaris que va crear el general De Gaulle el 1945, després de la Segona Guerra Mundial, i que durant dècades va ser considerada una de les millors del món. Què li ha passat a l'ENA, l'Escola Nacional d'Administració, que fins i tot havia creat un nom per als que hi havien passat, els enarques? Doncs que és un model massa rígid per al món globalitzat i amb la rapidesa d'Internet. El model de l'ENA estava massa decantat cap a la tradició napoleònica, i la seva falta d'agilitat fa perdre pistonades a França.