Kursk és una paraula que no li serà aliena a qualsevol persona que tingui nocions de geografia, d'història o que hagi seguit mínimament la guerra d’Ucraïna. La paraula dona nom a una ciutat d’uns 400.000 habitants que és capital de la regió (óblast) homònima de Kursk, situada en la part central occidental de Rússia, a uns 530 quilòmetres al sud-oest de Moscou, prop de la frontera amb Ucraïna i en la ruta que uneix la capital russa amb Khàrkiv i Crimea. En el context geopolític recent, la regió de Kursk ha estat estratègica a causa de la seva proximitat amb Ucraïna, sent escenari de tensions i conflictes a causa de la invasió russa de 2022. Però aquell que tingui certa edat, sabrà que Kursk és també el nom del submarí nuclear rus K-141 que es va enfonsar el 12 d’agost del 2000 en el mar de Barents, a causa d’una explosió catastròfica durant un exercici naval, on van morir 118 mariners. Ja han passat 25 anys de la tragèdia del Kursk, una de les pitjors catàstrofes de la història de Rússia, i amb la perspectiva que dona el temps, Kursk, és una paraula que simbolitza l’evolució que han experimentat les Forces Armades de la Federació de Rússia en aquest quart de segle, des que van tocar fons amb l’enfonsament submarí fins a tenir la capacitat d’afrontar la guerra d’Ucraïna i desafiar Occident.

El Kursk del present a Ucraïna

El febrer de 2022, Rússia va llançar una operació militar massiva amb atacs en múltiples fronts dins d'Ucraïna, buscant un control ràpid del país. Però Ucraïna va resistir i el conflicte va continuar amb atacs aeris massius, ús extensiu de drons kamikaze per Rússia i contraofensives ucraïneses que fins i tot van penetrar zones internes del país com la regió de Kursk. De fet, la incursió militar que va llançar Ucraïna en agost del 2024 penetrant en l'óblast rus i prenent el control de 1.300 km² de territori enemic per primer cop a gran escala, va sorprendre el món i va marcar un canvi estratègic en el conflicte. Putin va establir com una prioritat recuperar el seu territori i les tropes russes van detenir l’avenç ucraïnès i van prendre el control entre març i abril del 2025. Per als experts, la sorprenent incursió ucraïnesa a Kursk va suposar un cop d'efecte i una seriosa ferida a l'orgull rus. Perquè Kursk no és qualsevol província per als russos. La regió té un gran valor simbòlic, pel fet que als voltants de la seva capital es va produir una de les batalles més grans i sagnants de la Segona Guerra Mundial que es va saldar amb la victòria russa davant els nazis d'Adolf Hitler.

A Kursk, els ucraïnesos van exposar les debilitats de les defenses russes, però la contraofensiva ordenada per Moscou va eliminar un comodí important per Ucraïna a l'hora de negociar i va deixar la guerra oberta i sense perspectives reals de què pugui acabar. Tots els intents de la comunitat internacional, incloent-hi els Estats Units de Donald Trump, han estat infructuosos a l’hora d'aconseguir un alto el foc i negociar unes condicions acceptables pels dos bàndols que permetés posar fi al conflicte. Vladímir Putin no està disposat a cedir en les seves pretensions territorials a Ucraïna, no acceptarà que aquest país entri a l’OTAN i ha donat mostres de jugar amb els aliats -començant pel president nord-americà- posant-los a prova amb accions com les recents invasions dels espais aeris de dos membres de l’aliança atlàntica, Polònia i Romania.

El Kursk del passat

Però cal retrocedir 25 anys per trobar algunes respostes al present. Els analistes coincideixen a assegurar que l’enfonsament del Kursk va suposar un abans i un després en la política russa i en la presidència de Vladímir Putin, que va fer un gir cap a l’autoritarisme i el control informatiu que caracteritza el Kremlin sota el seu règim. Putin era el president fa 25 anys i ho és en l’actualitat. I potser, si no hagués passat la tragèdia al mar de Barents, ell no seria el mateix. O almenys, això creuen alguns analistes, convençuts que aquell episodi va marcar profundament al president rus, el seu mandat i la reputació que es va guanyar davant el món de líder implacable capaç de sacrificar la vida dels seus homes a canvi de mantenir els secrets militars i tecnològics, rebutjant l’ajuda occidental. El documental Kursk: 10 Days That Shaped Putin (Kursk: deu dies que van canviar Putin), produït per la companyia HiddenLight de Hillary i Chelsea Clinton, i estrenat en 2025, aborda la tragèdia de l'enfonsament del submarí nuclear rus i el seu impacte en Vladímir Putin. L'expresident dels EUA Bill Clinton afirma que Putin va bloquejar deliberadament l'ajuda internacional per a rescatar a la tripulació del Kursk, prioritzant protegir els secrets militars i de tecnologia nuclear russos sobre salvar la vida dels 118 mariners.

L’impacte en Putin i l'exèrcit rus

Feia només tres mesos que Putin que havia arribat al Kremlin, el 7 de maig del 2000, i la seva imatge pública era la d'un líder pragmàtic que buscava estabilitzar Rússia després de la crisi dels anys 90. Però l'enfonsament del Kursk l'agost de 2000 va exposar falles en la gestió militar i, sobretot, la seva resposta freda i tardana a la tragèdia va danyar la seva reputació inicial, enfrontant-ho a dures crítiques internes i externes. El president rus  va trigar dies a manifestar-se públicament i va rebutjar l’ajuda internacional pel rescat, prioritzant la protecció de secrets militars, sacrificant la vida dels mariners. Posteriorment, la crisi del Kursk va servir per justificar la concentració de poder del govern, la censura dels mitjans independents i la limitació del poder de premsa, consolidant el règim presidencialista i autocràtic de Putin. Els experts creuen que les crítiques internes i externes el van endurir com a líder  i van modelar l’estil que ha marcat el seu mandat i també la guerra d’Ucraïna.

Procés de modernització militar

Però l’enfonsament del Kursk i l’evidència de deficiències crítiques en les forces armades també va marcar la transformació militar russa. Putin va iniciar un procés de modernització amb la implementació de diversos Plans Estatals d'Armament (GPV). Des de 2011, aquests plans van prioritzar la renovació d'equips, especialment en la Marina, Forces Aeroespacials i forces terrestres, amb avanços en sistemes d'armes, logística i la professionalització del personal militar. Sota la presidència de Putin, l'Exèrcit rus va passar d'un model de mobilització massiva a una estructura més professional i flexible. Es va reduir el nombre d'unitats, però es va millorar la qualitat de les tropes amb soldats contractats més preparats i un comandament unificat centralitzat. A més, es van crear unitats d'operacions especials, ciberdefensa i defensa de l'Àrtic per a enfrontar nous escenaris tàctics i geopolítics.

Rússia va duplicar en molts anys el seu pressupost de defensa, cosa que va permetre inversions massives en desenvolupament, producció i innovació en armament, amb l'objectiu de tenir per a 2020 un 70% de l'equipament modernitzat o nou, encara que amb limitacions econòmiques i tècniques. Això va permetre mostrar capacitats operatives millorades, com en la guerra de Geòrgia (2008) i l'annexió de Crimea (2014). Les forces armades russes han mostrat millores en desplegament naval, aeri i terrestre, amb unitats més flexibles i millor equipades, però també pateixen pèrdues importants i reptes logístics evidenciats en el conflicte d'Ucraïna. L'experiència del Kursk va reforçar en Putin la necessitat d'un exèrcit modern i centralitzat sota fort control estatal i va alimentar la seva ambició. Avui, el líder rus desconcerta al món amb les seves provocacions, la seva voluntat d'utilitzar les negociacions de pau com a eina per prolongar el conflicte, sembrar la discòrdia política a Ucraïna, soscavar la unitat occidental i debilitar el seu suport a Volodímir Zelenski.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!