Xile celebra aquest diumenge les eleccions presidencials i parlamentàries més impredictibles de la seva història. La implantació del vot obligatori per primera vegada al país andí i el pes que pot tenir el vot migrant fan que es multipliqui la incertesa i que, segons els experts, pugui comportar alguna sorpresa. La candidata oficialista i que aglutina gairebé tot l’electorat d’esquerres, Jeannette Jara, lidera les enquestes per guanyar la primera volta per davant dels candidats de dreta i ultradreta que intentaran evitar que hi hagi una continuïtat amb el govern progressista de Gabriel Boric. A la dreta del mapa polític la lluita està entre tres candidats: José Antonio Kast, qualificat d'extrema dreta; Evelyn Matthei, que encarna la centredreta tradicional, i Johannes Kaiser, que amb un estil trumpista s'ubica fins i tot més a la dreta que Kast. Quatre candidats més, a priori sense cap possibilitat, completen les opcions a la presidència. Els comicis arriben precedits de l’intent fracassat d’establir una nova Constitució, els avenços en drets socials en el país amb més desigualtat de l’OCDE i l’augment de la percepció d’inseguretat a les principals ciutats. També estan marcats per la polarització política i ideològica i la tendència cap a la dreta dels seus països veïns.
El vot obligatori duplicarà la participació
La principal novetat, però, és que per primera vegada el vot no serà només un dret, sinó també un deure ineludible per als 15,6 milions de xilens cridats a les urnes. Aquest sistema empeny a votar als que no solen estar interessats i, per tant, són més volàtils i acostumen a definir el seu vot a últim moment, amb una inclinació majoritària cap a la dreta, segons l’últim sondeig del Panel Ciudadano de la Universidad del Desarrollo (UDD). En un país acostumat a tenir al voltant d’un 50% de participació, això farà que es mobilitzi una massa desmotivada i despolititzada i que es dupliqui la participació registrada a la primera volta de les passades presidencials, el 2021, marcades per l’“estallido social” que va acabar propulsant Boric al palau presidencial de La Moneda. De fet, els únics precedents de vot obligatori des del retorn a la democràcia són les darreres municipals, que van certificar un important avenç de l’extrema dreta, i els dos referèndums constitucionals celebrats el 2022 i el 2023, amb dues victòries del “no” que han fet allargar la Constitució de la dictadura d’Augusto Pinochet (1973-1989) fins a l’actualitat.
La negativa a la nova Constitució, proposada per Boric i votada el setembre del 2022, ha estat una de les majors càrregues del govern progressista, ja que “va vincular part del seu programa i la seva gestió al plebiscit constitucional i això li va anar en contra”, diu la investigadora de l’Institut d’Estudis Llatinoamericans GIGA, Carolina Guerrero, en una entrevista al canal DW Español. Tot i aquest revés a l’inici de la legislatura, Boric ha anat “de menys a més”, segons el professor de Ciència Política de la Universitat Diego Portales (UDP), Claudio Fuentes, en paraules al mateix mitjà citat, i acaba el seu mandat entre llums i ombres. Llums pel que fa a drets socials, com la reforma de les pensions i els avenços en la llei per reduir la jornada laboral de 45 a 40 hores; i ombres en la reforma tributària i l’augment de la inseguretat i la violència relacionada amb el tràfic de drogues.
La percepció d'inseguretat, un factor que pot decantar la balança
Precisament, aquest augment de la inseguretat és un dels temes que han monopolitzat la campanya electoral i, tot i que Xile té índexs de criminalitat força més baixos i és més segur que la majoria dels altres països de la regió, gairebé dos de cada tres xilens (63%) assenyalen el crim i la violència com els temes que els preocupen més, segons una enquesta elaborada per Ipsos. La creixent preocupació sobre aquesta qüestió ha fet que tots els candidats, inclosa Jara, coincideixin que cal endurir la lluita contra el crim organitzat. En una entrevista a la BBC, l’enginyer civil i diplomat en polítiques públiques de la Pontifícia Universidad Católica de Chile, Daniel Johnson, afirma que “Xile està extremadament atemorida” per diversos factors que es relacionen amb el crim organitzat. De fet, assenyala els canvis en les tipologies delictives com a factor que se sol relacionar amb un nivell més gran de temor, sumat a la narrativa alarmista d’alguns mitjans de comunicació i a la desconfiança de la ciutadania cap a les institucions. Boric, que va percebre aquesta mancança del govern, va crear el Ministeri de Seguretat, “però encara no ha donat fruits tan clars, perquè aquestes són mesures a llarg termini”, apunta Guerrero.
La percepció d’inseguretat és un dels elements que pot fer decantar la balança en uns comicis d’allò més polaritzats ideològicament, i bé que ho sap l'exministra de Treball, Jeannette Jara, qui ha de convèncer l'electorat que l'esquerra sí que pot controlar la delinqüència i la migració irregular sense caure en un discurs extremista. Jara lidera totes les enquestes, amb una mitjana del 28,6 % en intenció de vot, cosa que no és insuficient per aconseguir la Presidència a la primera volta. A la campanya s’ha intentat desmarcar tant de la gestió de Boric —per arribar també als descontents amb el govern— com de la seva militància comunista amb la voluntat representar tota l'esquerra i centreesquerra en la coalició progressista més àmplia de la història —des dels democristians fins al Partit Comunista—.
La dreta i la ultradreta volen treure l'esquerra de La Moneda: l'ombra allargada de Pinochet
Tot i ser la favorita d’aquesta primera volta, les probabilitats que Jara guanyi a la previsible segona volta del 14 de desembre són escasses, pel fet que les candidatures de dreta i ultradreta sumen més de la meitat, segons tots els sondejos. Així, el dubte rau en quin dels tres candidats de la dreta acompanyarà l'esquerra a la segona ronda. El favorit torna a ser l’ultradretà José Antonio Kast, tot i que els últims sondejos mostren que el líder del Partit Republicà estaria perdent suports i que podria estar en risc el seu tercer intent per arribar a La Moneda. El causant és el diputat Johannes Kaiser, líder del Partit Nacional Llibertari i més radical en les seves propostes i formes, que algunes enquestes el situen empatat amb el seu antic aliat Kast, o fins i tot per sobre. Tots dos, en qualsevol cas, prometen tancar fronteres, aplicar mà dura contra la migració irregular i la delinqüència i abaixar impostos. Per darrere d’ells, i en quarta posició a les enquestes, hi hauria l'exalcaldessa de la comuna de Providencia (a la Regió Metropolitana de Santiago), Evelyn Matthei, de la dreta tradicional i que va ser durant mesos la favorita abans de desinflar-se fins al 14%.
Tots tres intentaran desbancar l’esquerra del poder i canviar el signe polític al capdavant de La Moneda durant almenys els pròxims quatre anys en un país on l’ombra de la dictadura de Pinochet encara és latent. I és que tres dels vuit candidats justifiquen el cop d'estat que va enderrocar el govern democràtic de Salvador Allende, el 1973 i, a més a més, dos d’ells són familiars directes d'alts càrrecs del règim. Es tracta de José Antonio Kast i Evelyn Matthei: tots dos van donar suport a la continuïtat del dictador al referèndum del 1988, quan tenien 22 i 34 anys, respectivament. Kast és germà de Miguel Kast, qui va ser ministre de Pinochet, president del Banc Central i membre dels Chicago Boys, el grup d'economistes que va importar les reformes neoliberals durant el règim i que encara tenen un gran pes en el sistema econòmic i social del país. I Matthei és la filla de Fernando Matthei, un dels generals membres de la Junta Militar colpista, que va exercir també com a ministre de Salut en dictadura. Per la seva banda Kaiser, és qui defensa amb més fervor un règim que va deixar més de 3.200 assassinats i 1.162 desapareguts.
