Un informe de l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius assenyala Espanya com un "hub transnacional clau" per exportar discursos ultres cap als països de l'Amèrica Llatina i alerta de diverses estratègies de l'extrema dreta espanyola i internacional per revertir les anomenades polítiques de gènere i LGTBI. L'informe, presentat aquest dijous a Barcelona en el marc de les jornades 'De què té por l'extrema dreta', analitza com organitzacions espanyoles --com l'Opus Dei, Hazte Oír o Vox-- han influenciat amb els seus discursos antigènere tant a l'Estat espanyol com en el creixement de l'extrema dreta a l'Argentina, Xile, El Salvador i Guatemala.
L'estudi revela que l’extrema dreta opera com "una xarxa global altament organitzada, sòlidament finançada i amb una agenda compartida" contra els avenços feministes i LGTBI i conclou que la sinergia entre actors religiosos, polítics i culturals ha estat "decisiva" per al creixement d'aquest fenomen. Així, analitzen com "el nacionalcatolicisme, la transició inacabada i l’integrisme catòlic" expliquen la força d'aquests actors, des del franquisme fins a l'aparició de VOX, que han deixat un llegat en institucions com la judicatura, l’exèrcit o la jerarquia eclesiàstica, tot i els avenços legals: el divorci (1981) l’avortament parcial (1985), entre els més destacats.
Espanya: un "pont" de la ultradreta entre Europa i l'Amèrica Llatina
Per això, i per les seves connexions amb la ultradreta europea, els autors de l'informe consideren que Espanya ha sigut un "laboratori" i és un "pont" i un "hub transnacional clau" per exportar discursos a l'Amèrica Llatina. Els autors remarquen el paper d'Hazte Oír i CitizenGO, de qui asseguren que tenen arrels en xarxes transnacionals com El Yunque i Phoenix Institute, que defensen una ideologia feixista, ultracatòlica i ultraconservadora. Tots aquests discursos s'han institucionalitzat amb la creació de Vox (2013), que ha dut les batalles al terreny polític amb una estratègia que, segons l'estudi, combina "elements clàssics de l’extrema dreta europea (immigració, nacionalisme) amb oposició als drets de gènere i feminisme".
A través de think tanks i instruments mediàtics, els autors assenyalen que el partit ultradretà "promou la Iberosfera" --terme que engloba partits i líders d'ultradreta d'Espanya i Llatinoamèrica-- i la "batalla cultural". A més, han volgut erigir Madrid en l'epicentre internacional, amb la VI Cimera Transatlàntica, celebrada el 2024, i la conferència internacional 'Make Europe Great Again' d'aquest 2025. Aquestes trobades i altres mítings realitzats al també madrileny Palau de Vista Alegre han comptat amb la presència d'alguns líders llatinoamericans, com el president de l'Argentina Javier Milei, o el candidat a la presidència de Xile, José Antonio Kast, i "confirmen el paper d’Espanya com a país amfitrió i node clau de la ultradreta global", subratllen.
L'ascens i consolidació de la ultradreta a l'Amèrica Llatina
L'Argentina i Xile són dos dels països amb els quals s'ha centrat l'estudi. Per entendre la consolidació de l'extrema dreta a l'Argentina cal tirar enrere, quan el 2018 la discussió sobre l’avortament i l’auge del feminisme va unir el camp conservador, generant noves estratègies polítiques i comunicatives, que van culminar amb l’ascens de Milei a la presidència el 2023. A Xile, la ultradreta liderada per Kast "reinterpreta el llegat de Pinochet amb discursos contra la immigració, l'agenda de gènere i les persones trans" i busca ampliar el suport de cara les eleccions del novembre, en què algunes enquestes el donen com a gran favorit per a prendre el relleu del govern esquerrà de Gabriel Boric.