Julian Assange encara pot seguir lluitant per la seva llibertat davant de la justícia, així ho ha determinat aquest dilluns el Tribunal Superior del Regne Unit. El fundador de WikiLeaks vols recórrer al Tribunal Suprem la sentència del passat 10 de desembre en què s'avalava la petició d'extradició dels Estats Units. Amb la llum verda del Tribunal Superior, l'equip legal d'Assange poden presentar la seva defensa davant del Suprem. En un termini de 14 dies la defensa del ciberactivista ha de presentar els al·legats davant del Suprem, el qual decidirà si admet a tràmit el seu recurs.
La decisió de la justícia britànica deixa una sortida a Assange, el qual va rebre un dur cop al desembre quan el Tribunal d'Apel·lació de Londres va donar la raó als Estats Units i va aprovar la seva extradició. La sentència va ser una victòria per al govern americà i l'inici de les accions dels advocats d'Assange per recórrer-la. La decisió del tribunal d'extradir al fundador de WikiLeaks contrasta amb la sentència del gener del 2021, on un jutge li negava aquesta petició als EUA.
El cas d'Assange és imprevisible, ja que la persecució del ciberactivista ha estat rebuda de diverses maneres en funció del tribunal pel qual ha passat. Per aquest motiu, la seva advocada i parella, Stella Moris, preveia que la decisió d'aquest dilluns del Tribunal Superior podia anar en dures direccions. La primera, i la que s'ha materialitzat, era que els magistrats deixin apel·lar a Assange, i la segona era que li denegues aquest dret. Són les dues úniques opcions i són antagòniques, però mostren la incertesa amb què es desenvolupa aquest cas.
11 anys de persecució
El cas d'Assange encara no es pot donar per tancat i ja han passat 11 anys d'ençà que WikiLeaks va publicar les filtracions de documents estatals més gran de la història. El contingut d'aquests documents assenyalava directament a l'exèrcit dels Estats Units i a les seves actuacions cruels i desproporcionades a l'Orient Mitjà.
La publicació d'aquests documents va fer que Assange fos reconegut i admirat arreu del món, tanmateix, també el van posar al punt de mira dels Estats Units, ja que els draps més bruts del seu exèrcit quedaven al descobert. La justícia nord-americana no va trigar a titllar-lo de traïdor i Assange va acabar demanat asil polític a l'ambaixada de l'Equador a Londres, on ha estat tancat durant anys. Això no li ha impedit seguir sent un ciberactivista actiu, tant defensant el seu propi cas com solidaritzant-se amb altres moviments, com va fer amb motiu del referèndum de l'1 d'octubre.