Cop judicial per al fundador de WikiLeaks, Julian Assange. Aquest divendres el Tribunal d'Apel·lació de Londres ha donat la raó als Estats Unit i ha aprovat l'extradició d'Assange. Es tracta d'una victòria per al govern americà que encara es pot recórrer. És a dir, per al ciberactivista i el seu equip legal encara hi ha una oportunitat per no tocar sòl americà. 

La justícia britànica finalment ha donat llum verda a l'extradició d'Assange, després que el gener de 2021, un jutge britànic denegues als Estats Unit l'extradició del fundador de WikiLeaks, en considerar que aquest presentava un alt risc de suïcidi si era extradit. La decisió del gener no va satisfer a l'equip legal del govern americà que va presentar el recurs que avui es resol a favor seu. 

En aquesta ocasió, el Tribunal d'Apel·lació de Londres ha considerat que el govern nord-americà ha demostrat oferir garanties suficients de què Assange rebrà el tracte adequat per protegir la seva salut mental. Considerant assegurat aquest aspecte, el jutge ha determinat que el ciberactivista pot ser extradit. 

Qüestionant la salut mental 

L'estratègia de la justícia nord-americana per tombar la decisió anterior de la justícia britànica respecte a l'extradició del fundador de WikiLeaks ha estat desacreditar que la seva salut mental es trobés en un moment tan fràgil com ell mateix al·legava. 

Per les autoritats americanes, Assange estava exagerant el seu risc de suïcidi per esquivar la justícia. Això i les suposades garanties de benestar que han presentat els advocats del govern americà han seduït la cort, que ha avalat l'extradició que es va negar fa només uns mesos. 

Fins a 175 anys 

L'equip legal d'Assange encara té una bala a recambra. Poden recórrer la decisió del Tribunal d'Apel·lació de Londres, però el cert és que, a poc a poc, es van quedant sense opcions. 

Si el recurs a la decisió d'aquest divendres del tribunal britànic fracassa, Assange podrà ser extradit als Estats Units, on afrontarà les acusacions d'haver violat la Llei d'Espionatge per filtrar i publicar a WikiLeaks secrets militars i d'Estat l'any 2010. El ciberactivista està acusat en territori americà de fins a 18 càrrecs relacionats amb aquesta llei a més de frau i abús informàtic. Tot plegat li pot arribar a comportar 175 anys de presó. 

Per la seva banda, la defensa legal d'Assange es fonamenta en equiparar les seves accions amb les dels periodistes, els quals no assumeixen aquestes conseqüències en publicar articles d'investigació. 

 

Imatge principal: El fundador de WikiLeaks, Julian Assange, davant dels mitjans des de l'ambaixada d'Ecuador al Regne Unit / Europa Press