Israel ha iniciat ja l'anticipada ofensiva terrestre sobre Ciutat de Gaza, "principal bastió" del grup islamista Hamàs. Després de setmanes assetjant-la, l'Exèrcit israelià ha confirmat aquest dimarts que ja hi ha tropes sobre el terreny dins de la principal ciutat de la franja palestina, on calculen que hi ha entre 2.000 i 3.000 milicians de Hamàs. Ahir a la nit van començar els primers moviments avançant i retrocedint a la perifèria de la ciutat, enmig d'una escalada ofensiva que ha durat tota la nit amb bombardejos aeris amb míssils, drons, atacs d'artilleria des d'helicòpters. De fet, el cel de la capital gaziana s'ha il·luminat en nombroses ocasions amb bengales de l'Exèrcit que cridaven a l'evacuació de la ciutat. "Gaza crema", ha asseverat el ministre de Defensa israeliana, Israel Katz, que ha afegit en una publicació a les seves xarxes socials que lluiten per alliberar els ostatges que queden i per destruir el que queda de Hamàs: "No desistirem en el nostre afany i no farem marxa enrere fins que la missió s'hagi complert".
"L'Exèrcit ha començat a desmantellar infraestructura terrorista a la ciutat de Gaza", ha anunciat un dels portaveus de les forces armades israelianes, Avichay Adraee. Les FDI parlen per ara de "fases inicials" de l'ofensiva terrestre i la ràdio nacional del país, Kan, ha avisat que durant la nit els tancs han avançat pel carrer Al Jalaa. El portaveu ha assegurat que Gaza és una "perillosa zona de combat" i ha advertit la població: "Romandre a la ciutat us posa en perill". De moment, al llarg de la nit almenys 41 persones han mort a la Franja, la majoria a la capital. Des del govern israelià, el primer ministre Benjamin Netanyahu ha parlat breument —abans d'entrar als jutjats per un dels seus judicis per corrupció— d'una "poderosa operació" i ha avisat que Israel es troba ara mateix en "una situació crucial".
La ciutat de Gaza albergava a mitjan agost entorn d'un milió de persones, si bé des que Israel va anunciar la seva intenció d'envair la capital i va intensificar els bombardejos contra ella per forçar el seu desplaçament es va produir un èxode dels seus ciutadans cap als camps de refugiats del sud. Encara que l'Exèrcit israelià eleva entorn dels 350.000 els qui han abandonat la ciutat de Gaza —un 40% de la població total—, l'Oficina de l'ONU per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris limitava el dilluns la xifra entorn d'uns 142.000.
"No sé quants dies podrem suportar-ho. La situació aquí és catastròfica. Podem morir en qualsevol moment", ha dit a EFE un funcionari del ministeri de Sanitat gazià, refugiat en la capital de la Franja. El Ministeri d'Exteriors de l'Autoritat Palestina ha demanat aquest dimarts una "intervenció internacional urgent i excepcional per protegir els civils". Aquesta operació, indica el govern en una nota, "exposa la vida de centenars de milers de civils palestins al risc de mort i desplaçament", i suposarà el seu judici convertir la capital gaziana en "una fossa comuna i un territori inhabitable, com ocorre amb tota la Franja de Gaza".
Dos anys de guerra, milers de morts
S'agreuja d'aquesta manera la guerra oberta al territori palestí de Gaza, en aquest nou esclat de l'històric conflicte palestino-israelià que dura ja dos anys. Una escalada que s'inicià amb l'atac a gran escala de Hamàs va llançar el 7 d'octubre del 2023, matant unes mil persones i capturant uns 200 ostatges, al qual Israel ha respost amb dos anys de setge militar sobre la Franja. Relators de l'ONU de drets humans, organitzacions internacionals i un creixent nombre de països qualifiquen de genocidi l'ofensiva militar israeliana contra l'enclavament palestí, en la qual han mort gairebé 65.000 persones, entre elles més de 19.000 nens. La població palestina de la Franja, les infraestructures i edificis de la qual han estat en bona part enderrocats, sobreviuen en camps de refugiats colpejats per la fam, ja que Israel controla amb comptagotes tots els recursos humanitaris que entren a l'enclavament.
Una comissió de l'ONU denuncia un "genocidi"
Aquest mateix dimarts, una comissió internacional independent d'investigació nomenada per l'ONU ha declarat que "Israel ha comès genocidi contra els palestins a Gaza". Segons les seves investigacions, que tenen com a punt de partida el dia dels atacs de Hamàs contra Israel el 7 d'octubre del 2023, "les autoritats israelianes i les forces de seguretat israelianes van cometre quatre dels cinc actes genocides", d'acord amb la definició d'aquest crim en el Dret Internacional. L'informe recull així assassinats, lesions greus a un nombre massiu de civils amb munició pesada en zones poblades, un setge que ha causat fam, destrucció sistemàtica de centres de salut i educatius, impossibilitat de rebre atenció mèdica, violència sexual, atacs contra nens a cues de distribució d'ajuda, atacs a camps de refugiats i rutes de desallotjament, desplaçaments forçosos, destrucció d'habitatges i bombardejos durant treves.