Islàndia, 2.55 de la tarda d'aquest dimecres. Milers de dones deixen els seus llocs de treball i es manifesten per protestar contra la desigualtat salarial i l'assetjament sexual, sota el lema: "No canviïs les dones, canvia el món" exigint un "canvi immediat"

El petit país de l'àrtic és pioner en matèria d'igualtat però les organitzadores de la marxa denuncien que les dones continuen cobrant un 26% menys que els homes. Des del 2010 les coses no han millorat i és que perquè elles cobrin el mateix que ells, han de treballar 30 minuts més.

Aquesta és la cinquena vegada que les dones a Islàndia duen a terme una protesta com aquesta contra la bretxa salarial entre homes i dones des del 1975. Però, per què a les 2.55? Segons explica el portal Iceland Review, les dones que s'han adherit a la protesta han plegat dels seus llocs de treball dues hores i cinc minuts abans, perquè tal com mostren les estadístiques aquest és el temps que les dones deixen de cobrar per fer la mateixa feina que els homes. El 2005, any en que també hi va haver protestes, les dones van abandonar el seu lloc de treball a les 2.08 hores, cinc anys després ho van fer a les 2.25 i el passat 2016 van sortir a les 2.38 hores.

Aquesta manifestació ha arribat deu mesos després que s'aprovés una llei que obliga a les mitjanes i grans empreses a demostrar que paguen igual a homes i dones. De fet, el passat mes de febrer Islàndia s'ha convertit en el primer país en declarar il·legal que els homes cobrin més que les dones. El govern pretén acabar amb la bretxa salarial el 2022. Islàndia és segons el Worl Economic Forum el país que encapçala el rànquing mundial en igualtat de gènere. 

Tot i els avenços, segons les organitzadores encara queda molta feina per fer. "Hem guanyat només 47 minuts en tretze anys. Si seguim a aquest ritme, caldrà esperar fins a 29 anys abans que les dones a Islàndia cobrin el mateix que els homes, serà l'any 2047", exposen.

La marxa també ha servit per donar suport al moviment #MeToo. "En els últims mesos, les històries d'assetjament, violència i injustícia que pateixen les dones en el seus llocs de treball s'han compartit a les xarxes amb el #MeToo", han explicat les organitzadores en un comunicat. "Aquestes històries han deixat clar que la nostra lluita per a la igualtat de gènere en els llocs de feina no pot ser només sobre la igualtat salarial, sinó també sobre la seguretat en el mateix lloc de feina. No tolerem més aquest fustigament, violència i injustícia. Les dones han d'estar segures a la feina i a casa", recull el diari islandès The Reykjavik Grapevine.

Quan va començar aquesta protesta?

A Islàndia el dia 24 d'octubre és el dia lliure de les dones o també anomenat Kvennafrí i s'ha celebrat 5 vegades des del 1975. El grup Mitges Roges va convocar una vaga que va tenir un seguiment del 90% de dones des del seu lloc de treball o des de casa. Aquell dia va suposar un punt d'inflexió a Islàndia que, en aquell moment, anava a la cua d'Europa en igualtat de gènere.