L’Iran ha restaurat l’accés a internet global després de 88 dies de bloqueig gairebé total, en el que ja es considera el tall de xarxa més llarg registrat fins ara. El règim iranià havia restringit l’accés coincidint amb l’inici de la guerra amb els Estats Units i Israel, el passat 28 de febrer. La plataforma Netblocks, especialitzada a monitorar censura i trànsit a internet, ha confirmat aquest dimecres el restabliment progressiu de la connectivitat. “Benvingut de nou, Iran”, ha publicat l’organització a la xarxa X, destacant que tant les xarxes mòbils com les connexions fixes tornaven a connectar-se a internet internacional.
Mitjans iranians vinculats al règim també han confirmat la reobertura de l’accés global a la xarxa. Durant les últimes hores, els usuaris han començat a recuperar progressivament l’accés a pàgines web i serveis internacionals, tot i que encara es mantenen restriccions importants sobre algunes plataformes.
Un bloqueig sense precedents
Durant aquests gairebé tres mesos, la població iraniana només podia accedir a una intranet nacional controlada per les autoritats, amb serveis locals i mitjans oficials. Aplicacions i xarxes socials internacionals quedaven completament fora de l’abast. Tot i la restauració parcial del servei, la censura continua vigent sobre plataformes com WhatsApp, Instagram o X. Molts usuaris, però, aconsegueixen esquivar aquestes limitacions utilitzant xarxes VPN, una pràctica molt estesa al país des de fa anys.
El president iranià, Masoud Pezeshkian, havia anunciat dilluns que ordenava recuperar l’accés a internet global. La qüestió s’ha convertit en un dels grans debats polítics interns després de mesos de restriccions que han afectat especialment empreses tecnològiques, comerços digitals i treballadors vinculats a l’economia online.
Impacte econòmic i pressió política
Segons el ministre de Comunicacions iranià, Sattar Hashemi, el bloqueig ha provocat pèrdues de prop de 30 milions de dòlars diaris i ha afectat directament uns 10 milions de treballadors que depenen de l’economia digital. La magnitud del tall supera altres precedents recents, com el bloqueig imposat per la junta militar de Myanmar després del cop d’estat del 2021, que va durar 72 dies, o el del Sudan el 2019, de 36 dies.
La decisió arriba en un moment especialment delicat per a l’Iran, que en les últimes setmanes ha intensificat les negociacions amb els Estats Units per intentar posar fi al conflicte i reobrir el trànsit marítim a la regió. Les converses també haurien d’abordar en el futur el programa nuclear iranià, tot i que aquesta qüestió encara continua encallada. De fet, el secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, ha assegurat aquest mateix dimecres que encara hi ha discrepàncies importants en l’esborrany de l’acord, unes diferències que, segons va dir, podrien trigar “uns dies” més a resoldre’s.