Després de sis mesos de guerra, l'Iran reconeix tenir "molts problemes" econòmics i financers, amb una inflació disparada que està posant moltes dificultats al dia a dia de la gent i un fort augment de l'atur amb centenars de milers de llocs de feina perduts des del mes de febrer. El president del país, Masoud Pezeshkian, ha dit aquest diumenge que el president dels Estats Units, Donald Trump, ha empès el seu país cap a "una guerra econòmica, militar i de seguretat a gran escala". El reconeixement de les dificultats financeres arriba només dies després que el mateix Trump anunciés que imposaria una gran varietat de noves sancions econòmiques a la República Islàmica, en el que ha anomenat el "dia D econòmic" per a l'Iran. S'espera que sigui el secretari del Tresor estatunidenc, Scott Bessent, qui detalli aquest paquet de mesures punitives, que ha descrit com "les sancions més dures de la història" contra l'Iran.
L'Iran fa dècades que està sotmès a diversos paquets de sancions estatunidenques que, entre altres mesures, limiten la seva capacitat de participar en el comerç global i, molt importantment, dificulten que pugui col·locar al mercat internacional la seva principal exportació, el petroli. A més, durant els últims mesos, un bloqueig naval imposat pels Estats Units contra tots els vaixells que comerciïn amb els ports iranians ha dificultat encara més la sortida i entrada de productes al país. Davant les dificultats de doblegar el règim dels aiatol·làs per la força, Trump ha anunciat "l'operació econòmica més devastadora mai empresa contra qualsevol país", en el que ha descrit com "un dia D econòmic" contra l'Iran per posar fi a una guerra que ja fa gairebé sis mesos que dura i reobrir completament l'estret d'Ormuz al comerç.
L'Iran afronta problemes econòmics
A Teheran, aquesta amenaça s'ha rebut amb una mescla de reconeixement de les dificultats que ja s'estan vivint sense la imposició del nou paquet de sancions, però també amb desafiament. El ministre d'Exteriors iranià, Abbas Araghchi, ha recordat en una publicació a la xarxa social X que Washington ja ha aplicat diverses rondes de sancions sense aconseguir el seu objectiu de fer caure el règim. "Ja hem vist aquesta pel·lícula abans. La mateixa història. Diferents pinxos", comenta. Per la seva part, el portaveu del Ministeri d'Exteriors iranià, Esmaeil Baghaei, ha assegurat que "aquestes mesures no tindran efecte en la posició de l'Iran" a la guerra.
Tanmateix, el president del país ha reconegut aquest diumenge en una intervenció a la televisió que "tenim molts problemes a la societat ara mateix. Estem intentant prevenir-los tant com podem". "Ens esforcem amb tot el nostre cor per superar la inflació, els problemes de subsistència, l'atur i per assegurar el futur de la gent, perquè puguin viure amb dignitat i orgull", ha assegurat en el seu discurs. El govern iranià s'ha enfrontat a diverses onades de protestes massives en els darrers anys, sovint provocades per dificultats econòmiques, com ara la inflació i les fluctuacions del tipus de canvi que han provocat una disminució del poder adquisitiu entre la població.
L'última d'aquestes onades es va desenvolupar entre els passats mesos de desembre i gener, amb protestes massives a Teheran i altres ciutats que van acabar amb milers de morts a causa de la dura repressió exercida pel govern iranià contra els manifestants. La repressió desencadenada pel règim contra els manifestants va ser una de les raons que Trump va brandar per justificar els atacs que va llançar conjuntament amb Israel contra el territori iranià el passat 28 de febrer.
Tot i el to de desafiament oficial, la situació financera del país és greu i empitjora mes a mes. La inflació interanual al juliol es va situar al 87,9% i en els aliments i les begudes es fa enfilar fins al 128%. L'atur ha passat del 7,3% al 9,1% el darrer any amb la pèrdua d'uns 450.000 llocs de treball, segons dades oficials que no recullen els estimats dos milions de llocs de treball perduts durant la guerra. Tot plegat alimenta el descontentament entre una població que veu com la seva qualitat de vida empitjora contínuament, i que no venia d'una situació especialment acomodada per culpa dels últims canvis en el poder adquisitiu.
La guerra la paguen els pobres
"Cada dia som més pobres i fins i tot ens costa adquirir els productes bàsics. No sé fins a quin punt podrem suportar aquesta situació desastrosa. Les famílies estan patint molt", diu Nahid, una veïna de Teheran de 64 anys, en declaracions a l'agència EFE. La dona explica que cada cop mengen menys carn a casa seva i que ara es limiten a menjar pollastre, una proteïna més assequible que la carn de vedella. La Fàtima, una altra veïna de Teheran de 39 anys, afirma que li resulta impossible "alimentar els meus fills com hauria de ser" i que les fruites i la carn estan desapareixent de la seva dieta. "Al final, sempre som la gent normal i els més necessitats els que paguem el preu de la guerra i els conflictes", es lamenta.
La situació podria empitjorar amb la nova onada de sancions anunciada pels Estats Units, els detalls de la qual encara es desconeixen. Per poder aplicar-les efectivament, el govern de Trump ha amenaçat amb represàlies contra els països que proporcionin "qualsevol mena d'ajuda vital a l'Iran", que també patiran conseqüències econòmiques. Entre els principals socis comercials de l'Iran hi ha la Xina, que compra vora el 90% del petroli iranià a un preu reduït. El govern de Beijing ha criticat la iniciativa sancionadora i ha defensat que les sancions estatunidenques no serviran per resoldre la guerra. Un dels altres principals socis comercials iranians, els Emirats Àrabs Units, van anunciar aquest dimarts que suspendrien qualsevol transacció econòmica o financera amb Teheran fins a pròxim avis davant l'amenaça de les sancions.
El ministre d'Exteriors ha qualificat l'anunci de represàlies com una "asserció de sobirania extraterritorial sobre qualsevol membre independent de les Nacions Unides" i ha expressat que "aquestes sancions secundàries no tenen cap fonament en la llei internacional". Per la seva banda, el cap del Cos de la Guàrdia Revolucionària de l'Iran, Mohsen Rezaei, s'ha expressat amb duresa contra els qui segueixin les indicacions dels Estats Units i ajudin a aplicar les sancions, tot anunciant que atacaria les rutes de comerç de petroli alternatives al golf d'Ormuz si els seus estats veïns se sumaven a la "guerra econòmica" dels EUA. Aquests veïns serien "considerats com un enemic" i "posarem l'objectiu en els seus interessos". Rezaei també ha afirmat que l'Iran té més cartes per jugar a la guerra, dient que "encara no havia atacat cap interès econòmic americà". "De moment, només hem atacat bases militars, però si volen imposar-nos sancions econòmiques, els Estats Units tenen empreses petrolieres i econòmiques a l'Iran i a altres llocs, i les atacarem", ha dit a l'entrevista, que es va emetre dissabte.