La tensió està escalant a l’Orient Mitjà. Davant les protestes massives a l’Iran, les més importants dels darrers anys, el president Donald Trump ha reiterat les seves amenaces d’intervenir si el règim dels aiatol·làs no cessen en la seva repressió contra els manifestants, que segons l’Agència de Notícies d’Activistes de Drets Humans ja s’ha cobrat almenys 116 morts i més de 2.600 detinguts segons les darreres estimacions, tot i que el principal mitjà de l’oposició, Iran International, assegura que les estimacions “indiquen que unes 2.000 persones han estat assassinades en les darreres 48 hores”. Teheran, però, ha reaccionat aquest diumenge a les advertències de president dels Estats Units i ha amenaçat en prendre represàlies contra Israel i les bases militars nord-americanes en cas d’atacs dels Estats Units contra l’Iran, mentre fonts israelianes afirmaven que Israel estava en alerta màxima davant la possibilitat de qualsevol intervenció nord-americana.
“En cas d’un atac militar per part dels Estats Units, tant el territori ocupat com els centres militars i naviliers nord-americans seran els nostres objectius legítims”, ha declarat Mohammad Bagher Ghalibaf, president del Parlament i ex comandant de la Guàrdia Revolucionària de l’Iran, en unes declaracions transmeses per la televisió estatal, utilitzant l’eufemisme de “territori ocupat” per referir-se a Israel, que la República Islàmica no reconeix, ha promès destruir i considera territori palestí ocupat.
El president del país, Masoud Pezeshkian, també ha trencat el seu silenci per denunciar que els Estats Units i Israel estan al darrere de les protestes, i que el que volen és "sembrar el caos i el desordre" a l'Iran, ordenant els "disturbis". No s’ha de permetre que "avalotadors i terroristes" pertorbin la societat iraniana. "El poble ha de creure que nosaltres [el govern] volem instaurar la justícia", va declarar a l’emissora estatal IRIB.
Israel està en alerta màxima davant la possibilitat d’una intervenció nord-americana per donar suport a un moviment de protesta nacional contra el règim a l’Iran, segons indiquen fonts que recullen mitjans hebreus. Les fonts, que van ser presents en les consultes de seguretat israelianes durant el cap de setmana, no van donar més detalls sobre el significat pràctic de l’estat d’alerta màxima d’Israel. Israel i l’Iran van lliurar una guerra de dotze dies al juny, i els Estats Units van atacar instal·lacions nuclears iranianes en els darrers dies del conflicte. En una trucada telefònica feta ahir, el primer ministre Benjamin Netanyahu i el secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, van abordar la possibilitat d’una intervenció dels Estats Units a l’Iran, segons una font israeliana present a la conversa. Un funcionari nord-americà va confirmar la trucada, però no en va especificar els temes tractats.
Segons el diari The New York Times, Trump està considerant seriosament atacar l’Iran i ha rebut informes i diferents opcions militars que ara estan sobre la taula, i fins i tot es contemplen atacs a objectius no militars a Teheran, afirma el rotatiu, citant fonts de funcionaris nord-americans. “(Trump) no ha pres una decisió final, però els funcionaris van dir que estava considerant seriosament autoritzar un atac en resposta als esforços del règim iranià per reprimir les manifestacions provocades pel descontentament econòmic generalitzat”, segons el diari. Trump ha expressat públicament el seu suport als manifestants, afirmant que "l’Iran busca la llibertat" i que els Estats Units estan “preparats per ajudar”, tot advertint contra matances de civils pacífics. Tanmateix, els assessors adverteixen que un atac podria enfortir el règim o provocar represàlies, per la qual cosa busquen temps per preparar les defenses militars a la regió.
L'aïllament d'internet supera les 60 hores
Mentrestant, l’Iran intenta contrarestar el relat assegurant que ha dut a terme detencions importants de figures clau del moviment de protesta, segons ha afirmat el cap de la policia nacional del país. “Ahir a la nit es van fer detencions importants dels principals elements dels disturbis, que, si Déu vol, seran castigats després de passar pels procediments legals”, va dir Ahmad-Reza Radan a la televisió estatal, sense donar detalls sobre el nombre ni la identitat dels detinguts. La televisió estatal iraniana informa sobre les baixes de les forces de seguretat, alhora que presenta una situació de control nacional, sense esmentar els manifestants morts, als quals es refereix cada vegada més com a “terroristes”. Tanmateix, també reconeix que les protestes continuaven aquest diumenge, amb manifestacions a Teheran i a la ciutat santa de Mashhad, al nord-est. Tot i que el bloqueig d’internet continua vigent i supera ja les 60 hores, segons Netblocks, les xarxes segueixen fent virals les imatges que arriben de Teheran, com la crema de la mesquita d’Al-Rasool, una de les principals de la capital iraniana.
Així i tot, el bloqueig està afectant els ciutadans, que no poden accedir a les xarxes socials, WhatsApp, Telegram ni a VPN per compartir imatges o coordinar manifestacions, deixant el país en una "foscor digital" amb una connectivitat situada entre l’1% i el 5% dels nivells normals. Les trucades internacionals i els missatges de text estan bloquejats, cosa que força l’ús de ràdios o satèl·lits il·legals com Starlink, que també pateix interferències. Això oculta la repressió i la xifra real dels morts, però paradoxalment ha impulsat encara més sortides al carrer a causa de la frustració acumulada. Els bancs, els comerços i les transaccions digitals estan inoperatius, fet que afecta els pagaments, les inversions en or i les startups; els vols es cancel·len i el transport es complica sense aplicacions ni informació en temps real. La crisi econòmica preexistent (inflació superior al 52%) i el col·lapse del rial) s’agreuja, amb venedors del basar i treballadors paralitzats.