L’escalada bèl·lica a l’Orient Mitjà està obligant l’exèrcit dels Estats Units a canviar les seves prioritats i reorganitzar les seves capacitats militars per posar el punt de mira principal a l’Iran i protegir els seus aliats a la zona. Des del passat 28 de febrer, quan Israel i els EUA van llançar la primera onada d’atacs contra l’Iran, centenars de míssils han estat disparats des dels dos bàndols i, segons alguns experts, això està posant a prova les capacitats reals de defensa estatunidenques contra un enemic que està demostrant la seva capacitat militar. Els atacs iranians contra els països del Golf Pèrsic amb drons i míssils han obligat els aliats estatunidencs a protegir-se tot fent servir sistemes avançats com els míssils Patriot. Aquests sistemes antiaeris tenen un alt cost i la capacitat productiva actual dels EUA s’estima en unes 600 unitats a l’any. Segons alguns experts, ja se n’haurien disparat més de 1.000 en els primers dies del conflicte a l’Orient Mitjà. L’Iran també ha atacat sofisticats sistemes de defensa a Jordània i països del Golf. Com a resultat d’aquests impactes, l’exèrcit dels Estats Units està recol·locant aquests mateixos sistemes que té desplegats a Corea del Sud cap a l’Orient Mitjà, la qual cosa ha deixat preocupat Seül davant l’amenaça del Nord. Als aliats dels EUA al front asiàtic també els preocupa la capacitat dels EUA per produir les armes que necessiten i que han encarregat a productors estatunidencs per les demandes de Trump. Això podria permetre a la Xina posicionar-se com l’única potència fiable a la zona, així com envalentir-se per aconseguir els seus propis objectius.
L'Iran destrueix els THAAD a l'Orient Mitjà
Aquesta setmana, els Estats Units han començat a moure des de la seva base a Seongju, al sud de Seül, a Corea del Sud, parts del sistema de defensa antimíssils THAAD ('defensa terminal en zona de gran altura', per les sigles en anglès), per desplegar-lo en la guerra contra l’Iran. Segons indiquen mitjans estatunidencs, el Pentàgon està movent parts del sistema THAAD cap a l’Orient Mitjà. Aquest moviment de forces preocupa Seül, un dels principals aliats de Trump a l’Àsia, que dubta del compromís del mandatari estatunidenc amb la seva seguretat davant l’amenaça nuclear de Corea del Nord, que podria aprofitar el moment per afegir pressió al seu veí del sud. El president de Corea del Sud, el liberal Lee Jae Myung, assegura, però, que el seu país podrà evitar atacs del Nord fins i tot si els EUA repleguen armes i altres elements de seguretat a l’Orient Mitjà. El mandatari sud-coreà ha reconegut que Seül ha “expressat la seva oposició” a la retirada dels sistemes estatunidencs, però que “tot i que hem expressat la nostra oposició, la realitat és que no podem imposar completament la nostra posició”.
L'Iran ha apuntat cap aquest tipus de sistemes sofisticats de defensa en els seus atacs a bases estatunidenques a l'Orient Mitjà des dels primers dies del conflicte. Imatges satel·litàries mostren com un sistema de radar per a la bateria de míssils THAAD que l'exèrcit dels EUA té a Jordània hauria estat destruïda per un atac iranià els primers dies del conflicte. Aquesta podria ser la raó perquè ara es mouen parts del sistema instal·lat a Corea del Sud cap a l'Orient Mitjà. Els EUA tenen un altre sistema THAAD a Israel, mentre que l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units en tenen tres més conjuntament. Les dues bases que tenen aquests sistemes haurien estat atacades als EAU, mentre que altres imatges mostren que la base aèria Príncep Soldà de l'Aràbia Saudita, on hi ha l'altre sistema THAAD de la regió, també hauria estat atacada i el sistema danyat.
Més preocupació a Tòquio i Taipei
A Tòquio, igual que a Seül, augmenten els dubtes del compromís de Trump amb la defensa asiàtica. El Japó acull uns 50.000 militars estatunidencs, gairebé el doble dels que hi ha estacionats a Corea del Sud, i la meitat d’ells a l’illa d’Okinawa, al sud del país. Dos dels destructors estatunidencs amb base a la base de Yokosuka, al sud de Tòquio, es troben ara mateix desplegats al mar d’Aràbia, segons indica l’Institut Naval dels Estats Units, i aquest redesplegament ha provocat crítiques pel fet que Trump hauria anat a la guerra a l’Iran sense un pla clar, amb el perill que les seves forces es vegin abocades a un conflicte llarg. A Tòquio també els preocupa la distribució de les seves compres d’armament a empreses estatunidenques pels acords amb Donald Trump. Una investigació governamental japonesa va descobrir aquest gener que 118 compres d’armament estatunidenc per valor d’uns 6.300 milions d’euros no haurien arribat fins cinc anys després de signar els respectius contractes. Els mateixos dubtes creixen a Taiwan, on creuen que la guerra a l’Orient Mitjà podria empitjorar la seva capacitat de dissuasió contra la Xina.
Qui molt abraça poc estreny
La guerra a l’Orient Mitjà està tensionant les capacitats estatunidenques. L’escalada bèl·lica a la regió amplia les necessitats d’armament i de capacitats de defensa dels EUA i els seus aliats, la qual cosa complica les promeses del govern de Trump d’assegurar els aliats asiàtics i del pacífic, “el nostre teatre prioritari”, segons el va descriure en el seu moment Pete Hegseth, secretari de Guerra. Els moviments d’armament des de l’Àsia a l’Orient Mitjà són “mesures de precaució”, indiquen fonts estatunidenques, però alguns analistes creuen que això demostra que les capacitats dels Estats Units no estan prou preparades per un conflicte com aquest per abastar tants fronts de defensa. De fet, alguns indiquen que els EUA estarien esgotant les seves capacitats a l’Orient Mitjà i d’aquí la necessitat de moure sistemes d’un front a l’altre. Ian Chong, professor de la Universitat Nacional de Singapur, creu que Beijing i Pyongyang podrien explotar les debilitats dels EUA i que només el temps dirà “si un conflicte prolongat a l’Iran esgotarà els míssils estatunidencs fins a un punt en què respondre a contingències en altres indrets resulti difícil”.