La setmana passada, Israel va llançar una sèrie d’atacs aeris contra l’Iran, afirmant que el seu objectiu era frenar l'avanç del programa nuclear iranià. Segons el govern israelià, l’Iran s’estava apropant a un punt de no retorn en la seva recerca d’armes nuclears. No obstant això, les agències d’intel·ligència nord-americanes no comparteixen aquesta visió. Fonts properes a aquestes valoracions asseguren que l’Iran no està activament buscant desenvolupar una arma nuclear i, fins i tot si ho fes, podria trigar fins a tres anys a tenir la capacitat de construir-la i llançar-la.
➕ Trump omnipresent també entre l'Iran i Israel: l'objectiu és un "final real" per al conflicte
➕ Què se'n sap, fins ara, del conflicte entre Israel i l'Iran?
Encara que un alt càrrec dels EUA va dir que l’Iran està “el més a prop possible” de poder fabricar una bomba, altres informes indiquen que els atacs israelians només haurien aconseguit retardar el programa nuclear iranià uns pocs mesos. Les instal·lacions a Natanz, essencials per enriquir urani, van ser danyades, però Fordow —un centre de gran importància i fortificació soterrada— es va mantenir intacte. Els experts afirmen que Israel no pot atacar eficientment Fordow sense el suport militar dels Estats Units, especialment pel que fa a bombes antibúnquers i avions com els B-2.
Trump i la gestió dels conflictes
Aquest context ha plantejat un dilema per a l’administració de Donald Trump, que vol evitar implicar-se en un nou conflicte al Pròxim Orient. Malgrat el seu desig de mantenir-se al marge, Trump reconeix que l’única manera de destruir completament la infraestructura nuclear iraniana és amb ajuda militar nord-americana. Això ha generat debat dins del seu govern entre els assessors més aïllacionistes i els partidaris d’un suport actiu a Israel.
Trump ha deixat la porta oberta a una possible intervenció, però de moment afirma que els EUA no hi estan implicats. Des de la cimera del G7, va instar Israel i l’Iran a obrir negociacions abans que la situació empitjori. Mentrestant, el Comandament Central dels Estats Units, responsable de les operacions militars a la regió, considera que el risc és més alt que el que indiquen les agències civils d’intel·ligència. En conseqüència, el grup de combat del portaavions USS Nimitz es desplaça cap al Pròxim Orient, i altres recursos navals es reposicionen per reforçar la defensa d’Israel.
Informació contradictòria?
Una de les divergències clau entre Israel i els EUA rau en la interpretació de la mateixa informació. La directora d’intel·ligència nacional, Tulsi Gabbard, va declarar al Congrés que l’Iran no està desenvolupant un programa d’armes nuclears actiu. Tot i això, Trump va rebutjar aquest testimoni afirmant que creu que l’Iran està “molt a prop” d’aconseguir l’arma. Netanyahu, per la seva banda, defensa que Israel disposa de proves clares que Teheran avança ràpidament en un projecte secret per militaritzar l’urani.
L’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica també ha alertat que l’Iran té prou urani enriquit per fabricar fins a nou bombes nuclears, tot i que encara falta desenvolupar un sistema de llançament, un procés que podria requerir molt més temps. Hi ha por entre els analistes que els atacs israelians puguin empènyer l’Iran a perseguir activament un programa d’armes, cosa que, segons algunes fonts, fins ara no havia fet.
Finalment, la instal·lació de Fordow continua essent el principal punt crític: és gairebé inaccessible sense suport dels EUA. Si Israel no la pot neutralitzar, molts experts consideren que el problema pot empitjorar i fer més probable que l’Iran opti finalment per desenvolupar armes nuclears.