Poques setmanes després que milers d’iranians morissin en una repressió brutal contra les protestes socials, la vida a Teheran sembla haver recuperat una certa normalitat. Els carrers tornen a omplir-se, les botigues obren i el trànsit col·lapsa la capital. Però sota aquesta aparença de rutina, molts habitants admeten viure atrapats entre dues pors: la retòrica bel·licista del règim iranià i les amenaces creixents dels Estats Units.
El president nord-americà, Donald Trump, ha advertit que una “armada” s’està dirigint cap a l’Iran. “Tenim molts vaixells que van en aquesta direcció, per si de cas. Preferiria que no passés res, però els estem observant molt de prop”, va dir recentment. El primer d’aquests vaixells, el portaavions USS Abraham Lincoln, acompanyat de diversos destructors amb míssils guiats, ja ha arribat a una distància que permetria un atac ràpid.
Teheran ha respost amb una demostració visual de força. A la plaça Enghelab –la Revolució–, una pancarta de quatre pisos d’alçada amenaça directament els Estats Units amb la destrucció d’un portaavions americà. “Si sembres vent, recolliràs tempestat”, s’hi pot llegir, en persa i en anglès, sobre una imatge amb cossos ensangonats al pont del vaixell. A pocs carrers, un altre cartell recorda la captura d’un vaixell de la Marina nord-americana el 2016, amb marines agenollats i rendits.
Trump, amb les opcions sobre la taula
Tot plegat contrasta amb el sentiment d’incertesa al carrer. “No sé què dir. Crec que tots juguen contra els interessos del poble iranià. Res de bo sortirà d’això”, explica Mahsan, una jove de Teheran. D’altres minimitzen l’amenaça nord-americana. “No crec que Trump s’atreveixi a atacar. És més aviat una fanfarronada”, diu Mehdi Akbari.
Des de Washington, Trump ha insistit que manté totes les opcions sobre la taula, inclosa una acció militar, però també ha deixat la porta oberta a negociacions. “Estem oberts a parlar, si saben quins són els termes”, va afirmar dilluns un alt càrrec de la Casa Blanca.
L'Iran no s'arronsa
L’Iran, però, també endureix el discurs. El comandant de la Guàrdia Revolucionària ha assegurat que les seves forces estan “més preparades que mai, amb el dit al gallet”. El Ministeri d’Afers Estrangers ha advertit que qualsevol atac nord-americà rebria una resposta “lamentable” i que l’arribada de vaixells de guerra no altera la determinació defensiva del país.
Mentrestant, la població arrossega el dol per la repressió recent i un deteriorament econòmic accelerat. El rial ha caigut a mínims històrics, arribant a 1.500.000 rials per dòlar, mentre la fi progressiva del bloqueig d’internet permet començar a dimensionar l’abast real de les víctimes. “Ara que la connexió torna, és quan ens adonem de quanta gent va morir”, explica Arsham, un jove i recull la CNN. Una ferida oberta que fa encara més fràgil aquesta aparent tornada a la normalitat.