Les autoritats iranianes han intensificat durant els darrers mesos l’ús de la pena de mort contra persones acusades de delictes polítics o de seguretat, en un context marcat per la repressió interna i l’augment de la tensió regional. Organitzacions de drets humans i Nacions Unides alerten que Teheran utilitza les execucions com a eina per silenciar la dissidència després de les protestes antigovernamentals i del deteriorament de la situació geopolítica al Pròxim Orient.
Segons dades verificades per l’ONU, almenys 32 presos polítics han estat executats des del 28 de febrer, coincidint amb l’escalada militar entre l’Iran, Israel i els Estats Units. Amnesty International calcula que, en total, aquest any ja s’han registrat 45 execucions vinculades a motivacions polítiques, una xifra que evidencia un fort augment respecte als darrers anys.
Diversos dels condemnats havien estat acusats d’espionatge per a Israel o la CIA, mentre que altres mantenien presumptes vincles amb grups opositors a l’exili. Una part important dels detinguts havia participat en les protestes que van sacsejar el país aquest any i que van ser reprimides amb contundència per les forces de seguretat iranianes.
Diversos casos amb nom i cognom
Les organitzacions de drets humans denuncien que molts dels processos judicials s’han desenvolupat sense garanties i amb acusacions basades en confessions obtingudes sota coacció. El cas de Mehrab Abdollahzadeh, un home kurd executat recentment després de passar més de tres anys al corredor de la mort, s’ha convertit en símbol de les denúncies contra el sistema judicial iranià.
Abdollahzadeh havia estat arrestat durant les protestes desencadenades el 2022 per la mort sota custòdia policial de Mahsa Amini, la jove detinguda per presumptament portar mal col·locat el vel islàmic. Les autoritats l’acusaven d’estar implicat en la mort d’un membre de la milícia Basij, vinculada al règim.
Abans de la seva execució, el pres va enviar un missatge de veu des de la presó central d’Oromiyeh, a l’oest del país, en què assegurava que havia estat obligat a confessar sota tortura. “Cap dels càrrecs és cert. Soc innocent”, afirmava en l’àudio difós per la Kurdistan Human Rights Network. Segons aquesta organització, Abdollahzadeh va ser executat sense que la família ni els seus advocats rebessin notificació prèvia, i el cos encara no ha estat retornat als familiars.
Manca de transparència en judicis
La preocupació internacional també s’ha intensificat per la rapidesa dels judicis i per la manca de transparència dels procediments. Diverses ONG asseguren que les autoritats iranianes utilitzen de manera recurrent acusacions d’espionatge o de “guerra contra Déu” per justificar condemnes a mort contra activistes, estudiants o membres de minories ètniques.
Un altre cas recent és el d’Erfan Shakourzadeh, estudiant d’enginyeria aeroespacial de 29 anys executat al maig després de ser acusat de compartir informació amb serveis d’intel·ligència estrangers. Segons l’organització Hengaw, el jove també va denunciar haver estat torturat i sotmès a aïllament abans de confessar.
Les execucions a l’Iran es duen a terme habitualment a l’alba mitjançant penjament. Amnesty International assegura que moltes es comuniquen públicament amb l’objectiu d’intimidar la població i reforçar el control social. L’organització calcula que l’any passat el règim iranià va executar més de 2.100 persones, la xifra més elevada registrada al país des de finals dels anys vuitanta.
A la recerca de l'autoritat (de nou)
Diversos analistes consideren que el règim intenta recuperar autoritat després de les protestes internes i de l’impacte polític de la guerra regional. “El missatge que vol transmetre el govern és que continua mantenint el control”, expliquen activistes kurds i observadors independents.
Tot i les crítiques internacionals, el poder judicial iranià ha defensat públicament les condemnes. El cap de la judicatura, Gholamhossein Mohseni Ejei, va afirmar recentment que els tribunals no cedirien davant les pressions externes sobre les sentències relacionades amb les protestes. La combinació de repressió interna, tensió militar i deteriorament de les llibertats civils ha incrementat la preocupació de les organitzacions internacionals, que alerten que el nombre d’execucions podria continuar augmentant els pròxims mesos.