L'oposició d'esquerres pren avantatge a les eleccions legislatives celebrades aquest diumenge a Suècia. No obstant això, ho fa per un marge ajustat enfront del bloc de dretes que governa en aquests moments i aboca el país a una certa incertesa política en espera del vot exterior. El recompte avança amb més del 98% dels districtes escrutats, però els resultats definitius no se sabran fins dimecres, quan també s'hagi comptabilitzat el vot des de l'estranger i el vot anticipat. Ara com ara, el Partit Socialdemòcrata que encapçala Magdalena Andersson s'imposa amb el 28% dels vots i el bloc d'esquerres assoliria els 176 escons. La dreta, per la seva banda, encapçalada pel primer ministre Ulf Kristersson, obtindria 173 seients al Riksdag. Tanmateix, els líders de centreesquerra i centredreta, si volen governar, haurien d'aplegar alhora el suport de centristes o democristians i dels partits que tenen a l'altre extrem. Així les coses, demanen prudència i avisen que s'albiren negociacions "complicades".
D'acord amb les projeccions que hi ha en aquests moments, el Partit Socialdemòcrata, la força política hegemònica a Suècia durant els últims cent anys, guanya els comicis amb el 28,1 %, però es tracta del pitjor resultat dels socialdemòcrates suecs des del 1928. No obstant això, Magdalena Andersson es veu beneficiada per la pujada dels seus tres aliats: el socialista Partit d'Esquerra —quarta força electoral amb el 8,2 % del vot—; el Partit de Centre, que aconseguiria el 7,1 %; i el Partit del Medi Ambient, que arribaria al 6,1 % del vot. La suma total del bloc progressista arribaria als 176 escons dels 349 que formen el parlament suec.
El Partit Moderat del primer ministre Kristersson millora els seus resultats del 2022 i assoleix el 19,9 % del vot, de manera que quedaria en segona posició en els comicis. D'aquesta manera, a més, recupera el lloc de força més votada en el bloc governamental, al davant de l'ultradretà Demòcrates de Suècia (SD), que retrocediria per primera vegada en unes eleccions generals i perdria gairebé tres punts fins a caure al 17,6 %. L'SD havia crescut fins ara a totes les eleccions generals des que es va presentar per primera vegada el 1988.
Els altres dos partits que conformen la coalició de govern actual d'orientació dretana, que té majoria gràcies al suport extern de l'SD, també avançarien lleugerament: el Partit Cristià Demòcrata obtindria el 6,2 %, i el Partit Liberal, al qual les enquestes col·locaven fins fa una setmana per sota de la barrera mínima del 4 %, supera les expectatives i assoleix el 5,4 %. El bloc de dretes assoliria, així, fins a 173 escons, tres menys que el bloc d'esquerres.
En aquest escenari ajustat, els líders dels principals partits que aspiren a governar s'han mostrat prudents i han fet una crida a esperar al recompte final. "Els socialdemòcrates sempre estarem llestos per a assumir la responsabilitat del resultat. Sembla que serà molt ajustat, però ara anem al capdavant i si es manté així, Suècia tindrà un nou govern", ha asseverat la líder de l'oposició, Magdalena Andersson.
La dirigent socialdemòcrata ha assegurat durant tota la campanya que està disposada a parlar amb tothom menys amb l'extrema dreta. Amb tot, ha mostrat dubtes sobre formar coalició amb el Partit d'Esquerra, que reclama entrar al govern com a condició per al seu suport. Alhora, els centristes rebutgen formar part d'un govern si hi és el Partit d'Esquerra, i han instat a trencar la dinàmica de blocs i negociar amb els democristians, que fins ara han donat suport al primer ministre dretà.
El primer ministre Ulf Kristersson ha admès que el resultat que mostren les projeccions portarà a unes negociacions "complicades" i s'ha mostrat favorable a una "obertura constructiva". "Encara que es mantingui el resultat d'aquesta nit, exploraré si hi ha possibilitat de, en aquesta majoria parlamentària no socialista, trobar alguna fórmula de govern que tingui els suports per a impulsar la política econòmica per la qual els electors suecs han votat", ha plantejat el dirigent conservador. D'aquesta manera, Kristersson fa una picada d'ullet al Partit de Centre, que va sortir del bloc de dretes perquè no volia pactar amb els ultres d'SD.
El líder de l'extrema dreta, Jimmie Åkesson, ha admès que han caigut pel que fa als resultats d'ara fa quatre anys, però ha assegurat que sent el resultat com una victòria, perquè "molta gent al nostre país ja no pensa que sigui problemàtic" donar suport a l'SD. La formació ultra havia estat aïllada durant anys pel cordó sanitari de la resta de partits, mentre se succeïen els governs en minoria dels socialdemòcrates. En les darreres eleccions, però el líder conservador Kristersson va trencar aquesta política i va acceptar el suport extern de l'SD, cosa que va facilitar que arribés a ser primer ministre amb l'anomenat acord de Tidö. Recentment, fins i tot s'havia mostrat obert a incloure l'SD en un executiu de coalició.
No hi ha res decidit, en espera del vot exterior i el vot anticipat
El marge ajustat dels resultats farà finalment que s'hagi d'esperar al vot exterior i al vot per correu per acabar amb la incertesa, com ja va passar el 2018 i el 2022. El sistema electoral suec consta de 6.312 districtes, als quals se sumen 314 més en vot exterior i anticipat que es comptaran tres dies després dels comicis, dimecres. Hi ha uns 370.000 suecs que viuen a l'estranger, tot i que la seva participació és habitualment menor, del 30%, quan en aquestes eleccions la participació total ha estat del 80,4%. Habitualment, però, el sentit del vot exterior no sol ser gaire diferent ni té una gran incidència sobre el resultat, tret d'alguna excepció com el 1979, quan només 8.500 vots van fer perdre al socialdemòcrata Olof Palme.