La consultora política Stratfor, mal anomenada "la CIA a l’ombra", ha publicat aquesta setmana la seva anàlisi de l'impacte geopolític dels papers de Panamà des que van colpejar el món el 3 d'abril.

Stratfor analitza les conseqüències de l’escàndol regió per regió. El Nacional t’ofereix l'informe en dos parts, aquesta primera dedicada a Europa i Amèrica, i una segona a Àsia i Àfrica. La situació a l'Estat espanyol la pots seguir amb més detall a les informacions d'aquest diari.

Les conseqüències dels papers no han trigat a fer-se notar al món. A més del ministre espanyol d’Indústria, José Luis Soria, altres càrrecs públics han perdut la feina i molts líders mundials s’enfronten a una pressió cada cop més gran.

Els efectes dels papers de Panamà no es distribueixen de manera equilibrada. Els documents contenien molta més informació sobre persones del món desenvolupat [mentre que] als països en desenvolupament, la seva llarga història de corrupció mitiga la sensibilitat pública als escàndols, a més que la repressió dels governs deixa poc espai a la reacció popular. […] Per això revelacions relativament menors al Regne Unit i França tenen un impacte molt més gran [que revelacions molt més greus sobre dirigents i líders de països més pobres].

En el països en desenvolupament, el ressò dels papers de Panamà ha estat especialment potent a l'antiga Unió Soviètica, on les tensions polítiques ja eren molt altes. A la Xina, les revelacions han proporcionat noves dianes per a la campanya anticorrupció que ja estava en marxa.

Val a dir que això és només el principi. Els papers de Panamà són la filtració d’informació més gran mai vista i el que s'ha difós fins ara només és la punta de l'iceberg. Alhora, es tracta l'última d'una sèrie de filtracions públiques, fenomen cada cop més freqüent. A mesura que n’apareguin de noves, s’enfortirà el clam per una major transparència global.

Antiga Unió Soviètica

Azerbaidjan. En la mateixa línia que Rússia i Kazakhstan, la corrupció és característica perenne de la política d'Azerbaidjan. El seu president, Ilham Aliyev, fill del tercer president de l'Azerbaidjan, i la seva dona, Mehriban, provenen de famílies influents amb extenses connexions i negocis al país i a l'estranger. Diversos membres de la família del president, entre ells la seva dona, els seus fills i la seva germana, han estat vinculats a empreses ocultes a l'exterior.

Les conseqüències seran poques. L'oposició política és massa feble per desafiar Aliyev i els mitjans de comunicació ja han començat a capgirar les acusacions, considerant-les propaganda occidental. Tenint en compte les males condicions econòmiques del país, l'escàndol podria derivar en protestes, però el govern pot sufocar-les ràpidament.

Geòrgia. Els tractes comercials a l’estranger de l'exprimer ministre Bidzina Ivanishvili apareixen als papers de Panamà. Les acusacions de corrupció han assetjat Ivanishvili des que va entrar en política el 2011, encara que només s'havien centrat en les seves activitats a Rússia.

El poder d'Ivanishvili a Geòrgia ha estat constant els últims quatre anys, en què ha col·locat els seus seguidors en totes les posicions de poder. El seu partit encara conserva una lleugera majoria al parlament, però el seu somni de mantenir l'actual coalició de govern es fractura [per l’escàndol dels papers]. Les eleccions estan programades per a la tardor i les acusacions entre els diversos partits ja han començat a volar. Malgrat que gran part de la població els ha ignorat fins ara, els papers de Panamà impulsaran l'oposició i erosionaran la influència d'Ivanishvili en un moment en què la seva coalició de govern ja cau a trossos.

Kazakhstan. Les acusacions de corrupció, especialment en relació amb el president Nursultan Nazarbayev, la seva família i els seus amics, han estat constants i generalitzades. Ara, com el país és a prop tant de la recessió econòmica com de la successió en el poder, els papers de Panamà poden tenir un impacte més gran de l'habitual.

El nét de Nazarbayev, Nurali Aliyev apareix als papers com a titular de comptes a l'estranger. Fa només dues setmanes, Aliyev va deixar el càrrec de vicealcalde d’Astaná, la capital, per tornar als negocis, fet que va fer especular els mitjans de Kazakhstan sobre els motius de la renúncia. Aliyev es vist com un possible successor del president, tot i que encara se’l considera massa jove.

La seva mare, Dariga, té més possibilitats d’arribar a la presidència, ja que se la considera un dels personatges més poderosos de la política de Kazakhstan. Ara bé, a les eleccions parlamentàries del 20 de març, contra tot pronòstic, no va entrar al parlament. Això permet sospitar que Dariga es reserva per a aconseguir una posició més influent abans de l'inici de la successió formal. A mesura que s’acosti l’inici real de la lluita pel poder, les elits polítiques rivals podrien utilitzar els càrrecs de corrupció proporcionats pels papers de Panamà contra Aliyev i la seva mare.

Rússia. Les acusacions de corrupció més serioses apunten al president Vladímir Putin. Encara que el seu nom no apareix en cap dels 11,5 milions de documents publicats, sí que hi figuren tres dels seus amics més propers: Sergei Roldugin i Arkady i Boris Rotenberg. Durant molt de temps, tots tres van exercir d’intermediaris del negoci de Putin.

No sorprèn l’aparició dels germans Rotenberg als papers de Panamà, doncs tot i que no són responsables de prendre decisions dins l'elit russa, sí estan considerats els membres de més alt rang i confiança per a gestionar els assumptes financers i negocis furtius de Putin.

Malgrat que el violoncel·lista Roldugin també és fora de la política, és un dels socis més lleials i de confiança de Putin —de fet, és el padrí de la seva filla gran. Arran de les filtracions de Panamà, Roldugin ha estat acusat de moure més de 2.000 milions de dòlars per al president.

El Kremlin va anticipar-se a la publicació dels papers. Fa gairebé dues setmanes, el portaveu presidencial, Dmitri Peskov, va advertir als periodistes que es produiria un "atac d'informació occidental" cap a Putin que no seria "objectiu ni exacte". El 5 d'abril, dos dies després de la publicació, Peskov va fer un pas més, tot denunciant els papers de Panamà com una demostració de "Putinfòbia", alhora que afirmava que no afegien res de nou al que fins ara s'havia publicat. De fet, les acusacions de corrupció contra Putin i els seus amics són anteriors a l'accès al poder del president i estan gairebé descomptades en la mentalitat del poble rus.

Peskov també va titllar els papers com un intent de soscavar el prestigi de Rússia abans de les eleccions de setembre. En això té certa raó. L'administració Putin ha mostrat preocupació per la possibilitat que, després de les eleccions, s'aixequin protestes en una escala comparable o pitjor que les que van seguir a les eleccions del 2011. El tema central de massives protestes d’aquell any va ser la corrupció al Kremlin. Les noves acusacions de corrupció podrien agreujar ara el ressentiment públic per la debilitat de l'economia russa.

Per tal de reduir el risc social, el Kremlin tracta de presentar els papers de Panamà com un altre atac contra el país i el seu president. Així tracten contínuament l’afer la premsa russa i el govern. És la mateixa retòrica que es va fer servir per a revifar el nacionalisme rus després que Occident imposés sancions a Rússia [per la seva activitat prosubversió a Ucraïna].

Ucraïna. De tots els antics Estats soviètics, és probable que Ucraïna sigui qui pateixi les conseqüències més greus de les revelacions dels papers de Panamà. Entre d'altres, als papers apareix el president Petró Poroshenko co a titular de comptes a l'estranger. L'oposició ja ha demanat una investigació sobre aquestes imputacions i, fins i tot, el Partit Radical pressiona perquè s'engegui un judici polític al president.

L'Oficina del fiscal general assegura que els documents no contenen cap evidència de delicte. Poroshenko ha reaccionat a la defensiva, amb diversos tuits en què es vanta de ser el primer dels líders d'Ucraïna que s'agafa seriosament la corrupció. Alhora, ha eludit la seva culpabilitat al·legant que va lliurar la gestió dels seus actius a una empresa de consultoria un cop havia assumit el càrrec.

La publicació dels documents arriba en un moment inoportú per Poroshenko. Fa dues setmanes, abans dels papers, estava a prop de firmar un acord parlamentari entre el seu partit, el Front Popular del primer ministre Arseniy Yatsenyuk i un grup de diputats independents. Desprès de l'escàndol, la facció de Poroshenko considera que l’acord és ja inviable. Aquest acord és imopresindible per a formar un nou govern, requisit previ per tal que Ucraïna rebi tant el pròxim tram de diners del Fons Monetari Internacional com l'augment de l'ajuda financera dels EUA. L’aparició de Poroshenko als papers de Panamà no només podria desestabilitzar una mica més el ja fràgil govern sinó també debilitar el seu paper com a líder.

Europa

França. A França, els papers han tocat de prop principalment al Front Nacional (FN), concretament impliquen l’ex-assessor del partit Frederic Chatillon, prèviament acusat de frau electoral a les eleccions del 2012. El FN ja s'ha distanciat de Chatillon. L’evidència de finançament ‘offshore’ seria particularment perjudicial per al FN si estigués vinculada als líders del partit, que s’han fabricat una imatge honorable que presenten com a alternativa a la corrupció dels altres líders polítics.

Islàndia. Els papers revelen que el primer ministre David Sigmundur Gunnlaugsson havia fet transaccions offshore sospitoses amb accions de bancs abans de la crisi financera mundial de 2008. Els islandesos van sortir als carrers per protestar i el primer ministre va renunciar. (Més tard va assegurar que només “donava un pas al costat durant un període indeterminat.”) La seva coalició al parlament, ara per ara, sembla insegura. Una elecció anticipada podria donar el poder al Partit Pirata, agrupació contra l’establishment que actualment lidera les enquestes i advoca per la democràcia directa.

Regne Unit. El primer ministre, David Cameron, ha fet de parallamps dels papers, que han revelat que el seu pare tenia comptes a l'estranger. Cameron també ha admès que era l'amo d'un producte financer per a eludir impostos abans d’entrar al Govern. Els mitjans de comunicació qüestionen ara les accions que el seu govern va adoptar el 2013, dirigides a dificultar la transparència dels paradisos fiscals. Aquesta legislació ha anat força bé per al Regne Unit, un dels grans beneficiaris de la indústria mundial de l'evasió fiscal. Independentment de les intencions de Cameron, aquest fet ha fet pujar la temperatura del debat polític, escalfat per la campanya del referèndum sobre la continuïtat del Regne Unit a l’UE. Malgrat les filtracions, és poc probable que Cameron perdi el càrrec. Qualsevol nova revelació a la reputació del primer ministre perjudicaria, sobre tot, la seva campanya, que advoca per quedar-se a la UE. 

Amèrica Llatina

Argentina. Els papers de Panamà vinculen el president Mauricio Macri a una societat offshore. Ell ha negat tenir accions d'aquesta empresa. Un fiscal argentí, però, ha sol·licitat l'apertura d'una investigació sobre el cas. L’oposició, encapçalada pel Front per la Victòria –que enfronta les seves pròpies divisions internes–, està disposada a posar el focus sobre aquest escàndol de cara a les eleccions legislatives de 2017 per perjudicar el govern de Macri. 

Brasil. Ara mateix a Brasil hi ha tanta agitació política que els papers de Panamà tindran un efecte mínim. Les filtracions relacionen el dirigent centrista Eduardo Cunha amb una societat offshore, però tant Cunha com altres polítics brasilers ja estan vinculats al megaescàndol de corrupció a la petroliera pública Petrobrás. Les investigacions contra els membres del Partit dels Treballadors, com l’expresident Luiz Inácio “Lula” da Silva, i l’intent de judici polític contra la presidenta, Dilma Roussef, tindran probablement un efecte polític més immediat que no pas els papers de Panamà.

Guatemala. A Guatemala, les revelacions dels papers de Panamà enduriran l'activitat de la comissió que investiga el govern, la Comissió Internacional Contra la Impunitat a Guatemala (CICIG), que va concloure amb l'acusació de l'expresident Otto Pérez Molina per corrupció el 2015. L’organisme, patrocinat per Nacions Unides, ja ha anunciat que investigarà els documents panamenys. Si es troba una prova més de corrupció pública, la CICIG podria iniciar investigacions addicionals.

Veneçuela. Les conseqüències seran mínimes. Cap dels càrrecs clau del Partit Socialista Unificat de Veneçuela apareix a les filtracions. L'enfrontament polític entre el govern i l'oposició, les divisions creixents entre el partit que governa i la inflació extrema tenen més probabilitats d’influir en el futur polític del país.