La consultora política Stratfor, mal anomenada "la CIA a l’ombra", ha publicat aquesta setmana la seva anàlisi de l'impacte polític dels papers de Panamà des que van colpejar el món el 3 d'abril.

Stratfor analitza les conseqüències de l’escàndol regió per regió. El Nacional t’ofereix l'informe en dos parts, aquesta segona dedicada a Àsia i Àfrica i la primera per a Europa i Amèrica.

Àsia i Pacífic

Xina. Pequín ha imposat un bloqueig informatiu gairebé total sobre els papers de Panamà. L'única informació dels mitjans estatals sobre el cas va aparèixer en l'edició impresa del diari Global Times, on afirmava que els documents eren un estratagema d’Occident per atacar el país.

Els documents revelen almenys vuit casos de familiars dels actuals membres del Politburó que han fet negocis amb Mossack Fonseca, el despatx d'advocats de què procedeixen els documents. Inclouen el cunyat del president Xi Jinping (encara que els seus comptes romanen inactius des d'abans que Xi arribés al poder), i familiars dels actuals membres del Comitè Permanent del Politburó: Liu Yunshan i Zhang Gaoli; la filla de l'exministre Li Peng, una néta de l'expresident membre del Comitè Permanent Jia Qinglin, i un soci de l’exmembre del Politburó Bo Xilai, purgat per corrupció.

És poc probable que els papers afectin el Politburó. Els seus membres pertanyen tots a la casta dominant i són conscients que altres membres de la mateixa classe també són rics (alguns via guanys il·legals). Val a dir que la campanya oficial contra la corrupció s’ha generalitzat de fa temps i que la lluita política que va precedir la presidència de Xi Jinping va ser molt intensa, de manera que ara mateix no hi ha incentius perquè les faccions en lluita tornin a engegar el ventilador, doncs l'efecte polític de revelacions com aquestes ja el van fer servir. En el millor dels casos, els papers de Panamà potser podrien implicar alguns funcionaris de nivell inferior que encara no són objectiu de les investigacions anticorrupció.

La policia xinesa i els funcionaris anticorrupció han estat molt hàbils en detectar fugues de capitals il·legals a l'estranger –en campanyes com l'Operació Fox Hunt i l’Operació Skynet– i el desmantellament de bancs clandestins, que van traginar més de 100.000 milions de dòlars en transaccions des d'abril a novembre del 2015. Es tracta, però, d'operacions domèstiques. No està clar si són tan competents rastrejant empreses fantasma amb comptes a l'estranger. Segurament els investigadors s'han trobat el problema en les esmentades batudes i ja s'han adonat que els evasors són, en general, membres del Partit i de les seves famílies, que fugen de la Xina emportant-se grans quantitats de riquesa d’origen il·lícit.

Els serveis d'intel·ligència i anticorrupció xinesos deuen estar ara filtrant els documents per a identificar possibles nous objectius. En la mesura que aquests documents il·luminin la manera com ciutadans xinesos amaguen la seva riquesa, seran capaços de clausurar noves vies de fuga d’actius i controlar els seus actors. Seria encara més interessant conèixer què saben els xinesos i no han compartit, tant en termes de presumptes delinqüents com de coneixement de les seves tàctiques.

Índia i Pakistan. Uns 500 nacionals indis i 200 pakistanesos apareixen als papers de Panamà. Els més notables són tres fills del primer ministre pakistanès Nawaz Sharif. Tot i que Sharif no hi està implicat, va voler fer un discurs televisat a tot el país el 5 d'abril per exonerar la seva família i anunciar l’inici d'una investigació judicial sobre l'afer. El diputat opositor Imran Khan, del partit Tehreek-e-Insaf, ha exigit que el primer ministre permeti el Tribunal de Comptes, que coordina la lluita anticorrupció al Pakistan, fer-se càrrec del procediment. És poc probable que Sharif renunciï, però els partits d'oposició guanyaran posicions a la Lliga Musulmana del primer ministre.

Orient Mitjà i Nord d'Àfrica

A molts països de l'Orient Mitjà i del Nord d'Àfrica, les acusacions de corrupció no aixecaran molta polseguera a causa de les restriccions sobre els mitjans de comunicació i perquè la riquesa beneficia sobretot a les famílies reials o les elits governants. A més, les estructures fiscals d’aquests països són tan indulgents, que el tipus d’accions descrites als papers de Panamà ni tan sols són considerades crims. A països com l'Iraq, Jordània, Síria i Egipte, però, les acusacions contra destacats expolítics impulsaran la desconfiança en l'establishment.

Egipte. Mossack Fonseca no va actuar amb diligència ni prou ràpidament per identificar i aïllar Alaa Mubàrak, fill del deposat president Hosni Mubàrak, després de la revolució egípcia del 2011. Alaa va utilitzar una empresa fantasma per mantenir efectiu al paradís fiscal de les Illes Verges Britàniques.

Estats del Golf. Encara que el rei saudita Salman i el president dels Emirats Àrabs, xeic Khalifa bin Zayed al-Nuhayyan, apareixen com a propietaris d’empreses fantasma a les Illes Verges, la cobertura mediàtica al Golf s'ha centrat en les conseqüències dels papers de Panamà en altres llocs, com ara l'Iran, i no s'ha informat de les implicacions internes. És poc probable que les revelacions suposin un seriós desafiament per als governs de l'Aràbia Saudita o dels Emirats.

Iran. Mossack Fonseca va fer negocis per a companyies petrolieres iranianes com Petropars, tot i les sancions dels Estats Units que ho prohibien. Aquestes revelacions fan més mal a Mossack Fonseca que a l'Iran.

Iraq. El nom de l'exprimer ministre Ayad Allawi apareix als papers de Panamà en relació a diverses propietats a Londres. Allawi va ser destituït a l'agost del 2015, quan el primer ministre Haider al-Abadi va abolir les vicepresidències en un intent de frenar les protestes. Les fugues poden soscavar qualsevol intent d'Allawi per tornar a entrar al govern si Al-Abadi s’ensorra. El govern central de l'Iraq està molt pressionat per protestes populars, que exigeixen una purga de funcionaris corruptes. Les recents reorganitzacions que han dut a incorporar càrrecs de perfil tecnòcrata tindran com efecte augmentar la influència del veí l'Iran a Bagdad que de calmar la ira contra el govern.

Israel, Territoris Palestins. A Israel, els documents impliquen alguns dels bancs que ja abans han estat vinculats a la corrupció. Un dels personatges que hi apareix, Idan Ofer, és l'accionista majoritari d’Israel Corp, la companyia més gran de la borsa Tel Aviv. D'altra banda, Tareq Abbas, fill del president de l'Autoritat Palestina, Mahmud Abbas, tenia accions per valor de gairebé un milió de dòlars en una empresa associada a l'Autoritat Palestina, segons els papers.

Jordània. L’exprimer ministre i ministre de Defensa Ali Abu al-Ragheb era director d'una empresa britànica a les Illes Verges abans de deixar el càrrec oficial.

Síria. El 2011, Mossack Fonseca va trencar relacions amb els germans Makhlouf, cosins del president Baixar al-Àssad, després de gairebé quinze anys d’invertir via empreses offshore en les companyies tecnològiques d’aquella família.

Àfrica subsahariana

Diversos polítics prominents d’aquests països o persones dels seus cercles pròxims s'han relacionat amb l'escàndol. Tot plegat tindrà poc efecte sobre els governs del continent. La tolerància a la corrupció en molts llocs d'Àfrica és molt elevada: la seva història va plena d'elits que cometen horrors per al propi enriquiment. Encara pitjor, molts dels noms esmentats als papers de Panamà ja han deixat el càrrec oficial o estan relacionats amb dirigents que ja no manen. D'altra banda, algunes de les persones lligades als actuals governs probablement fan servir companyies offshore amb la benedicció d’aquests mateixos governs.

Angola. El ministre del Petroli, José María Botelho de Vasconcelos, expresident de l'OPEP, tenia interessos en una societat offshore desactivada des del 2009. La revelació pot danyar la seva carrera política en aquest país, més sensible als problemes d’imatge que altres veïns. Probablement estava autoritzat implícitament o explícita pel règim.

República del Congo. El ministre de Ciència i exministre d'Energia, Bruno Jean-Richard Itoua, va sol·licitar a Mossack Fonseca la creació d’una societat offshore a les Illes Verges Britàniques. El 2003, Itoua va ser demandat per desviar ingressos procedents del petroli, però el cas va ser desestimat. Itoua té vincles estrets amb el president Denis Sassou-Nguesso i les possibles conseqüències de tot plegat seran molt limitades.

Ruanda. El general Emmanuel Ndahiro, excap de la intel·ligència de Rwanda, apareix com a director d'una empresa offshore propietat d'un ex col·lega militar. Ndahiro és un bon amic del president Paul Kagame.

Sud-Àfrica. Clive Khulubuse Zuma, nebot del president Jacob Zuma, està vinculat a una empresa dedicada a comprar camps de petroli a la RD del Congo. Clive té fama d'estar involucrat en negocis tèrbols: les acusacions es remunten almenys a fa cinc anys. Ell ho nega tot.

Fotografia: el President xinès, Xi Jinping