Hong Kong ha aprovat una llei de seguretat que preocupa Occident. Concretament, el Consell Legislatiu de la ciutat xinesa ha donat llum verda aquest dimarts al projecte de llei de seguretat nacional, que entrarà en vigor el pròxim 23 de març. Amb el vot afirmatiu dels 89 legisladors del Parlament, la norma busca cobrir les llacunes de la llei de seguretat nacional implantada per Pequín el juny del 2020, després de les protestes del 2019.
La normativa s'inclou en el conegut article 23 de la llei fonamental, que exigeix que Hong Kong promulgui les seves pròpies lleis per prohibir qualsevol acte de traïció, secessió, sedició, subversió contra el govern central o robatori de secrets d'Estat, impedir que organitzacions polítiques estrangeres portin a terme activitats a la ciutat i vetar grups polítics locals que estableixin vincles amb els seus homòlegs estrangers. La llei s'ha aprovat de manera accelerada, en només onze dies, el termini més curt en el qual s'ha tramitat mai un projecte de llei a la ciutat xinesa, malgrat les veus crítiques que han alertat que pot comportar grans riscos per a les llibertats civils.
Les garanties de llibertats a la ciutat
Els crítics han considerat la norma l'últim pas d'una àmplia repressió política desencadenada per les protestes del 2019, motiu pel qual la seva aprovació ha suscitat preocupació en la Unió Europea i en països com els Estats Units, el Regne Unit i Austràlia. La cosa és que Occident tem que la nova llei retalli encara més els drets i llibertats a Hong Kong, sumada a la llei de seguretat nacional de Pequín. En l'àmbit territorial, l'esmentat article 23 ha rebut poca oposició, però l'organització Lliga de Socialdemòcrates ha expressat també preocupació pel possible impacte negatiu que pugui tenir en les garanties de llibertats a la ciutat. Quan es va intentar aplicar l'article 23 a Hong Kong el 2003 per última vegada, mig milió de persones van sortir al carrer en oposició a la iniciativa i en defensa dels valors democràtics.
Dins l'article 23 de la llei fonamental, en la nova legislació hi figuren crims que poden ser castigats amb una pena màxima de cadena perpètua, entre ells la traïció, la insurrecció, la incitació a un membre de les forces armades xineses a amotinar-se, així com la connivència amb forces externes per fer mal o debilitar infraestructures públiques amb la finalitat de posar en perill la seguretat nacional. El cap de Seguretat de Hong Kong, Chris Tang, ha intentat aclarir els dubtes sobre alguns d'aquests delictes.
Cobrir les llacunes de la llei de Pequín
Tang ha justificat el càstig de la sedició perquè "les forces contràries a la Xina han estat colpejant amb el seu odi i enaltint la violència per debilitar la consciència respectuosa amb la llei dels residents i sembrar la llavor de la revolució de colors". A més, el govern hongkonguès ha subratllat la urgència de promulgar un decret de seguretat nacional en compliment de la seva obligació constitucional, cosa per la qual cal implementar una normativa local que cobreixi les llacunes de la llei de seguretat nacional implementada per Pequín. La parlamentària Priscilla Leung ha explicat que són necessaris "límits legals millor definits que ofereixin claredat" i que la ciutat "ha d'aclarir al món sencer que es tracta d'una norma d'alta qualitat que s'ajusta als principis del dret consuetudinari i compleix les normes internacionals". "Aquells que van experimentar la violència vestida de negre del 2019 saben que, sense una ordenança de seguretat nacional completa, això es convertirà en una ciutat sense llei", ha remarcat.
Hong Kong va començar el procés de promulgació de la llei el 30 de gener amb un període de consulta pública de quatre setmanes que va generar més de 13.000 propostes i un suport ciutadà del 98%, segons el govern. Des que es va presentar el projecte, el 8 de març, un comitè ha celebrat reunions diàries després de la crida del líder hongkonguès per aprovar-lo "a tota velocitat".