Si alguna cosa no es pot negar a Hillary Clinton, és la seva llarga experiència política. Porta tota una vida esperant aquest moment, en què pot fer història i convertir-se en la primera dona presidenta dels Estats Units. Una vida, però, que ha estat lluny de ser una història de flors i violes. Més aviat el contrari. Hillary Clinton ha viscut una contínua derrota que ha hagut de superar i afrontar fins a arribar aquí. A la batalla final.

Va néixer a Chicago l’any 1947 i ja des de petita va destacar a l’escola, essent una alumna d’excel·lent. Anys més tard, a principis dels 70, va començar a estudiar Dret a la Universitat de Yale, on va conèixer al seu marit Bill Clinton. Es van casar l’any 1975 i ella es va traslladar a Arkansas, després d’un temps a Washington, on ell es presentava per governador. Va guanyar les primeres eleccions, però va perdre la reelecció dos anys després, encara que després hi va tornar per quasi deu anys. Aquella derrota ja va ser premonitòria. El camí no seria fàcil.

En aquella època, es feia dir Hillary Rodham, pel seu cognom de soltera, i era una primera dama d’Arkansas molt especial. Sota un estil hippy, amb unes grans ulleres, i mantenint el cognom de soltera, no era exactament el prototip de primera dama d’Arkansas i probablement per això el seu marit va perdre el càrrec el 1981. Després d’això, i lluny de rendir-se, la Hillary va decidir canviar el seu aspecte i adoptar també el cognom Clinton. Ara es diu Hillary Rogham Clinton, però tampoc així li va ser més fàcil.

Com a primera dama dels Estats Units (de 1993-2000) va decidir tenir una figura tampoc gaire ortodoxa. Lluny de limitar-se ‘a fer galetes i servir te’, la demòcrata va agafar rellevància en l’esfera pública impulsant una reforma sanitària. El seu secretisme i hermetisme, però, la van enfrontar amb la premsa en particular i amb el país en general. Va perdre aquell primer assalt i la reforma no va ser aprovada.

No és l’únic assalt que va haver de lluitar i perdre en aquella època. També va haver de gestionar els escàndols sexuals del seu marit. Després de sortir a la llum que Bill Clinton havia tingut una amant a Arkansas durant 12 anys, i també que havia estat amb una becària en la seva època a la Casa Blanca, la seva dona li va donar suport públicament per evitar que acabessin amb ell. Amb totes aquestes històries, però, el seu marit li estava tancant la porta a la Casa Blanca. O si més no, dificultant-la.

Sense temps per perdre i amb ganes de seguir lluitant. La demòcrata va tornar a l’assalt presentant-se com a senadora per Nova York, aquell cop sí que va guanyar.

Va esperar al moment oportú, i quan creia que havia arribat, el 2008, va presentar-se com a candidata presidencial a les primàries demòcrates. Amb el que no comptava, però, era que un jove negre i amb poca experiència la fes perdre un cop més. Aquella vegada la seva llarga experiència li va jugar en contra, Clinton semblava més de l’establishment i va veure’s derrotada pels crits de canvi del "Yes we can" de Barack Obama. El cop va ser dur, però el càrrec que li va donar de secretària d’estat era un valor positiu per al seu currículum. La Primavera Àrab, però, va començar essent un èxit, amb la mort de Gaddafi, i després una altra derrota.

Com també ho va ser l’escàndol dels correus enviats des d’un servidor privat quan era secretària, i amb informació confidencial, que l’ha acompanyat i li ha complicat el camí fins a pràcticament l’últim dia de campanya. L’FBI va decidir unes setmanes abans de la Convenció Nacional Demòcrata del juliol passat no processar-la pel cas, encara que van assegurar que havia sigut “especialment descuidada”.

A poc menys de deu dies per les eleccions, i quan totes les enquestes donaven per guanyadora a Clinton, l’FBI va trobar nous correus i va anunciar que tornava a investigar-ho. Un altre pal per a la Hillary, en el pitjor moment. Les enquestes es van desinflar una mica i la por a un nou fracàs va tornar. Aquest diumenge, però, la investigació es va tornar a tancar. Just la notícia que necessitava Clinton, però que ningú sap a hores d’ara si serà suficient.

Aquest dimarts Hillary Clinton tornarà a lluitar, ara contra Trump. En el que serà, aquest cop sí, la batalla definitiva. Fins dimecres, però, no sabrem si tota aquesta vida d’esforç ha valgut la pena i pot donar, per fi, els seus fruits convertint-la en la primera presidenta dona dels Estats Units.