Les converses de pau entre Ucraïna i Rússia han experimentat un gir inesperadament positiu en els darrers dies, tant pel to com pel contingut, després de la ronda de contactes mantinguda a finals de la setmana passada als Emirats Àrabs Units amb mediació dels Estats Units. A diferència de trobades anteriors, marcades pels retrets creuats i la manca d’avenços, aquesta vegada ambdues parts han coincidit a destacar un canvi qualitatiu en les negociacions.
El ministre d’Afers Exteriors d’Ucraïna, Andrí Sibiga, ha reconegut que les converses continuen sent “molt complicades”, però ha subratllat que el diàleg ha entrat en una nova fase. En una entrevista amb el diari Ukrainska Pravda, que recull EFE, Sibiga ha remarcat que la delegació russa ha estat diferent de les anteriors i que, per primer cop en molt de temps, les reunions s’han centrat en paràmetres concrets per posar fi a la guerra. “Ja no hi va haver lliçons pseudohistòriques”, ha afirmat, en referència als arguments del Kremlin sobre suposats drets històrics sobre territori ucraïnès.
Es mantindrà obert, el diàleg?
Aquest canvi de to també ha estat reconegut des de Moscou. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha valorat positivament que els contactes hagin començat “de manera constructiva”, evitant les acusacions habituals contra la suposada bel·ligerància ucraïnesa. Un missatge que, sense anunciar avenços substancials, apunta a una voluntat de mantenir oberts els canals de comunicació.
Un dels elements clau d’aquesta nova etapa ha estat la composició de les delegacions. En les negociacions anteriors, celebrades a Istanbul amb mediació turca, la representació russa estava encapçalada per Vladímir Medinski, ideòleg de l’expansionisme territorial rus. En canvi, a Abu Dhabi el Kremlin ha optat per un equip format íntegrament per militars, un fet que Kíiv interpreta com un senyal de pragmatisme.
També Ucraïna ha renovat el seu equip negociador. Destaquen la incorporació del nou cap de l’oficina presidencial, Kirilo Budànov, antic responsable de la intel·ligència militar, i del líder parlamentari del partit del president Volodímir Zelenski, David Arajámia. Tots dos són vistos dins d’Ucraïna com figures més disposades a explorar una sortida negociada al conflicte que el seu predecessor, Andrí Iermak, destituït al novembre després d’un escàndol de corrupció.
El principal escull: Donetsk
Malgrat el clima més constructiu, els obstacles continuen sent majúsculs. El principal escull continua sent el futur territorial de la regió de Donetsk. Rússia controla més de tres quartes parts del territori i exigeix que Ucraïna cedeixi la resta, una línia vermella per a Kíiv, que rebutja entregar zones que no ha perdut militarment.
Segons EFE, ambdues parts confien a reprendre les negociacions als Emirats Àrabs Units en els pròxims dies, de nou amb mediació nord-americana. Tot i que l’acord encara sembla lluny, el canvi de to ha reobert una finestra diplomàtica que feia mesos que semblava completament tancada.