Quasi quatre anys després de l’inici de la invasió d’Ucraïna, el balanç humà per a Rússia és d’una magnitud sense precedents des de la Segona Guerra Mundial. Segons un nou informe del Centre d’Estudis Estratègics i Internacionals (CSIS), prop d’1,2 milions de soldats russos han mort, han resultat ferits o consten com a desapareguts des del febrer del 2022. Una xifra que supera, de llarg, totes les pèrdues russes i soviètiques acumulades en els conflictes posteriors a 1945.
L’impacte és encara més contundent si es posa en relació amb els resultats sobre el terreny. Des de l’inici de la guerra, Rússia només ha ampliat en un 12% el territori ucraïnès sota el seu control. En els darrers dos anys, els avenços han estat gairebé imperceptibles: en algunes zones del front, mesurables en metres per dia.
Rússia: victòria o derrota?
Aquestes dades qüestionen la idea, estesa en alguns cercles polítics occidentals, que una victòria russa és inevitable. El president dels Estats Units, Donald Trump, afirmava recentment que “Rússia té l’avantatge” perquè “és més gran i més forta”. Però l’informe del CSIS apunta en la direcció contrària: “Les dades suggereixen que Rússia difícilment està guanyant”.
Ucraïna manté un avantatge clau com a força defensiva. L’estratègia de “defensa en profunditat” de Kíiv –basada en trinxeres, camps de mines, obstacles antitancs, artilleria i drons– ha aconseguit frenar els intents russos de trencar el front. El resultat és una proporció de baixes favorable a Ucraïna, d’entre dos a dos i mig soldats russos per cada ucraïnès.
Tot i que cap dels dos països publica xifres oficials detallades, el CSIS estima que Ucraïna ha patit entre 500.000 i 600.000 baixes totals, amb entre 100.000 i 140.000 morts. En el cas rus, el nombre de morts al camp de batalla se situaria entre 275.000 i 325.000.
L'impacte de la guerra i la perspectiva històrica
En perspectiva històrica, les xifres són colpidores. Els Estats Units van perdre uns 57.000 soldats a la guerra de Corea i 47.000 al Vietnam. Rússia, en canvi, ha registrat a Ucraïna cinc vegades més baixes que en totes les seves guerres des de la Segona Guerra Mundial, incloses l’Afganistan i les dues guerres de Txetxènia.
El secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, va afirmar recentment que Rússia perdia uns 1.000 soldats al dia només al desembre. Un ritme que, segons analistes occidentals, ja supera la capacitat de reclutament i reemplaçament de l’exèrcit rus.
Mentrestant, l’impacte econòmic de la guerra també erosiona el futur del país. L’informe adverteix que Rússia està deixant de ser una potència econòmica rellevant, amb creixement feble, inflació elevada, manca de mà d’obra i un clar retard tecnològic. Tot plegat dibuixa un escenari en què el cost humà i material de la guerra contrasta amb uns guanys militars limitats.
Malgrat això, el CSIS conclou que Vladímir Putin difícilment acceptarà un acord de pau sense una pressió occidental més gran. Sense un augment del cost polític, econòmic i militar, la guerra pot allargar-se encara més, amb un preu humà cada vegada més elevat.