Tota guerra es lliura en molts fronts, i no només amb armes sofisticades. La batalla pel relat també té la seva importància, i molta, i més en un món globalitzat on les notícies viatgen a la velocitat de la llum a través de les xarxes socials. Aquesta disputa estratègica per controlar la interpretació dels fets, la percepció i la narrativa pública dels esdeveniments bèl·lics també ha entrat en joc en la guerra entre Israel i l’Iran, a la que s’han sumat els Estats Units aquesta matinada amb l’atac a les instal·lacions nuclears més importants del país, Fordow, Natanz i Isfahán. Controlar el relat pot influir en la moral de la població, la percepció internacional i la legitimitat de les accions militars, però la manipulació informativa i la desinformació, també són eines habituals, a les que s’ha sumat la intel·ligència artificial, capaç d’aconseguir que sigui molt complicat discernir entre el que és veritat o fals. Aquesta batalla va començar tant punt Trump va anunciar que l’atac havia estat “un espectacular èxit militar”, assegurant que les instal·lacions havien estat destruïdes -”Fordow ha desaparegut” va dir el president- mentre l’Iran s’ha afanyat a minimitzar aquest èxit assegurant que les instal·lacions no havien patit danys importants, i fins i tot que en previsió d’un atac s'havia evacuat prèviament l’urani enriquit a un altre emplaçament.
"Les reserves d'urani enriquit van ser transferides des de les centrals nuclears i allí no queden materials que, de ser atacats, puguin causar radiació i ser perjudicials per als nostres compatriotes", ha assegurat Hasan Abedini, subdirector polític de la ràdio estatal iraniana, mentre que Mohammad Manan Raisi, un legislador de la ciutat de Qom, on es troba la instal·lació de Fordow, va afirmar a l’agència de notícies Fars que la instal·lació havia estat atacada, però no havia patit danys greus. El cap de l'Autoritat Reguladora Nuclear de l'Iran, Mohammadreza Kardan, també va declarar als mitjans estatals que “es van fer plans amb antelació i es van prendre mesures per a protegir la seguretat i la salut del nostre poble. Malgrat els atacs d'aquest matí a les instal·lacions nuclears, no es va observar contaminació radioactiva ni radiació fora d'aquestes instal·lacions gràcies a les nostres mesures planificades. Les persones poden continuar amb la seva vida normal en les zones limítrofes a aquests emplaçaments sense cap preocupació”.
La informació del fracàs de l’atac ha circulat també per les xarxes socials, amb la publicació d’imatges aèries de les instal·lacions de Fordow dels dies 19 i 20 de juny on apareixen vehicles pesants i on s’especula que possiblement han servit per transportar actius nuclears i altres equips, en previsió d’un hipotètic atac que l’Iran ja esperava.
El perill de la IA
Durant aquests vuit nou dies des que va començar l’ofensiva d’Israel contra les instal·lacions nuclears i, les bateries de míssils balístics i les defenses antiaèries iranianes, s’han produït manipulacions informatives i notícies falses, especialment a través de les xarxes socials i les plataformes digitals. S’han difós imatges i vídeos antics o d’altres països com si fossin actuals i relacionats amb el conflicte. Per exemple, es va viralitzar una imatge falsa de l'edifici del Mossad destruït, generada per IA, que va ser utilitzada per a reforçar la narrativa d'un suposat èxit iranià contra Israel.
També es fa difondre una imatge viral d’un edifici en flames atribuïda a un atac de l’Iran que en realitat correspon a un incendi a la Xina en el 2009. També es van compartir vídeos de protestes a l’Iran que en realitat eren del 2017 i no del 2025. Es va difondre també la notícia falsa que una piloto israeliana havia estat capturada a l'Iran, utilitzant la imatge d'una pilot xilena, Daniela Figueroa, i fins i tot s’han publicat clips extrets de videojocs que han estat difosos com si fossin imatges reals d’enfrontaments o bombardejos en la guerra.
Després dels atacs del 13 de juny, vídeos en les xarxes socials van mostrar fum negre elevant-se des d'una zona costanera, amb suggeriments que mostrava les conseqüències d'un bombardeig. Però els mitjans estatals iranians van difondre el vídeo dos dies abans que comencés la campanya aèria d'Israel, dient que mostrava un incendi en un complex petroquímic a la província de Bushehr, en el sud de l'Iran. Un altre vídeo d'un incendi en un estacionament de la ciutat xinesa de Chongqing l'11 de juny va ser descrit falsament en les xarxes socials com si mostrés un recent ataqui iranià a Tel-Aviv.