L’escalada militar a l’Orient Mitjà obre un nou interrogant sobre el futur de la guerra d’Ucraïna. Tot i que els dos conflictes es desenvolupen a més de 2.500 quilòmetres de distància, els seus efectes estan cada cop més connectats. L’augment de la tensió amb l’Iran pot reforçar Rússia a curt termini, alterar l’equilibri del suport militar occidental i, alhora, convertir Ucraïna en un actor clau en la nova guerra tecnològica basada en drons.
Des que Rússia va iniciar la invasió a gran escala el febrer del 2022, Ucraïna ha depès en gran part de l’ajuda militar dels Estats Units i dels seus aliats europeus. Però la nova crisi a l’Orient Mitjà amenaça de desviar part d’aquests recursos cap a un altre front. De fet, en episodis recents de tensió amb l’Iran, Washington ja va redirigir milers de míssils que inicialment estaven destinats a Ucraïna cap a la regió.
Aquesta possible redistribució d’armes preocupa Kíiv. Gran part de l’equipament que rep Ucraïna és d’origen nord-americà, encara que sovint finançat pels aliats europeus. Si la producció militar dels Estats Units es concentra ara en el conflicte amb l’Iran, el flux d’armes cap al front ucraïnès podria alentir-se o veure’s limitat.
Rússia: la gran beneficiada?
Al mateix temps, l’escalada a l’Orient Mitjà també pot beneficiar Rússia en l’àmbit econòmic. L’augment del preu del petroli i les possibles interrupcions en les exportacions energètiques iranianes obren noves oportunitats per a Moscou. La Xina, principal comprador del cru iranià, podria reforçar encara més la seva relació energètica amb Rússia per garantir el subministrament.
Aquest context pot donar a Moscou una nova font d’ingressos per finançar l’esforç de guerra. A més, la desestabilització de rutes clau com l’estret d’Ormuz —per on circula prop del 30% del petroli transportat per mar al món— pot accentuar encara més aquesta tendència.
Els drons, l'altra connexió amb la guerra d'Ucraïna
La guerra a l’Orient Mitjà també té una altra connexió directa amb el conflicte ucraïnès: els drons Shahed. Aquests aparells d’atac, dissenyats a l’Iran, s’han convertit en una de les armes més característiques de la guerra de Rússia contra Ucraïna. Moscou els va començar a importar el 2022 i posteriorment en va impulsar la producció massiva en fàbriques pròpies.
Amb el temps, els drons han estat millorats amb caps explosius més potents, major autonomia i sistemes més avançats per evitar interferències electròniques. Rússia en produeix ara milers cada mes, utilitzant-los en atacs massius destinats a saturar les defenses ucraïneses.
Ucraïna millora les tècniques de defensa
Però aquesta estratègia també ha obligat Ucraïna a innovar. Després de més de quatre anys d’atacs constants, el país ha desenvolupat un sistema defensiu en capes que combina tecnologies sofisticades i solucions de baix cost. Helicòpters armats amb metralladores, equips terrestres amb armes pesades, míssils portàtils i avions de combat participen en la caça dels drons.
Una de les innovacions més destacades ha estat el desenvolupament de drons interceptors, capaços de perseguir i destruir els Shahed en vol. Segons responsables ucraïnesos, el país aconsegueix interceptar aproximadament el 90% d’aquests aparells en molts dels atacs massius.
Aquesta experiència ha despertat l’interès d’altres països que ara s’enfronten a la mateixa amenaça. Davant dels atacs amb drons iranians a infraestructures del Golf Pèrsic, diversos governs de la regió i també els Estats Units han mostrat interès en el coneixement acumulat per Ucraïna.
Kíiv, disposada a compartir tecnologia
El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha suggerit fins i tot possibles intercanvis: Kíiv podria compartir la seva tecnologia i experiència en la lluita contra drons a canvi de més sistemes de defensa aèria occidentals, especialment míssils Patriot, que són essencials per protegir les ciutats ucraïneses.
En aquest escenari, la guerra a l’Orient Mitjà no decidirà per si sola el resultat del conflicte d’Ucraïna. Però sí que pot influir en el seu ritme i en la seva durada. Si el suport militar occidental es redueix o es retarda, Rússia podria consolidar els seus avantatges actuals al camp de batalla.
Al mateix temps, però, la capacitat d’innovació militar d’Ucraïna i el creixement de la seva pròpia indústria de defensa poden acabar compensant part d’aquestes dificultats. El resultat final dependrà, en bona part, de fins a quin punt els aliats occidentals continuïn considerant el front ucraïnès com una prioritat estratègica.