Amenaces de bomba en avions comercials, ciberatacs que inutilitzen els sistemes de refrigeració dels supermercats i dels bancs de sang, sabotatges contra cables submarins, incendis provocats a la xarxa elèctrica, incursions de drons i xarxes d'espionatge desmantellades. Europa acumula incidents que alimenten la preocupació per l'escalada de la guerra híbrida, una confrontació que no necessita tancs travessant fronteres ni una declaració formal de guerra per provocar danys. La guerra híbrida s'ha convertit en una de les principals preocupacions de seguretat d'Europa. Les operacions de sabotatge formen part d'una estratègia que els serveis d'intel·ligència europeus i l'OTAN vinculen cada vegada més directament amb Rússia, tot i que no tots els episodis tenen una autoria demostrada i Moscou nega les acusacions. Les darreres hores han deixat nous exemples d'aquesta inseguretat creixent, mentre els serveis d'intel·ligència adverteixen que els sabotatges són cada vegada més freqüents i agosarats. L'objectiu que atribueixen al Kremlin és desgastar els governs europeus, sembrar inseguretat entre la població i debilitar el suport occidental a Ucraïna. La principal novetat és que les operacions ja no es limiten al món digital o a les campanyes de propaganda. Cada vegada hi ha més incidents físics, amb conseqüències potencialment greus per a la població civil.
Què preocupa als governs europeus?
Precisament, això és el que més preocupa els governs europeus, que la guerra híbrida està deixant de ser una amenaça principalment digital per convertir-se en un perill físic cada vegada més tangible. Ja no es tracta només de difondre notícies falses o interferir en processos electorals, sinó de sabotejar infraestructures, paralitzar transports, interrompre comunicacions o atacar instal·lacions industrials.
Un informe de la Biblioteca de la Cambra dels Comuns britànica, publicat el passat 4 de novembre amb el títol Russia’s hybrid warfare campaign in Europe (La campanya de guerra híbrida de Rússia a Europa), adverteix que les operacions de sabotatge atribuïdes a Rússia són cada vegada més freqüents, sofisticades i agosarades. El document recull les declaracions del comandant suprem aliat de l'OTAN a Europa, el general Alexus Grynkewich, que a finals de setembre va alertar davant del Parlament Europeu d'un augment tant quantitatiu com qualitatiu de les activitats híbrides russes. L'informe assenyala que aquestes operacions inclouen sabotatges contra infraestructures crítiques, ciberatacs, campanyes de desinformació i altres accions destinades a desestabilitzar els països europeus, erosionar la confiança de la població en les seves institucions i afeblir el suport occidental a Ucraïna.
Segons l'analista Minna Ålander, del Stockholm Centre for Eastern European Studies, Rússia està intensificant especialment les operacions contra la indústria de defensa europea i les cadenes logístiques que subministren armament a Ucraïna. A més, molts d'aquests sabotatges s'executen a través d'intermediaris, sovint reclutats per canals com Telegram, que actuen a canvi de diners sense mantenir una vinculació formal amb els serveis secrets russos. Són els anomenats agents d'un sol ús, persones sense una formació específica en espionatge que poden ser reclutades per executar missions puntuals: fotografiar instal·lacions militars, vigilar transports d'armament, provocar incendis o col·locar dispositius en infraestructures sensibles.
Com pot respondre l'OTAN a una guerra híbrida?
Aquí rau un dels grans problemes per als governs europeus. La guerra híbrida es mou en una zona grisa entre la pau i el conflicte armat. Un atac informàtic, una campanya de desinformació o fins i tot el sabotatge d'una infraestructura poden tenir conseqüències greus sense arribar necessàriament al llindar que justifiqui una resposta militar. Això dificulta identificar qui hi ha realment al darrere i planteja un altre problema: com ha de respondre l'OTAN a una agressió que no arriba a ser una guerra convencional?
L'OTAN ha advertit que una operació híbrida especialment greu podria arribar a activar l'article 5 del Tractat de l'Atlàntic Nord, que estableix el principi de defensa col·lectiva. Però no hi ha cap criteri automàtic que determini quan un sabotatge o un ciberatac constitueix una agressió militar i s'ha traspassat aquest llindar. Aquesta indefinició és, precisament, un dels punts febles que poden explotar els responsables d'aquestes operacions. La resposta depèn de la gravetat, de les conseqüències i de la capacitat d'atribuir-ne la responsabilitat.
Brussel·les també intenta frenar l'ofensiva de la guerra híbrida russa amb un enduriment de les sancions. El Consell de la Unió Europea va decidir el passat 8 d'octubre prorrogar fins a l'octubre del 2027 les mesures contra els responsables d'activitats desestabilitzadores vinculades a Moscou. En només un any, el nombre de persones sancionades ha passat de 47 a 80, mentre que les entitats afectades han augmentat de 15 a 20. La llista inclou responsables de campanyes de desinformació, propagandistes, influenciadors i organitzacions vinculades al Kremlin. Les sancions comporten la congelació d'actius, la prohibició de facilitar-los recursos econòmics i, en el cas de les persones físiques, la prohibició d'entrar a la UE. Brussel·les també ha ampliat les eines per actuar contra vaixells, aeronaus, infraestructures i transaccions financeres, incloses les criptomonedes, relacionats amb operacions de sabotatge o desestabilització. La decisió arriba després que el Parlament Europeu assenyalés Rússia com la principal amenaça híbrida estatal per a la Unió Europea i reclamés una resposta més contundent davant l'escalada d'incidents.
Centenars d'incidents documentats en només sis mesos
Una investigació internacional publicada el 23 d'octubre per 17 mitjans públics europeus, entre els quals hi ha 3Cat i RTVE, ha documentat centenars d'incidents en 17 països entre l'1 d'abril i el 15 d'octubre del 2026. El treball, coordinat per Eurovision News Spotlight, de la Unió Europea de Radiodifusió (UER), ha recopilat informacions sobre sabotatges, incursions de drons, violacions de l'espai aeri, activitats militars intimidatòries i operacions clandestines vinculades directament o indirectament a Rússia. El mapa interactiu de la investigació recull una cinquantena d'entrades, algunes de les quals agrupen múltiples incidents.
Entre els casos documentats hi ha l'incendi en una instal·lació de robòtica militar a Tallinn, a Estònia; la incursió d'un helicòpter militar rus durant 42 segons a l'espai aeri polonès, prop de Kaliningrad; les interferències del GPS al nord de Noruega, i les corones funeràries aparegudes davant de fàbriques d'armament a Lituània, en una acció interpretada com a intimidatòria. També hi apareix Moldàvia, on el ministre de Defensa va denunciar a finals de setembre que el país havia registrat 84 incursions de drons durant el 2026. A Letònia, les autoritats van informar a principis d'octubre d'un intent d'introduir una vintena de migrants des de Bielorússia amb la participació d'homes armats i emmascarats, en un nou episodi de pressió a la frontera.
📍Mapa interactiu de la guerra híbrida a Europa
La investigació diferencia els incidents segons el grau d'atribució a Rússia i adverteix que la seva inclusió al mapa no significa que la responsabilitat del Kremlin estigui demostrada en tots els casos. A més, només comptabilitza determinades operacions físiques i deixa fora els ciberatacs, la desinformació i l'espionatge professional. Per tant, els centenars de casos recollits no constitueixen un inventari exhaustiu de totes les amenaces híbrides que afecten Europa. Durant el període analitzat no consten incidents físics d'aquesta mena a Espanya.
Polònia, víctima de la pressió russa
Polònia, un dels aliats més actius d'Ucraïna, concentra bona part de les preocupacions. Aquest dijous, l'Agència de Seguretat Interior polonesa (ABW) va anunciar la detenció de sis persones sospitoses de treballar per als serveis d'intel·ligència russos. Es tracta de cinc ciutadans polonesos i una dona russa. Quatre han ingressat en presó preventiva acusats d'espionatge. Segons les autoritats, els investigats formaven part d'una xarxa que subministrava il·legalment a Rússia components destinats a fabricar munició i armament, esquivant les restriccions comercials imposades a Moscou.
La notícia arriba després que el primer ministre polonès, Donald Tusk, advertís dimarts de la possibilitat d'una operació híbrida de més abast contra territori de l'OTAN. Varsòvia ha reforçat la vigilància a la frontera amb l'enclavament rus de Kaliningrad i ha mobilitzat militars, policies i unitats antiterroristes davant les informacions dels serveis d'intel·ligència sobre possibles sabotatges o incursions. Els guàrdies fronterers van detectar moviments sospitosos durant la nit, encara que no van poder confirmar que es tractés d'una provocació organitzada.
Al mar Bàltic, una altra notícia d'aquesta setmana ha tornat a posar el focus sobre la vulnerabilitat de les infraestructures submarines. Un tribunal finlandès ha condemnat el capità rus i un altre tripulant del mercant Fitburg pels danys causats a dos cables de telecomunicacions el 31 de desembre del 2025. El vaixell va arrossegar l'àncora durant uns 130 quilòmetres pel fons marí. La justícia ha considerat acreditat el sabotatge, però la sentència no estableix que fos una operació ordenada pel Kremlin.
Què busquen les falses amenaces de bomba i atacs als supermercats?
L'episodi més recent s'ha viscut aquest dijous als aeroports europeus. Almenys 27 vols comercials han rebut amenaces de bomba, segons el balanç publicat per Reuters, en una onada d'alertes que ha obligat a desviar avions, efectuar aterratges no previstos i mobilitzar caces militars per escortar algunes aeronaus. Entre els països afectats hi ha Espanya, Itàlia, Irlanda, Bulgària, Polònia i França. Un avió d'Aer Lingus que cobria la ruta entre Dublín i Roma ha estat desviat a una base militar francesa, mentre altres aparells han necessitat protecció militar. Les inspeccions no han trobat explosius i tots els vols han aterrat sense incidents greus. Les autoritats investiguen si les amenaces formen part d'una campanya coordinada, però no hi ha proves públiques que permetin atribuir-les a Rússia.
Les falses amenaces de bomba contra avions comercials poden perseguir un objectiu que va molt més enllà d'espantar els passatgers: provocar el màxim trasbals possible amb un cost mínim per als responsables. Una sola alerta obliga a activar protocols de seguretat, desviar vols, mobilitzar policies, equips d'emergència i, en determinades circumstàncies, avions militars. També pot paralitzar temporalment l'activitat d'un aeroport i afectar milers de viatgers. Si les amenaces es repeteixen de manera coordinada, el resultat és un desgast dels recursos de seguretat, pèrdues econòmiques i una sensació d'inseguretat que es pot estendre molt més enllà dels passatgers afectats.
Tampoc no es coneix l'autoria d'una altra ofensiva que ha afectat directament la vida quotidiana dels ciutadans darrerament. Aquest dilluns, 2 de novembre, nombrosos supermercats d'almenys nou països europeus van patir alteracions en els sistemes informàtics que controlen neveres i congeladors. Els incidents es van registrar a Bèlgica, Estònia, Finlàndia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos, Portugal i Suècia. En alguns establiments, les temperatures dels equips es van enfilar fins als 50 graus, cosa que va obligar a retirar i destruir aliments. Les investigacions apunten a possibles ciberatacs contra sistemes de control remot i proveïdors tecnològics. El cas posa en evidència fins a quin punt serveis tan habituals com la conservació dels aliments poden convertir-se en objectius vulnerables.