En un món saturat de focus mediàtics sobre Ucraïna o el sud de la Mediterrània, existeix una regió que fa temps que emergeix com una de les principals línies de fricció geopolítica globals: l’Àrtic. Entre el desgel accelerat, les noves rutes marítimes obertes i la cursa per recursos naturals, aquesta regió remota s’ha convertit en un epicentre de poder internacional. És precisament aquesta realitat —i la seva exploració detallada sobre el terreny— la que constitueix el nucli de Guerra Blanca. En el frente ártico del conflicto mundial, l’assaig periodístic de l’italià Marzio G. Mian. Tal com recull la sinopsi editorial del llibre, Mian combina reportatge de camp, anàlisi geopolítica i testimonis humans per mostrar com el clima, els recursos naturals i les grans potències convergeixen en aquesta regió, generant tensions sense precedents i impactant directament comunitats locals i poblacions indígenes.
A Guerra Blanca, Mian detalla la cursa per recursos naturals —petroli, gas, minerals estratègics— i noves rutes marítimes obertes pel desgel, alhora que documenta l’augment de la presència militar de Rússia, la Xina i les potències occidentals. L’autor combina anàlisi geopolítica amb relats humans, mostrant com les comunitats locals i les poblacions indígenes queden atrapades entre ambicions globals que podrien redefinir el futur polític, econòmic i ambiental del nord polar.
Tal com exposa l'autor, l’Àrtic ha deixat de ser "l'última frontera" per convertir-se en un escenari geoestratègic indispensable per a països competint per hidrocarburs, minerals estratègics i rutes maritimoestratègiques. Aquesta perspectiva es confirma amb els fets. Segons destaca l’OTAN, el 2026 l’organització ha posat en marxa la missió Arctic Sentry, destinada a reforçar la presència aliada davant l’activitat militar creixent de Rússia i l’interès de la Xina a la regió. Els moviments no queden en declaracions: tal com recull un article de Reuters, Suècia ha enviat avions JAS 39 Gripen i unitats Rangers a Groenlàndia dins del marc d'Arctic Sentry, reforçant la presència europea en una zona clau per al trànsit polar i la seguretat transatlàntica.
Les tensions àrtiques també responen a històrics moviments russos. Business Insider assenyala que les unitats àrtiques de Rússia han estat debilitades pel seu desplegament a Ucraïna, però que el Kremlin continua mantenint presència estratègica a la regió, fet que obliga a reforçar les forces aliades a Groenlàndia i les zones adjacents.
Per altra banda, després dels interessos i afirmacions del president dels EUA, Donald Trump, de voler-se fer amb amb la regió àrtica, els exercicis militars aliats són intensos i continus. Segons destaca el Ministeri de Defensa de Dinamarca, el programa Arctic Endurance 2026 s’estendrà durant tot l’any amb la participació de França, Alemanya, Noruega, Finlàndia, Suècia, Països Baixos, Islàndia i Bèlgica, combinant entrenament en condicions extremes amb senyals de presència i dissuasió política.
L'Àrtic: un pou d'interessos global
Per a Mian, aquests desenvolupaments confirmen el relat que exposa en Guerra Blanca. La seva obra no només explica que el fred del nord s’està convertint en un pou d’interessos globals: també documenta l’impacte humà sobre comunitats locals, pescadors i poblacions indígenes com els inuit, atrapades entre ambicions de grans potències. Tal com recull una entrevista amb Mian al diari Ara, l’Àrtic esdevé un escenari on el canvi climàtic i la geopolítica interaccionen amb conseqüències directes per a la vida de milions de persones. I no només es queda aquí, Mian descriu la regió com el “nou Congo boreal”, una metàfora que recull El País, destinada a subratllar la riquesa de recursos i la intensitat de la competició, recordant els conflictes colonials però amb actors del present.
Durant la presentació del llibre a Milà, Itàlia, recull Radio Radicale, l'autor va explicar davant experts i públic com els interessos geopolítics dels EUA, Rússia i la Xina estan “redefinint l’estratègia global des del nord polar”. Al mateix temps, el desgel àrtic accelera el trànsit per rutes com el Pas del Nordest, i obre accés a recursos energètics i minerals estratègics. Com recull la revista Time, aquest fenomen no només transforma la geopolítica, sinó que té impactes globals sobre comerç i logística, fent que els estats competeixin per assegurar presència i influència al nord.
Així, Guerra Blanca combina periodisme de camp, rigor geopolític i humanització de les narratives, posant l’Àrtic com un pol central del poder mundial i un espai on els grans canvis globals es manifesten de manera visible, concreta i urgent. El 2026 està demostrant que aquestes prediccions no eren exagerades: l’Àrtic s’ha convertit en un punt de tensió global amb conseqüències que afectaran la seguretat, l’economia i la vida de milions de persones durant dècades.