La Guàrdia Revolucionària de l’Iran ha afirmat aquest diumenge que “perseguirà sense descans” el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, amb l’objectiu de matar-lo. L’amenaça s’ha fet pública en un comunicat difós per l’oficina de relacions públiques del cos militar d’elit i recollit pel portal Sepah News, vinculat a l’organització. En el text, la Guàrdia Revolucionària adverteix directament el dirigent israelià. “Continuarem perseguint sense descans i matarem amb força el criminal primer ministre sionista, si és que segueix amb vida”, assegura el comunicat.
L’organisme militar iranià també ha utilitzat termes especialment durs contra Netanyahu, a qui qualifica de “criminal i assassí de nens” en un altre missatge difós a la seva pàgina web.
Setzè dia de guerra: nova onada d’atacs iranians
La declaració coincideix amb el llançament de la 52a onada d’atacs iranians contra objectius relacionats amb Israel i amb forces nord-americanes desplegades al Pròxim Orient. Segons ha informat la mateixa Guàrdia Revolucionària, les operacions s’han dirigit contra sectors industrials a Israel i contra forces dels Estats Units a la regió, tot i que no s’ha especificat en quin país s’han produït aquests atacs.
El conflicte es va iniciar el 28 de febrer i ja ha provocat la mort de diversos alts càrrecs iranians. Entre les víctimes hi ha el líder suprem Alí Khamenei, el comandant en cap de la Guàrdia Revolucionària, el general Mohamad Pakpur, i el cap de l’Estat Major de les Forces Armades iranianes, el general Abdorrahim Musaví.
La guerra amb l’Iran entra en fase decisiva
La crisi amb l’Iran podria haver entrat en una fase d’incertesa accelerada. Governs, inversors i ciutadans segueixen amb inquietud l’evolució d’un conflicte que sembla avançar per inèrcia pròpia. El rumb dels esdeveniments depèn, en gran mesura, de decisions individuals de líders imprevisibles, com el president nord-americà, Donald Trump, i el nou i encara poc provat líder suprem iranià, Mojtaba Khamenei.
Les declaracions de Trump d’aquesta setmana reflecteixen aquesta ambivalència. D’una banda, el president ha qualificat la guerra com una “excursió a curt termini” que podria acabar aviat. De l’altra, ha insistit que no hauria de concloure fins que l’Iran perdi durant molt temps qualsevol capacitat de desenvolupar armament que pugui amenaçar els Estats Units, Israel o els seus aliats.
Aquesta tensió entre objectius militars i càlcul polític alimenta el debat sobre com pot acabar el conflicte. A partir de la informació disponible i de lògiques habituals de planificació estratègica, es poden dibuixar tres escenaris plausibles: un escenari base, un de pitjor i un de millor.