Groenlàndia no esdevé independent ni recupera el control sobre la seva defensa. Però surt de l’acord amb més capacitat per decidir què passa al seu territori. El pacte entre els Estats Units, Dinamarca i el govern groenlandès amplia la presència militar nord-americana a l’Àrtic. Alhora, reconeix la sobirania danesa i el dret dels groenlandesos a decidir el seu futur. La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, ho va remarcar després de la signatura. També ho ha destacat el mitjà groenlandès Sermitsiaq, que situa aquest reconeixement en el context dels mesos de tensió entre Washington, Copenhaguen i Nuuk.
L’acord, signat a Nova York per Donald Trump, Mette Frederiksen i el primer ministre groenlandès, Jens-Frederik Nielsen, actualitza el pacte de defensa que els Estats Units i Dinamarca van signar el 1951. La gran novetat és que Groenlàndia també en forma part.
Groenlàndia entra en el pacte
La radiotelevisió pública de Groenlàndia (Kalaallit Nunaata Radioa, KNR) descriu l’acord com un pacte històric entre les tres parts. Abans de la signatura, Nielsen defensava que la nova situació de seguretat a l’Àrtic exigia que Groenlàndia tingués un paper més actiu. I així ha acabat sent.
L'agència de notícies Reuters explica que els Estats Units podran ampliar considerablement la seva activitat militar a l’illa. Tot i això, Groenlàndia també tindrà veu en determinades decisions sobre aquesta presència. En aquest sentit, el Sermitsiaq destaca que les noves àrees de defensa hauran de comptar amb l’aprovació de Groenlàndia i Dinamarca.
Nielsen ho ha presentat com un dels principals canvis respecte de l’acord anterior. Segons va explicar en una roda de premsa, just després de signar l'acord, i recollida pel mateix diari, Groenlàndia tindrà dret a ser escoltada abans que es prenguin determinades decisions sobre el seu territori. El primer ministre groenlandès ho va resumir dient que l’illa ha aconseguit "el dret a decidir sobre la nostra terra".
Els EUA tindran més bases i més accés
Però què canvia? Què hi ha diferent i per què guanyen els groenlandesos. Groenlàndia no controla la seva defensa —continua en mans del Regne de Dinamarca i dins del marc de l’OTAN—; el que canvia és el paper de Nuuk: ara és una de les parts de l’acord, i no només el territori on aquest s’aplica.
El pacte preveu dues noves àrees de defensa nord-americanes, a Narsarsuaq, al sud, i Mestersvig, a l’est. També amplia les possibilitats d’activitat militar dels Estats Units i reforça l’ús de Pituffik, la base nord-americana situada al nord-oest de l’illa. Cal recordar que el pacte arriba després de mesos de tensió provocats per les declaracions de Trump sobre la possibilitat d’adquirir l’illa.
Nuuk posa condicions
Els Estats Units, però, no podran ampliar la seva presència sense límits. Segons el diari Sermitsiaq, les noves àrees de defensa necessitaran l’aprovació de Groenlàndia i Dinamarca. El pacte també limita determinades inversions estrangeres en sectors sensibles i restringeix la presència militar permanent de països que no formen part de l’OTAN.
Aquestes restriccions també afecten els sectors estratègics. El mateix diari explica que el text estableix condicions per a determinades inversions i dona un paper específic a Groenlàndia en les noves àrees de defensa. Per a Nuuk, però, el punt més important és un altre: el reconeixement del dret a l’autodeterminació. El text estableix que el poble groenlandès conserva aquest dret, inclosa la possibilitat de decidir en el futur si vol independitzar-se de Dinamarca.
El dret a decidir el seu futur
Mette Frederiksen va destacar que l’acord reconeix alhora la sobirania danesa i el dret dels groenlandesos a decidir el seu futur. El rotatiu, que també recull la reacció de Nielsen, considera aquest reconeixement una de les principals garanties aconseguides per Groenlàndia. El pacte també ressalta què passaria si Groenlàndia esdevingués independent. Segons el Sermitsiaq, el pacte es mantindria si el nou estat continués formant part de l’OTAN. La independència, per tant, no queda exclosa, però sí condicionada per les regles d'aquest.
Trump i les seves amenaces
Trump havia plantejat públicament la possibilitat d’adquirir Groenlàndia i havia evitat descartar l’ús de la força. Les seves declaracions van provocar una crisi amb Dinamarca i preocupació entre els aliats europeus. Ara, però, ha arribat l'acord.
La KNR ha seguit especialment de prop aquest canvi de situació. El mitjà recorda les amenaces de Trump i explica que les negociacions han generat preocupació entre part de la població groenlandesa. A Narsarsuaq, per exemple, alguns habitants han expressat inquietud davant la possibilitat que l’arribada de nous militars nord-americans canviï la vida de la comunitat. Nielsen, en aquest sentit, ha intentat tranquil·litzar la població. En declaracions a la KNR, va assegurar que la possible nova base de Narsarsuaq no comportaria desplaçaments forçosos i que les activitats militars no haurien de perjudicar les comunitats locals.
Què guanya Groenlàndia?
Les garanties groenlandeses ja eren un dels punts de debat abans de la signatura. D'aquesta manera, el Sermitsiaq recordava que l’acord d’Igaliku de 2004 havia actualitzat el marc de cooperació militar establert el 1951. Alguns experts groenlandesos reclamaven que els drets aconseguits aleshores quedessin protegits en el nou pacte.
Ara, amb el text sobre la taula, el diari destaca que no hi ha cap cessió de territori ni de sobirania. Groenlàndia continua formant part del Regne de Dinamarca, però passa a participar directament en les decisions sobre les noves àrees de defensa.
L'acord és definitiu?
L’acord s'ha firmat, tot i que no entra en vigor immediatament. Segons el mateix rotatiu de Nuuk, encara ha de passar pels procediments parlamentaris corresponents a Groenlàndia i Dinamarca. La diferència respecte del 1951 és, però, clara: aquesta vegada Groenlàndia és una de les parts que signen l’acord. No és només un territori. Per tant, tindrà més veu en les decisions sobre la seva seguretat i sobre el seu propi territori.