El Parlament de Grècia ha acceptat que l'antiga república iugoslava de Macedònia es pugui dir Macedònia del Nord, i per tant ha tancat d'aquesta manera un conflicte històric que amenaçava l'estabilitat de la regió, amb ramificacions als Balcans. La disputa ha durat 30 anys, tot i que té arrels més pregones.
El legislatiu grec ha aprovat el denominat acord de Prespa, amb el suport de 153 dels 300 diputats de la cambra, dels quals 145 provenen de Syriza, el partit que governa el país.
El primer ministre, Alexis Tsipras, ha estat el gran valedor de l'acord, al costat del primer ministre de Macedònia del Nord, Zoran Zaev.
El nom de Macedònia ha estat sempre molt sensible, perquè els grecs ho consideren un patrimoni històric de l'helenisme, des del regne d'Alexandre el Gran cap al 300 abans de Crist.
La Macedònia històrica, cap al 300 abans de Crist (Viquipèdia)
El territori de la Macedònia eslava, la de l'exrepública iugoslava, no va formar part de la Macedònia històrica. Va gestar la seva identitat nacional en època molt recent, al segle XIX, contra l'imperi otomà i després contra Bulgària, amb habitants que van poblar el país al segle V i VI. Ells admeten que són eslavomacedonis i que no venen d'Alexandre el Gran, i es defensen dient que els grecs de l'antiguitat tampoc existeixen ara.
Ara s'ha arribat a un compromís aparentment estable.