Grècia està construint una nova cúpula de defensa sobre el seu territori. Aquest dilluns, Atenes i Israel tenen previst signar a Tel-Aviv un acord per valor de 3.100 milions d’euros per dotar les forces armades gregues de nous sistemes antiaeris i antimíssils. L’objectiu és crear l’anomenat Escut d’Aquil·les, una xarxa capaç de detectar i respondre a amenaces que vagin des de drons fins a míssils balístics.
La decisió arriba en un moment especialment sensible per a Grècia. Fa només uns dies, el país va traslladar una bateria de míssils Patriot des de l’illa de Càrpatos fins a Creta, prop de la base militar de Suda. El moviment respon al temor que l’Iran pugui atacar instal·lacions vinculades als Estats Units al Mediterrani oriental. Segons va informar El Nacional, el desplegament es va fer com a mesura preventiva davant l’escalada regional.
Una combinació amb els Patriot
Ara, Atenes fa un pas molt més ambiciós. L’Escut d’Aquil·les combinarà els Patriot nord-americans que Grècia ja té amb tres sistemes fabricats per Israel: el Spyder, pensat per fer front a amenaces de curt abast; el Barak MX, per a objectius de mitjà abast, i el David’s Sling, especialitzat en la intercepció de míssils balístics i altres projectils de llarg abast.
La idea és construir una defensa per capes. En lloc de confiar en un únic sistema, diferents armes podran actuar en funció de la distància i del tipus d’amenaça. La xarxa també incorporarà sistemes antidrons i sensors que ja operen en illes de l’Egeu i al continent grec.
El cervell d’aquest escut serà un sistema de comandament i control basat en intel·ligència artificial. Segons explica el Ministeri de Defensa grec, el programari haurà de detectar les amenaces, classificar-les i determinar quin sistema és el més adequat per intentar neutralitzar-les. L’objectiu és evitar, per exemple, utilitzar un míssil car contra una amenaça que podria ser interceptada amb un sistema més econòmic.
La tensió entre Ankara i Atenes
La inversió no s’entén només mirant cap a l’Iran. Grècia i Turquia mantenen des de fa dècades una relació marcada per disputes territorials a l’Egeu i per la qüestió de Xipre. Les tensions continuen presents, tot i que tots dos països són membres de l’OTAN.
En les darreres setmanes, a més, Atenes i Ankara han tornat a intercanviar gestos de tensió. Grècia ha presentat un nou marc per ordenar el desenvolupament de les energies renovables en aigües de l’Egeu, una zona on els dos països mantenen diferències sobre les seves respectives àrees marítimes. Aquest divendres, segons va informar la cadena grega Skai, dos F-16 grecs van interceptar un dron turc que volava en l’espai aeri grec a prop d’Alexandrúpoli.
El reforç grec forma part d’un pla de modernització militar molt més ampli. El govern preveu invertir uns 28.000 milions d’euros durant la pròxima dècada per renovar les seves forces armades. El paquet inclou també noves fragates, avions de transport, drons i altres sistemes d’armament. Segons el diari grec Kathimerini, Atenes també adquirirà dues fragates italianes de la classe Bergamini.
La relació amb Israel
La relació amb Israel s’ha convertit en una peça important d’aquesta estratègia. Atenes ha aprofundit durant els últims anys en la cooperació militar amb Israel, especialment en àmbits com la defensa antiaèria, els drons i la ciberseguretat. El nou escut n’és la mostra més ambiciosa.
Però el moment en què arriba és tan important com la tecnologia que incorpora. La guerra amb l’Iran ha demostrat que els míssils i els drons poden arribar molt més lluny del camp de batalla tradicional, mentre que les tensions amb Turquia recorden a Grècia que la seva principal preocupació de seguretat també continua sent molt més a prop.
Atenes, per tant, no està construint només una barrera contra els míssils. Està intentant preparar-se per a un Mediterrani en què les amenaces són cada vegada més diverses i en què un país que durant dècades ha mirat sobretot cap a l’Egeu ara també ha de protegir-se del que arriba des de molt més lluny.