Les autoritats georgianes haurien utilitzat un agent químic datat de la Primera Guerra Mundial per dispersar els manifestants contraris al govern durant les protestes de finals del 2024, segons una investigació del BBC World Service que apunta a l’ús de camite, també conegut com a bromobenzil cianur. Aquest compost, catalogat com a arma química abandonada pels seus efectes duradors, hauria estat barrejat en els canons d’aigua emprats per la policia antidisturbis a Tbilissi.
Diversos manifestants van explicar a la BBC que l’aigua projectada els provocava una sensació immediata de “cremor” que no podien eliminar, ni tan sols rentant-se repetidament. Un d’ells, el pediatre Konstantine Chakhunashvili, va denunciar que la irritació cutània i respiratòria li va durar dies i empitjorava amb l’intent de netejar-se. Alarmat, va organitzar una enquesta a través de les xarxes socials per identificar altres afectats durant la primera setmana de mobilitzacions. Prop de 350 persones van respondre, i gairebé la meitat asseguraven haver patit símptomes durant més de 30 dies, des de maldecaps i fatiga fins a tos persistent, dificultat per respirar i episodis de vòmits.
Què diu l'estudi?
L’estudi, que ha estat revisat per experts i acceptat per publicar-se a la revista científica Toxicology Reports, també va incloure 69 manifestants examinats directament pel doctor Chakhunashvili. Segons l’informe, tots presentaven una prevalença “significativament superior” d’anomalies en els senyals elèctrics del cor, un efecte que no es correspon amb l’exposició a gasos lacrimògens habituals com el CS.
El govern georgià ha qualificat les conclusions de la BBC d’“absurdes” i “frívoles”, tot defensant que la policia va actuar “dins dels límits de la llei” davant de les “accions il·legals de criminals violents”. No obstant això, la cadena britànica diu haver recollit testimonis de metges, experts en armes químiques i, sobretot, de diversos alertadors dins de la policia georgiana.
Entre aquests denunciants hi ha Lasha Shergelashvili, antic cap d’armament del Departament de Tasques Especials –el nom oficial de la policia antidisturbis–, que assegura que el producte provat el 2009 per al seu possible ús en canons d’aigua era “probablement deu vegades més fort” que els agents de control de masses convencionals. Va explicar que ell i els seus companys van respirar amb dificultat després de l’exposició i que la substància no podia eliminar-se fàcilment ni amb aigua ni amb solucions alcalines. “Si vesses aquest agent a terra, ningú no pot quedar-se a la zona durant dos o tres dies”, va afirmar, remarcant la persistència del producte.
Shergelashvili va recomanar llavors no utilitzar aquella substància, però segons el seu relat, els vehicles amb canó d’aigua continuaven carregats amb el mateix compost com a mínim fins al 2022, any en què va abandonar el país. En veure les imatges de les protestes del 2024, explica, va reconèixer immediatament els efectes.
La BBC va aconseguir, a més, una còpia de l’inventari de productes químics del Departament de Tasques Especials, datat del desembre del 2019, en què constaven dues substàncies anònimes: “líquid químic UN1710” i “pols química UN3439”. Un segon alt càrrec policial ja retirat va confirmar l’autenticitat de l’inventari i que aquests dos compostos eren, amb tota probabilitat, els afegits als canons d’aigua.
Les característiques de l'agent químic
El codi UN1710 correspon al tricloroetilè (TCE), un dissolvent utilitzat perquè altres agents químics es barregin amb l’aigua. El segon, UN3439, fa referència a un conjunt ampli de substàncies perilloses, però l’única amb ús històric com a agent de control de masses és precisament el bromobenzil cianur (camite). El toxicòleg Christopher Holstege, referent mundial en armes químiques, va analitzar les dades i testimonis i conclou que tot apunta a l’ús d’aquest compost de la Primera Guerra Mundial. Va descartar que els símptomes descrits puguin atribuir-se al gas CS, que també es va utilitzar aquells dies.
Segons Holstege, el camite és “marcadament persistent”, “extremadament irritant” i mai s’hauria d’utilitzar en societats modernes. Alertava que, si s’ha recuperat com a eina policial, és “extraordinàriament perillós”: la seva finalitat seria provocar dolor i incapacitat duradores, obligant els manifestants a abandonar la zona i buscant un efecte dissuasiu de llarg termini.
La relatora especial de l’ONU sobre la tortura, Alice Edwards, també va expressar preocupació. Considera que l’ús d’agents químics experimentals o amb efectes no temporals viola el dret internacional i que aquests casos s’haurien d’investigar “sota el prisma de tortura o maltractament”.
Què diu el govern de Geòrgia?
Malgrat les crítiques, el govern de Geòrgia insisteix que actua en defensa de l’ordre públic. Les protestes a l’avinguda Rustaveli han disminuït en mida arran de l’enduriment de les penes i les multes, però continuen gairebé cada nit. Els manifestants acusen l’executiu i el partit governant, Georgian Dream, de manipular eleccions, apropar-se a interessos russos i impulsar lleis cada vegada més restrictives. El partit nega qualsevol alineament amb Moscou i assegura que les reformes responen exclusivament al “benestar públic”.