Lampedusa ha fet saltar totes les alarmes a Europa. La pressió migratòria de la setmana passada a l'illa italiana ha provocat el temor de Brussel·les a què es repeteixi la crisi de 2015, quan més d'un milió de persones van entrar de forma massiva a la Unió Europea i altres milers van morir en l'intent. La majoria eren sol·licitants d'asil polític procedents de Síria. Va ser en aquell moment quan la Comissió Europea, presidida llavors per Jean-Claude Juncker, va adoptar un conjunt de mesures per gestionar les fronteres exteriors de la UE, entre elles la refundació i renovació de Frontex. L'objectiu era crear una reserva ràpida de guàrdies fronterers i equips tècnics, amb almenys 1.500 experts i fins i tot tenir dret a intervenir en problemes migratoris sense necessitat de sol·licitar-lo a l'Estat membre corresponent i que administra la zona. Això no en va acabar de convèncer alguns, com Polònia o Hongria, que ho van veure com una pèrdua de la seva sobirania. I de fet, així es va mantenir, malgrat el creixement de l'agència de guàrdies fronterers europeus, i en aquests moments les funcions de Frontex són la supervisió, suport i reforç a les policies estatals.
Frontex lluita al costat de diferents policies estatals, que en el cas espanyol serien Policia Nacional i Guàrdia Civil, contra el crim organitzat, el narcotràfic i un altre tipus de delictes, així com la gestió de les fronteres externes de la UE. Segons apunten fonts de Frontex a ElNacional.cat, en aquests moments l'agència europea ocupa gairebé 1.000 oficials del cos permanent -d'altres poden ser aportats per les policies dels Estats que passen a ser coordinats per ells- i treballen en 22 operacions en països Schengen -amb lliure circulació de persones entre ells- i tercers amb els que limiten, com seria el cas de Bòsnia i Hercegovina o Sèrbia. Respecte a la ruta migratòria dels Balcans, els efectius desplegats reforcen als cossos de seguretat fronterera de Croàcia i Sèrbia, amb operacions conjuntes com Terra i JO (Joint operations), liderades per Belgrad, i JO, capitanejades per Sarajevo. Però també són presents a Itàlia, amb el dispositiu Themis a Lampedusa. Tal com n'asseguren a aquest mitjà, l'agència "ampliarà el seu suport" pel recent augment en el nombre d'arribades d'immigrants il·legals a l'illa italiana.
Operacions en actiu a l'Europa Schengen i voltants
Malgrat el ressorgir durant l'època Juncker d'aquesta agència que compta amb tot l'equip necessari, com cotxes, vaixells, helicòpters o avions, a més de personal qualificat, la seva capacitat operativa es redueix a l'assistència quan un Estat membre de la UE sol·licita el seu suport a les fronteres exteriors. Fora del conglomerat de la Unió, es troba activa a tots aquells països que hagin firmat un Acord d'Estatus amb la Comissió Europea, com Moldàvia, Sèrbia, Montenegro o Albània. En aquests casos, no només es tracta de la gestió de la immigració il·legal massiva, sinó també d'evitar els delictes relacionats amb les activitats criminals transfrontereres. L'Europol, en aquest últim punt, exerceix una funció similar però diferenciada, en ser l'encarregada de facilitar i coordinar les operacions contra les esmentades organitzacions i impulsar la lluita antiterrorista a Europa.
Les operacions en actiu més destacables en aquests moments es troben a Itàlia, Croàcia, Bòsnia i Sèrbia, fonamentalment per la gran pressió migratòria que pateixen aquestes zones. L'àrea dels Balcans va ser a la que més persones van arribar il·legalment el 2022, dada que de moment ha estat superada per la Mediterrània Central arran de la crisi de Lampedusa. La divisió estratègica del continent europeu per a Frontex es basa en nou espais fronterers clau: la línia que divideix la UE a l'Est -Rússia, Bielorússia, Ucraïna i Moldàvia-, els Balcans Occidentals, Grècia, Itàlia, Espanya, el Mar Negre, Xipre, el mar a tocar del Regne Unit i una especial atenció a Moldàvia. Però una frontera també pot ser un aeroport internacional i, encara que és poc habitual, també poden trobar-se agents en aquestes infraestructures com a reforç dels oficials estatals.
Controvèrsia a la frontera de Grècia
La gran crisi migratòria de 2015 a Grècia, en la qual més d'un milió de persones van entrar il·legalment a la UE, va ser un canvi de paradigma per a Frontex, quan la Comissió Europea va proposar la seva ampliació i reformulació. Encara que, prèviament, el setembre de 2009, es va produir la primera controvèrsia en ser acusats per les autoritats turques de violar l'espai aeri de Turquia durant una patrulla per albirar la possible entrada massiva de persones per la frontera grega, una cosa que l'Estat Major del país d'Àsia Menor tornaria a recriminar a l'agència el novembre del mateix any.
El pitjor encara havia d'arribar i el 2022, diversos mitjans, com Der Spiegel, van publicar l'informe d'una investigació realitzada per l'agència antifrau de la Unió Europea, OLAF. En la documentació, d'un total de 129 pàgines, s'acusava Frontex d'"encobrir i ajudar a finançar devolucions il·legals de sol·licitants d'asil a Grècia". Així, també es proporcionaven proves detallades de les presumptes violacions de drets humans a la república hel·lènica. Això va acabar amb la dimissió del director de Frontex d'aquell moment, Fabrice Leggeri, després de veure-se'n involucrada l'agència en les devolucions d'almenys 957 persones que demanaven asil al mar Egeu entre març de 2020 i setembre de 2021.
El traspàs del lideratge del cos de seguretat europeu a l'holandès Hans Leijtens ha provocat l'efecte contrari i ara, durant l'estiu d'aquesta any, han acusat els guarda costes grecs per les seves actuacions contra els migrants i els han instat a donar explicacions. Això suposa que encara que Frontex, malgrat no aconseguir convertir-se, de moment, en la policia de fronteres exteriors de la Unió Europea; exerceix un paper de suport juntament amb la vigilància i l'observació des del canvi de direcció de forma més efectiva.