Europa torna a obrir els ulls davant d'una crisi migratòria massiva per la Mediterrània i al cor dels Balcans. La gran afluència de persones, tant per mar com per terra, a la Unió Europea va provocar una tirallonga de tensions diplomàtiques entre França i Itàlia, després que París acollís un vaixell a la deriva amb més de 200 migrants il·legals a bord que Roma havia rebutjat. El president gal, Emmanuel Macron, va qualificar com a "vomitiva" la gestió de la crisi per part de l'executiu de Giorgia Meloni, al que aquesta el va acusar de "cínic" i li va recordar el franc CFA vinculat a l'euro com una nova fórmula de colonialisme. Quan semblava que la topada s'havia resolt amb una reunió entre ambdós líders a l'Elisi, van arribar més de 12.000 immigrants il·legals a Lampedusa, procedents la majoria de Tunísia. La problemàtica va escalar fins a Brussel·les, amb el viatge de la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, a l'illa italiana i la promesa d'"una resposta europea". Quines són les portes d'entrada a la UE i les grans dificultats per controlar-les? Què succeeix a la Mediterrània i els Balcans?
Les principals portes d'Europa o rutes migratòries, segons la Unitat de Risc i Anàlisi de Frontex, van ser el 2022 els Balcans Occidentals i la Mediterrània Central. Encara que fins a l'agost d'aquest any la tendència s'ha invertit i Malta i Itàlia han concentrat el major nombre d'entrades il·legals a la UE. Uns ho fan a peu i altres a les recurrents pasteres. Assolint les 114.265 persones que accedeixen per mar davant els 70.548 que ho van fer a peu per Croàcia, Eslovènia o Hongria, entre d'altres. L'objectiu, com explicava Akram a ElNacional.cat, és el mateix: entrar a l'espai Schengen per poder arribar fins a les ciutats centrals i més a l'Oest del continent. Malgrat això, molts es queden directament en els primers Estats en els quals aconsegueixen entrar com Grècia, Itàlia o en el cas més occidental, Espanya.
La "resposta europea" de què parlava la presidenta de la Comissió es materialitzarà en ajuts econòmics i el suport de cossos costaners com Frontex, però els problemes migratoris i la defensa de les fronteres exteriors de la UE continuen sent competència dels Estats membres perifèrics. Les sol·licituds d'asil pràcticament se n'han duplicat entre 2021 i 2022, segons les últimes dades del Eurostat, passant-ne de 632.405 a 962.160, una xifra, que suposa la tercera més alta de la sèrie històrica només superada per les 1.322.850 i 1.260.920 persones que van demanar l'esmentat estatus el 2015 i 2016, respectivament.
El cas dels Balcans
El nombre de persones que han entrat de forma il·legal a la UE ha estat tal en els últims anys pels Balcans que, poc abans de la crisi de Lampedusa, Itàlia, Eslovènia i Croàcia es van comprometre el passat 10 de juliol a lluitar contra el tràfic de migrants i el crim organitzat transnacional. La ruta dels Balcans comprèn des de la sortida de Grècia fins a l'arribada a Croàcia i Eslovènia, fonamentalment, encara que també fins a Hongria. La pressió migratòria s'ha mantingut de forma estable a la zona, malgrat que, a finals de 2022, Eslovènia va mostrar les seves reticències ja que havia d'obrir les seves fronteres per l'entrada a Schengen de Croàcia per on cada any creuen milers de persones il·legalment. En qualsevol cas, l'adhesió de Romania i Bulgària va ser rebutjada, principalment pels governs d'Àustria i els Països Baixos, per por de crear una nova ruta migratòria.
Tot i així, la Unió Europea compta amb col·laboracions i ajuda els països balcànics, on a més Frontex actua amb operacions com Terra. Bòsnia i Hercegovina i Sèrbia són dos dels Estats pels quals flueixen un major nombre de persones. A Bira (Bòsnia) es va reformar a finals de 2020 el centre de migrants per un valor de 3,5 milions d'euros amb ajuts de la UE. Un suport que també es tradueix en els reforços policials als cossos fronterers, que com detallen fonts del govern federal bosnià a ElNacional.cat, no s'han de confondre amb les policies de la Federació de Bòsnia i Hercegovina i la República de Srpska, que malgrat la controvèrsia de 2020 no actua en fronteres.
Aquesta dissociació policial als Balcans s'intenta revertir per actuar coordinadament sota la influència de la UE. Encara que s'han donat situacions, com denuncia Human Rights Watch, de violència i vulneració de drets fonamentals a Croàcia. En un informe de l'organització de 94 pàgines, s'assegura que les autoritats croates participen en devolucions, "fins i tot de nens acompanyat i famílies amb nens petits", a més d'accions per part de la policia croata que "roba o destrueix telèfons, diners, documents d'identitat i altres béns personals, i sovint sotmet nens i adults a tractes humiliants i degradants, de vegades de manera explícitament racista". Aquest mitjà s'ha intentat posar en contacte amb el govern d'aquest primer país Schengen a la zona, sense obtenir resposta, per corroborar les esmentades acusacions.
Els acords migratoris amb Tunísia, Turquia i el Marroc
Però la llunyana ruta migratòria dels Balcans no és la més comentada a Europa Occidental. Les desenes de milers de persones arribades a l'illa italiana de Lampedusa van forçar un acord amb Tunísia, país d'on van salpar la majoria dels immigrants il·legals que van arribar a les costes d'Itàlia fa uns dies. Per això, la Comissió Europea va acordar en nom de tots els Estats de la UE un suport de més de 700 milions d'euros de fons del bloc per estabilitzar l'economia de Tunis, gestionar la migració i impulsar l'energia renovable. Una cosa que no va acabar de convèncer el Defensor del Poble Europeu, que ha demanat aclariments de l'organisme liderat per Von der Leyen, sobre com va realitzar l'"avaluació d'impacte" i evitarà els "abusos documentats" de l'informe de HRW.
Encara que aquests acords migratoris de la UE amb tercers països també es donen a Turquia, que frena l'arribada de migrants a Grècia i l'enllaç pels Balcans. Un punt escalfi on diverses organitzacions pro drets humans han denunciat abusos. Precisament, aquest cap de setmana, el ministre d'Immigració hel·lè, Dimitris Kairidis, va anunciar que el seu país està revisant el pacte migratori de 2016 firmat entre la Unió Europea i Turquia, just després de la crisi de 2015. Aquesta possible reestructuració es durà a terme, segons fonts de l'executiu grec, el proper 7 de desembre a Salònica, el que podria fer augmentar el paquet ampliat d'ajuda de 6.000 milions d'euros per a Ankara. "Volem un acord, l'ambient és positiu", va declarar el dirigent a la cadena pública ERT.
Finalment, els paquets d'ajuda de cooperació de la UE amb el Marroc, especialment a les fronteres terrestres de les ciutats espanyoles de Ceuta i Melilla, així com per mar a les Illes Canàries, han estat recurrents per frenar la immigració il·legal massiva. Aquestes aportacions econòmiques, com va anunciar el Comissari de Veïnatge i Ampliació, Olivér Várhelyi, al març, tenen un valor de 624 milions d'euros i es destinen al suport de la transició del país nord-africà cap a l'energia verda, millorar la cooperació per abordar la gestió de la migració irregular i els plans de reforma en diferents àrees. En aquest cas, a diferència dels anteriors, la controvèrsia no ve per l'aportació econòmica sinó per la tragèdia de Melilla el juny de 2022 revelada per la BBC i que contradiu la versió oficial del govern espanyol.