La guerra d’Ucraïna està entrant en una nova fase: mentre el front terrestre avança amb lentitud, la batalla pels cels s’intensifica. Rússia i Ucraïna han multiplicat els atacs amb drons i míssils contra infraestructures energètiques, centres logístics i objectius militars, en una escalada que està ampliant la geografia del conflicte i incrementant el cost per a la població civil.
L’element diferencial és la capacitat ofensiva dels dos bàndols. Ucraïna ha perfeccionat ràpidament els seus drons de llarg abast i els utilitza cada vegada més contra instal·lacions situades a centenars o milers de quilòmetres del front. L’objectiu no és només destruir refineries o dipòsits de combustible, sinó dificultar la logística russa, pressionar la seva economia i obligar Moscou a dispersar els seus sistemes de defensa aèria.
L’escalada és especialment visible a Crimea, on els atacs ucraïnesos contra infraestructures energètiques i de transport es van disparar al juny. ACLED va registrar més d’un centenar d’atacs amb drons i míssils a la península aquell mes, molt per sobre dels 21 del maig. L’organització considera que la campanya busca afeblir les rutes de subministrament que sostenen les forces russes al sud.
La intensa campanya de Putin sobre cel ucraïnès
Rússia, al seu torn, manté una campanya aèria molt més intensa contra Ucraïna. Moscou combina grans onades de drons amb míssils de creuer i balístics per intentar saturar les defenses ucraïneses. En les darreres setmanes, els atacs han colpejat ciutats, xarxes energètiques i infraestructures portuàries, mentre els llançaments contra Rússia també afecten refineries, vaixells i instal·lacions industrials. Els dos països presenten aquestes infraestructures com a objectius militars legítims, però els atacs provoquen també danys en zones civils.
Les dades de les Nacions Unides mostren la dimensió humana de l’escalada. Al juny, almenys 293 civils van morir i 1.990 van resultar ferits a Ucraïna, el pitjor balanç mensual des de l’abril del 2022. Durant la primera meitat de l’any, les víctimes civils van arribar a 1.396 morts i 7.978 ferits, un 37% més que en el mateix període del 2025. Els drons i míssils de llarg abast van ser responsables del 45% de les víctimes registrades al juny.
La dificultat per interceptar aquestes armes és clau. Els drons poden arribar en grans quantitats i obliguen les defenses a gastar recursos per cada onada d’atacs. Els míssils balístics plantegen un problema encara més gran: són molt ràpids i requereixen sistemes d’intercepció avançats, entre els quals els Patriot proporcionats pels Estats Units.
Ucraïna porta la guerra a l'interior de Rússia
Això crea una paradoxa. Ucraïna està aconseguint portar la guerra a l’interior de Rússia, però necessita cada vegada més defenses per protegir les seves pròpies ciutats. Rússia també ha de repartir els seus sistemes antiaeris per protegir un territori immens, cosa que pot deixar alguns punts més exposats. ACLED ha assenyalat que els atacs massius poden arribar a saturar les defenses russes: encara que la majoria de drons siguin interceptats, els que aconsegueixen travessar la barrera poden provocar danys importants.
El resultat és una guerra en què la línia del front explica només una part del conflicte. Rússia continua avançant en alguns sectors, però els guanys territorials són lents. Mentrestant, Ucraïna intenta compensar la seva inferioritat convencional amb tecnologia, producció massiva de drons i atacs en profunditat.
La batalla aèria, per tant, no és un front secundari: és una manera d’intentar canviar l’equilibri sobre el terreny. Moscou busca desgastar les defenses i la població ucraïneses; Kyiv intenta elevar el cost de la guerra per a Rússia i dificultar la seva ofensiva. I, de moment, l’augment dels atacs no està acostant la pau, sinó fent que cada vegada més espai quedi exposat a la guerra.