L'ambient aquest diumenge al Camp de Mart de París, sota la mirada de la Torre Eiffel, era d'eufòria. Els simpatitzants d'Emmanuel Macron celebraven la derrota de l'extrema dreta al ritme de Daft Punk, que el seu candidat havia aconseguit la primera reelecció en dècades: "One more time, we're gonna celebrate". Però, de seguida, el seu líder va fer-los baixar de peus a terra. "La còlera i els desacords hauran de trobar una resposta i serà la meva responsabilitat", prometia Macron, conscient que havia rebut molts vots prestats, amb la pinça al nas. Va ser un discurs poc èpic per ser Macron, on més que reivindicar-se va prometre fer les coses de manera diferent. Va parlar d'inventar "un nou mètode" per als pròxims cinc anys.

En canvi, valgui la ironia, Marine Le Pen va recordar el seu pare quan va perdre contra Jacques Chirac a la segona volta del 2002. Llavors, el patriarca Jean-Marie Le Pen va expressar-se en els següents termes: "Paradoxalment, vencedors en el terreny ideològic, hem perdut temporalment en el terreny electoral". Ahir la filla es felicitava perquè, malgrat "dues setmanes d'atacs", havia aconseguit uns resultats excel·lents i que "les idees que representem han arribat al cim"

La realitat és que Emmanuel Macron ha aconseguit salvar la tercera bola de partit que ha tingut l'extrema dreta al segle XXI. Però no és menys cert que aquesta extrema dreta no ha fet més que créixer en suports. Es va veure ja en la primera volta, quan un de cada tres francesos van tenir com a opció Marine Le Pen o Eric Zemmour. I s'ha pogut veure en aquesta segona volta, on el Reagrupament Nacional ha trencat un nou sostre de vidre. Jean-Marie Le Pen va fer el 18% dels vots el 2002, Marine Le Pen va assolir el 34% el 2017 i ara s'ha fet amb el 42% dels sufragis a les urnes. 

L'estratègia de "desdemonització" posada en marxa per Marine Le Pen, de vendre suposada moderació, va aconseguint a cada elecció nous èxits. Hi ha hagut una renovació del discurs, que l'ha fet ser en diverses eleccions la primera opció dels obrers francesos o capitalitzar el malestar de les classes populars, per exemple entre els armilles grogues. Però no deixa de ser l'extrema dreta de sempre, la que proposa un referèndum per a frenar la immigració, que vol prohibir el vel islàmic a l'espai públic o que vol suprimir el dret al reagrupament familiar, entre altres propostes xenòfobes.

Després de salvar la bola de partit, França disposa ara de cinc anys més de marge fins a les pròximes eleccions presidencials. Marine Le Pen, que ja s'ha presentat en tres eleccions, ha assegurat que aquestes eren les seves últimes. Caldrà veure si acaba sent així i com es reorganitza un espai avui dividit però en auge com és el de l'extrema dreta. El que és segur és que al davant no hi serà Emmanuel Macron, que acabarà el segon mandat permès per la llei. Caldrà trobar pel 202 un candidat que també la pugui frenar.

Legislatives a la vista

Ara la següent prova de foc seran les eleccions legislatives del 12 i 19 de juny, on sembla impensable que Emmanuel Macron repeteixi l'aclaparadora majoria presidencial que va obtenir del 2017. Amb un sistema majoritari, l'extrema dreta ara aspira a trencar un nou sostre a l'Assemblea Nacional. També caldrà veure si l'esquerra és capaç de reorganitzar i encapçalar una alternativa al malestar que no passi per l'extrema dreta. Jean-Luc Mélencho ja ho presenta com una "tercera volta" que l'esculli com a primer ministre d'un govern de cohabitació. I Eric Zemmour demana una coalició de "la dreta i els patriotes".