Després de mesos de pressió per part del Regne Unit i de rècords d’arribades de migrants a les costes britàniques, França ha anunciat un canvi significatiu en la seva política de control fronterer al canal de la Mànega. Segons fonts del Ministeri de l’Interior francès, França desplegarà sis noves patrulleres i una unitat especialitzada per poder actuar en aigües poc profundes, fins a 300 metres de la costa. Fins ara, la policia i la marina franceses només podien intervenir per rescatar embarcacions que ja estaven en perill al mar, però no podien interceptar les barques abans que sortissin de la costa, principalment per qüestions de responsabilitat penal i per respectar la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar. L’objectiu de la mesura és interceptar les conegudes com a ‘barques taxi’ abans que comencin la travessia cap al Regne Unit, especialment en els dies de condicions meteorològiques favorables, que és quan es produeixen més intents.
Aquest canvi arriba just abans de la cimera franco-britànica prevista pel pròxim 8 de juliol, en què el president Emmanuel Macron es reunirà amb el primer ministre britànic, Keir Starmer. La qüestió dels migrants ha estat un punt de tensió constant entre els dos països, amb el govern britànic reclamant accions més contundents per part de França. La ministra d'Interior britànica, Yvette Cooper, ha demanat públicament que França implementi ràpidament aquestes noves mesures i permeti a la policia actuar també dins del mar quan els migrants ja són a les embarcacions. El govern britànic afirma que, tot i haver impedit 9.000 travesses des de la costa francesa aquest any, les arribades han augmentat: només entre gener i abril, 11.074 migrants han arribat al Regne Unit, en comparació amb 7.567 el mateix període de l’any anterior.
La manifesta passivitat de la policia francesa provoca un canvi de rumb històric
La decisió de França arriba després d’una gran polèmica per la inacció de les autoritats franceses, sobretot per les queixes respecte al passat cap de setmana, en què més de 1.000 persones van passar el canal. Es van publicar imatges de policies francesos observant passivament com migrants, inclosos nens, pujaven a embarcacions en una platja entre Calais i Dunkerque, i fins i tot escortant les barques. Això va provocar crítiques des del Regne Unit, quan el secretari de Defensa, John Healey, va acusar França de no actuar i va afirmar que el Regne Unit havia “perdut el control de les seves fronteres”. Davant el panorama recent, Keir Starmer va recalcar el passat dilluns a X que el poble anglès té “tot el dret a estar enfadat” per l'arribada massiva de migrants.
You have every right to be angry about small boat crossings.
— Keir Starmer (@Keir_Starmer) June 2, 2025
I'm angry too.
We are ramping up our efforts to smash the people smuggling gangs at source.
Hundreds of boats and engines: seized.
Illegal working raids: up.
Almost 30,000 people: returned.
El canvi de rumb del govern francès és significatiu perquè trenca amb la tradicional postura del país en matèria migratòria. Recordem, per exemple, la polèmica envers l'arribada del vaixell d'ajuda humanitària Ocean Viking, del novembre de 2022, en què França va acollir els immigrants rebutjats per Itàlia entre acusacions de “comportament incomprensible” del govern italià. Ara, amb la decisió d’interceptar les embarcacions fins a 300 metres de la costa i el desplegament de noves patrulleres, França abandona aquesta posició passiva i hospitalària i adopta una estratègia molt més activa i dràstica coordinada amb el Regne Unit. Aquest gir és la viva imatge d'una tendència global a intensificar les mesures migratòries que és cada vegada més estesa i palesa. El moviment de Macron és un pas que constata un gir profund de les polítiques europees, que s'està duent a terme progressivament però sense vacil·lacions i que ha de limitar molt més l'accés a territori europeu durant els següents anys.