Antiavalots, bombes de fum, caputxes, paraigües i armilles grogues. Aquest és el panorama als carrers de les grans ciutats franceses a una setmana de la segona volta de les presidencials. Milers de persones han sortit al carrer aquest dissabte en rebuig dels dos candidats, el liberal Emmanuel Macron i la ultradretana Marine Le Pen. Per a molts joves de França, que d'ençà de la primera volta dels comicis s'han mobilitzat amb força, els candidats a l'Elisi no són més que dues cares de la mateixa moneda, i es veuen forçats a escollir el menys dolent de dos mals. És per això que un dels lemes de les manifestacions convocades per aquest dissabte és "no a l'extrema dreta". A Rennes (Bretanya), ja hi ha hagut forts enfrontaments amb els antiavalots, després que la prefectura del territori hagi prohibit les concentracions. Molts dels assistents en aquesta ciutat porten la cara coberta i paraigües per tal de no ser identificats i protegir-se dels projectils de les forces de seguretat. A París, també hi ha hagut moltes càrregues policials.

 

Batalla campal a Rennes

Els manifestants de Rennes, molts d'ells armilles grogues, han topat amb els antiavalots, que han emprat canons d'aigua i pots de gas lacrimogen per dissuadir-los. Per la seva banda, els assistents han fet barraques amb tanques de trànsit, contenidors i mobiliari de les terrasses. A la plaça de la República de Perpinyà també s'han congregat centenars de persones, més concretament contra Marine Le Pen. 77 col·lectius del país han convocat manifestacions contra l'extrema dreta en ciutats com París, Niça, Tolosa o Lilla, entre altres. A París, s'espera també a la mateixa hora una concentració anti-Macron, organitzada per l'antic número dos de Marine Le Pen, Florian Philippot.

 Segona volta

La segona volta de les eleccions presidencials franceses el proper 24 d'abril serà la mateixa que el 2017: un duel entre el president liberal Emmanuel Macron i la candidata de l'extrema dreta Marine Le Pen. S'ha arribat a aquest punt després d'una nit electoral d'infart, amb un recompte que s'ha allargat fins ben entrada la matinada. Però les forces amb què arriben els dos presidenciables és molt diferent de la de fa cinc anys. Llavors la distància va ser de 32 punts. Ara per ara, les enquestes l'escurcen fins als quatre: 51% contra 49%. La participació ha estat més baixa que fa cinc anys, però finalment més alta que la prevista pels sondejos.